El sistema, provinent d’Estats Units, progressa amb fermesa a Europa on va aterrar el 2017
JORDI GISPERT (11/04/2024):
El dilema és el de sempre. Si es compren productes sans i més locals es gasta més i molta gent no té els diners. En un sistema econòmic agressiu i cada cop més desigual s’apugen preus però no pas sous. El poder adquisitiu ha disminuït i allò ecològic i local és molt més car i vol més temps, dos tresors que van de baixa, especialment a la ciutat, on tothom corre per anar enlloc. No és senzill conjurar l’ètica i l’acció i encara menys trobar la fórmula adequada que permeti sobreviure i seguir en línia amb la moral. Tot plegat ha fet que el “pobre” tingui accés molt limitat a uns aliments de qualitat, els que elabora un productor tradicional, de pagesia familiar, tradicional, en extensiu, sens pesticides ni agents químics, que té cura d’animals, reforça el sòl i cuida el bosc. Això ha estat almenys fins ara, perquè una nova equació, de fa 7 anys, ha resolt part d’aquest problema, i s’ha situat d’alternativa, poc encara coneguda, de la gran distribució del món global.
L’herència del món obrer
Es perceb que allò tan clàssic com senzill d’anar a comprar directament a la masia, o al pagès, molt comú encara a certes parts de la veïna França, és una pràctica que poc a poc s’ha anat perdent a casa nostra. Hi ha famílies que ho mantenen, i algunes iniciatives com els Mercats de Pagès (https://xarxaconsum.org/ca/mercats-de-pages-2/) o la proposta de la xarxa Arrels (https://www.mercatarrels.cat/) fan un forat per revifar el que abans es feia de manera natural. Els supermercats o cooperatives i grups de consum ecològic, conformen l’últim exemple que ha florit els darrers anys.
Però no parteixen de zero. Ja al Segle XIX, amb el creixement de la indústria, sorgiren a Catalunya els primers centres de producció i de consum de productes alimentaris en model cooperatiu. Se situaven sobretot en certs polígons, als afores de ciutats, i marcaven la diferència a la distribució capitalista més acerba, garantint aliments bàsics (pa, oli o llet, primerament) a les famílies dels diferents treballadors. Les primeres, l’Econòmica (a Palafrugell) i La Companyia (a Canet), iniciaren el periple el 1865. Ja després van traslladar-se a Barcelona, amb l’aparició de L’Antiga, al Camp de l’Arpa (1866), la Constància Martinenca, a Sant Martí (l’any 1868), L’Artesana al Poble Nou (el 1876) o la Fraternitat de la Barceloneta (1879). La República (1931) avivà un procés que comulgava amb la política esquerrana i federal. I ja la Guerra d’Espanya (1936-1939) propicià posteriorment la unió de forns i d’altres centres productius, que es dedicaven a abastir a la població i als combatents. L’ocupació de l’exèrcit falangista (l’any 1939) va sentenciar un procés molt llarg que sembla que ara ressorgeix.
Nou model (amb la llavor d’Estats Units).
L’eclosió dels moviments alimentaris i antibel·licistes nord-americans de 1960 i 1970 va marcar un punt d’inflexió en el sorgiment de nous models cooperatius, que tenien precedents ben emmotllats en l’obrerisme. Com aquí, l’efervescència de la indústria creà els primers economats per abastir als treballadors, a uns preus modestos, dels productes necessaris. El pioner dels precedents va aflorar entre Nova Anglaterra i Filadèlfia (costa est) amb l’aparició de la Working Men’s Protective Union (1845). En dos anys hi havia ja 21 grups que intercanviaven aliments a un cost més baix, i el 1857, la progressió era exponencial: 800 centres escampats per 30 estats. El model va sucumbir davant la guerra americana (Conflicte de Secessió, 1861- 1865), i va romandre adormit fins ben entrat el segle XX. Les grans crisis dels anys 30 (Crac del 29 i II Guerra Mundial, 1939-1945) van provocar que revifés i van permetre que als 50 ja hi haguéssin al voltant de les 20.000 cooperatives (Buyers Clubs) que funcionaven a ciutats com són Chicago, Miami, Tuskegee (Alabama), o Gary (Indiana). Els moviments d’activisme dels 60 i dels 70, marcats per la Guerra del Vietnam (1955 – 1975), el context revolucionari a Europa (amb el Maig del 68) i l’eclosió del veganisme, van propiciar un altre boom amb la creació d’unes 3.000 cooperatives, entre les quals la Food Coop, dins del barri residencial de Park Slope, a Brooklin (Nova York). Va obrir portes al febrer del 1973, a un segon pis, sense ascensor i amb pocs mitjans. Era sols, en aquell temps una altra més, però contràriament a la resta, que van plegar als anys 80, ha arribat als nostres dies.
El secret de Park Slope ha estat potser no canviar bases, com sí que van fer altres centres, que van passar a demanar una aportació de capital. La Food Coop, contemporània amb la Cagette de Montpeller, que començava el seu trajecte allà a Occitània amb mateixa filosofia, demanava sols treball cooperatiu per ser-ne soci: dedicació de 2 hores i 45 minuts al mes. Aquest fet, i la fidelitat de tot un barri, l’han permès d’arribar a créixer, duplicar la superfície fins a 1.000 metres quadrats i superar els 16.000 cooperativistes. La mà d’obra fa possible que 3 quartes parts de feina l’exerceixin voluntaris (cobrament, distribució, reposició i altre serveis, com un espai de llar d’infants o una revista que s’edita dues vegades cada mes: The Linewaiters’ Gazette, el butlletí dels que fan cua). Això fa que es redueixi la despesa i que els productes respectuosos, de pagesos dels voltants, amb qualitat i sense químics, puguin vendre’s a preus baixos. Quan el bròquil ecològic costa 5 euros al kilo de mitjana en general, a la Food Coop es compra a 3. L’advocat per unitat escurça el preu a la meitat i així la crema de formatge, popular i imprescindible, de pastures extensives, té un import molt reduït.
El sistema compta ara a Estats Units amb 300 cooperatives, i va arrelar amb força a Europa amb la difusió del Documental “Food Coop”, realitzat el 2016 en coproducció amb la francesa Lardux Films.
Exemples de casa nostra:
Del 2017 ençà aquest nou model cooperatiu ha progressat al territori i s’ha expandit per tot Europa. Els més antics com la Louve de París (2010), la Ortiga de Sevilla (2001), la Cagette de Montpeller (1973) la Osa de Madrid (2018) o Som Alimentació de València (2018) han marcat pauta, i han propiciat l’eclosió de més botigues que s’uneixen als veterans Grups de Consum Ecològic, d’escala un xic més reduïda, com puguin ser a Barcelona El Guaret, de Sagrada Família (que va iniciar activitat a l’any 2000) o l’Associació de Consum Ecològic Pirineu, de Can Baró (2018). Tot seguit hi ha alguns detalls de tres exemples d’aquest boom dels darrers anys.
Food Coop BCN:
OBERTURA:
El primer supermercat cooperatiu de Barcelona obre portes a inicis del 2022, després d’un temps constituït com a cooperativa. Ho fa al Passatge Aragó, un carreró poc visible de l’Antiga Esquerra de l’Eixample. És la llavor a la ciutat d’aquest model que aterra amb força provinent d’Estats Units.
MODEL DE FUNCIONAMENT:
Els ja més de 600 socis col·laboren bé amb 10 euros (que es retornen quan algú es dóna de baixa) o amb 3 hores de treball a la botiga cada mes. L’estructura es basa en cercles (comunicació, finances, compres) on qui vulgui pot entrar i contribuir. L’assemblea decideix les línies mestres i les pautes a seguir. Tot sovint s’obren uns grups més específics per dur a terme algunes tasques més concretes.
La mà d’obra voluntària es compagina amb el treball remunerat, que realitzen en total 4 persones, amb jornades de 29 a 35 hores.
Es reb cert finançament addicional d’algunes fonts com subvencions.
PRODUCTES:
L’assemblea decideix els productes que s’ofereixen, i també el marge de preus. Es combinen els aliments ecològics amb alguns convencionals que permeten rebaixar el cost. S’hi pot adquirir de tot: llegums, oli, fruita, pa, verdura, pizzes, embotits o detergents. Per la carn es fan comandes, i el que no hi ha encara és peix. Venen també amb marca pròpia una cervesa, que elabora un artesà de Barcelona.
FRE ALS PLÀSTICS:
Com a les altres botigues, tot pot servir–se a granel. Hi ha especials dispositius per a agafar la fruita seca o els productes de neteja. Cadascú es pot dur l’envàs, cistella o capsa, i també pot compartir–la i deixar–la a la botiga per a tot aquell que no en porta. S’habiliten certes bosses de paper per si de cas.
EVOLUCIÓ:
La pujada en associats va ser especial el primer any. Ara va més espaiada, i poc a poc es va expandint. Malgrat tot, i en general, és un model poc conegut, que cal difondre entre els veïns.
CAMPANYES CONCRETES:
Es pensen noves accions per créixer més. No per augmentar botigues, si no per fer el lloc rendible i oferir uns preus competents. A banda de les xerrades i els articles publicats s’inicia ara una campanya de Crowdfunding:
https://ca.goteo.org/project/consolidem-la-foodcoop?utm_campaign=NDP+26…
Entre d’altres moltes coses, es proposa començar la venda on–line.
La Feixa de Mataró:
OBERTURA:
Després de Manresa, la Feixa de Mataró és dels primers centres que obrí al públic a nivell del Principat de Catalunya. Comença l’activitat el 2021, a tocar del centre històric de la vila del Maresme.
MODEL DE FUNCIONAMENT:
S’estructura amb el model majoritari, en base als Cercles o Grups específics de Treball (producte, comptes, comunicació…). L’assemblea, on intervenen tots els socis, adopta les decisions prioritàries. Tots els cooperativistes aporten dues hores de treball o bé una quota, que és de 20 euros cada trimestre. La botiga, tal com passa amb moltes altres, obre al públic general, però el descompte, el 15% de mitjana, és sols pels socis. Un programa digital identifica a aquells que ho són.
PRODUCTES:
A la Feixa hi ha verdura, llegums, fruita, cereals, productes làctics i articles de neteja o d’higiene personal. Es compra carn envasada, a un parell de productors del Principat, i de peix sols hi ha conserves, com tonyina o verat.
FRE ALS PLÀSTICS:
Hi ha productes a granel. Cadascú es pot dur el seu pot, cistell o bossa. A l’hora d’anar a la caixa i pesar fruita, detergent o llegums secs, es descompta el que és la tara, el pes total de l’envàs buit.
EVOLUCIÓ:
Són uns 190 socis. Al principi, a l’obertura, va haver un boom de nous inscrits pel rebombori originat. Ara costa anar creixent perquè la gent segueix creient que allò ecològic és més car. Es detecta reticència a entrar en el cooperativisme, per la creença, que no és certa, que això implicarà més hores o diners. Cal trencar aquesta tendència, i la que associa qualitat amb un cert luxe i amb poder adquisitiu.
CAMPANYES CONCRETES:
S’estan reestructurant tasques, perquè en aquests darrers anys hi ha hagut persones que han carregat excés d’hores. Un cop quedi tot plegat ja compensat s’emprendran més iniciatives.
Terra Nostra de Mallorca:
OBERTURA:
Fa 3 anys, 2021, Terra Nostra aixecava la persiana, després que al 2018 es constituís com a nova cooperativa. Era així la pionera tant a l’illa com també a les Balears. S’assoliren, per dur a terme la inversió, diversos crèdits de Banca Ètica, i partides provinents d’uns fons d’Europa, vehiculats per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació del Govern.
MODEL DE FUNCIONAMENT:
Els nous socis paguen quota sols d’entrada, i es comprometen a fer un mínim de feina. Poden participar en comissions (producte, comunicació, finançament…) o aportar almenys algunes hores a botiga (2 i mitja cada mes). Com a canvi tenen veu a les diverses assemblees, que decideixen les línies mestres, i accedeixen a un descompte, del 25%, per a la compra d’aliments.
PRODUCTES:
La comissió que treballa en la matèria és estricta en ofertar només productes ecològics o que almenys siguin locals. No s’hi ven cap aliment “convencional” tret d’excepcions particulars com són els plàtans o maduixes, que tot i venir de lluny es trien lliures de transgènics, pesticides i de fertilitzants químics.
Hi és present, en abundància, la verdura i la fruita més local, pel copiós nombre de pagesos que té l’illa.
En cosmètica i higiene personal s’aposta per Tot Herba, una empresa natural i sostenible amb seu a Inca.
Per la carn fan les comandes per demanda, a ramaders en extensiu.
I en el peix no hi ha producte, però s’han fet uns primers tractes, que esperen fructificar amb la confraria.
FRE ALS PLÀSTICS:
S’eliminen la major part dels envasos i envoltoris i es facilita a la gent de comprar espècies, fruita, arròs, patates, productes d’higiene o verdures a granel. Hi ha l’opció d’usar les bosses de paper, però més aviat com a excepció, perquè és un cost per a la botiga.
S’han rebut diversos premis, que distingeixen la tasca, com el que atorga Rezero, just fa un any, per la prevenció de residus i el foment d’un consum responsable. I també el que emprèn el GOB (Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa, Premis Alzina i Ciment, 2021) on poden votar els ciutadans.
EVOLUCIÓ:
Terra Nostra té actualment uns 530 cooperativistes. En obrir eren sols 300 i la consciència va augmentant, molt mica en mica, però de manera constant. L’any passat van fer un estudi de mercat, amb mig miler d’entrevistats, per esbrinar algunes tendències de consum. Es va veure que el perfil del comprador hi arriba a peu, i que per això cal dirigir-se al client del barri.
CAMPANYES CONCRETES:
La cooperativa té una ajuda més periòdica de la Direcció General de Consum del Govern de les Illes Balears. Tot i això, cal fer–la viable, i per això calen nous socis, compromesos a fer–hi hores de treball. Les campanyes i xerrades i mesures que s’emprenen van dirigides a això: informar sobre la tasca que es duu a terme i eixamplar la iniciativa. Un exemple d’aquest fet va ser la crida del passat 30 de març, en el context del Dia Mundial Residu Zero, on molta gent va acudir a ells.
Es pot créixer a gran escala?
Els beneficis latents de produir i de consumir de forma responsable són ben clars. Primer per a la salut però també per l’escalfament. Diverses agències dins de l’ONU han estimat que l’agroramaderia industrial és responsable d’una xifra superior a un terç del total d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Això es deu bàsicament a la tala de boscos, les emissions de metà (per digestió dels animals en intensiu), l’ús massiu de fertilitzants químics que deriva en dispersió d’òxids nitrosos, als processos de refrigeració i de transport dels aliments i a l’excés de purins.
El model cooperatiu és un gran pas per frenar això. Ja que posa els aliments fets de manera sostenible, amb beneficis per l’entorn, a l’abast també d’una classe més modesta. Però encara falta camí i molta més xarxa per difondre. Amb aquestes intencions és va crear al juny, fa dos anys, la Red de Supermercados Cooperativos. Perquè el mapa de consum no té color i segueix primant la gran indústria, contaminant i abusiva.
El model capitalista s’acarnissa amb qui produeix, i sense esclarir qualitats apuja el preu als seus clients, i en treu uns marges de profit molt disparats
Amb l’objectiu d’endreçar totes les dades, observar tendències i albirar oportunitats, la societat cooperativa El Pa Sencer, nascuda fa 5 anys per impulsar la transformació agroecològica al país, va publicar el 2021 un informe extens: “Mapatge sobre el preu i el valor dels aliments a Catalunya”. Recull, entre altres coses, una llista de la despesa en productes i dels hàbits de consum dels ciutadans de Catalunya.
Les dades constaten, d’altra banda, que el model cooperatiu no és pas més car que comprar a un lloc convencional amb uns productes menys curats.
Cal entendre que és precís de canviar d’hàbits. I que els costos de l’aliment industrial, irrespectuós i un xic malsà, no són presents només al preu. Menjar merda, parlant clar, pot tenir fortes conseqüències de salut a llarg termini i requerir inversions notòries. La petita pagesia estalvia esforços, malalties i reforça la natura. El consum té molt poder però té al davant un gran colós. Capgirar aquest marc actual insostenible és a les mans d’un sector públic i polític que ha de triar el seu devenir: continuar amb la falta d’ètica i la immensa covardia o començar a escoltar la ciència i impulsar de forma urgent accions valentes.
Què puc fer-hi jo?
- Aprofundir en la importància del progrés de les cooperatives de consum
- Comprendre la rellevància que té per a la pagesia
- Consumir productes respectuosos amb el medi natural i els animals
- Involucrar-se en una cooperativa
- Recolzar alguna altra iniciativa que treballi en consonància
- Compartir la informació i el directori, que no és gaire conegut
- Entendre i difondre que consumir de manera responsable és necessari per frenar l’escalfament
Directori d’alguns supermercats de consum responsable:
XARXES:
XARXA DE COOPERATIVES DE CONSUM DE BARCELONA (COÒPOLIS):
ADREÇA: Can Batlló, Carrer Constitució 19-25. Bloc 8.
CORREU: [email protected]
TELÈFON: 93 432 00 63
WEB: https://www.bcn.coop/consum-agroecologic
ANY DE CREACIÓ: 2015
RED DE SUPERMERCADOS COOPERATIVOS DE ESPAÑA:
ADREÇA:
CORREU: [email protected]
TELÈFON: 722 536 801
WEB: https://supermercadoscooperativos.com/somos
CREACIÓ: 2022
ACTE FUNDACIONAL (JUNY 2022, Saragossa):
https://osalto.gal/economia-social/nace-red-de-supermercados-cooperativ…
CIUTAT DE BARCELONA:
GRUP DE CONSUM LES TREMENTINAIRES (Coll / Vallcarca):
ADREÇA: C/ de l’Aldea, 8
CORREU: [email protected]
WEB: https://trementinaires.wordpress.com
ASSOCIACIÓ DE CONSUM ECOLÒGIC PIRINEU (Can Baró):
ADREÇA: C/Josep Serrano, 59-71
CORREU: [email protected]
WEB: http://blocdelacooperativapirineu.blogspot.com
HORARIS: Dijous (17:30h a 19h)
ANY D’OBERTURA: 2018
EL GUARET/ESPAI 210 (Sagrada Família):
ADREÇA: C/Padilla, 210 (08013, Barcelona)
CORREU: [email protected]
WEB: www.elguaret.wordpress.com
ANY D’OBERTURA: 2000
HORARIS: Dimecres, 19h.
FOODCOOP BCN (Primer Supermercat Cooperatiu de Barcelona, 10/10/2019 -
02/2022):
ADREÇA: Passatge d’Aragó, 9 (08011, Barcelona)
TELÈFON: 93 032 24 96
CORREU: [email protected] / [email protected]
WEB: www.foodcoopbcn.cat
ANY D’OBERTURA: 2022
HORARIS: Dilluns (17h a 21h). Dimarts, Dimecres i Dijous (10h a 14h – 17h a 21h). Divendres (10h a 21h) i Dissabte (10h a 14h)
MAPA DE COOPERATIVES DE CONSUM DE BARCELONA:
https://www.bcn.coop/consum-agroecologic
PAÏSOS CATALANS:
SUPERCOOP MANRESA:
ADREÇA: Mercat de Puigmercadal (08241, Manresa)
CORREU: [email protected]
ANY D’OBERTURA: 2020
HORARIS: De Dilluns a Divendres (9:30h a 14h - 16h a 20h) i Dissabte (10h a 14h)
LA FEIXA DE MATARÓ:
ADREÇA: Plaça de la Muralla, 23 (08301, Mataró)
TELÈFON: 93 032 93 01 / 722 85 53 63
CORREU: [email protected]
WEB: https://lafeixa.cat
ANY D’OBERTURA: 2020
HORARIS: Dilluns (16:30h a 20h). Dimarts, Dimecres, Dijous i Divendres (9h a 13:30h – 16:30h a 20h) i Dissabte (9h a 14h)
TERRANOSTRA PALMA DE MALLORCA (Primer supermercat cooperatiu de Mallorca):
ADREÇA: C/Alfons el Magnànim, 24, Nord (07004, Ciutat de Mallorca, Illes Balears)
TELÈFON: 871 73 40 09
CORREU: [email protected] / [email protected]
HORARIS: Dimarts, Dimecres, Dijous i Divendres (10h a 14h – 16h a 20h) i Dissabte (10h a 14h)
ANY D’OBERTURA: 2021
BIO TREMOL D’ALACANT:
BOTIGUES: Sant Vicent del Raspeig, La Foia (pedania del sud del municipi d’Elx), Alacant (centre) i Yecla (Múrcia).
CORREU GENERAL: [email protected]
WEB: www.biotremol.com
BOTIGA D’ALACANT:
ADREÇA: C/Poeta Campos Vasallo, 12 (03004, Alacant)
TELÈFON: 722 88 66 53
CORREU: [email protected]
HORARIS: Dimarts i Dijous (10h a 14h – 17h a 20h). Dimecres, Divendres i Dissabte (10h a 14h).
ANY D’OBERTURA: 2022
SOM ALIMENTACIÓ (València):
ADREÇA: Carrer Maximilià Thous, 26 (
TELÈFON: 645 29 16 59
HORARIS: Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous i Divendres (10:30h a 14:30h – 16:30h a 20:30h) i Dissabte (10h a 14h)
ANY D’OBERTURA: 2018
ALTRES DESTACADES:
LA OSA DE MADRID (Primer supermercat cooperatiu de Madrid, 2018):
ADREÇA: Avenida de Asturias, 57 (28029, Madrid)
CORREU: [email protected]
WEB: https://laosa.coop
HORARIS: Dimarts, Dimecres i Dijous (9:30h a 14:30h – 17:30h a 21:30h). Divendres i Dissabte (9:30h a 21:30h). Diumenge (10h a 14h).
ANY D’OBERTURA: 2018
LA ORTIGA (SEVILLA):
ADREÇA: Calle Goles, 56 (41002, Sevilla)
LOCAL COMERCIAL: Calle Tigris
TELÈFON: 95 490 63 06 / 95 425 06 78
CORREU: [email protected]
HORARIS: Dilluns, Dimarts, Dimecres, Dijous i Divendres (10h a 14h – 17:30h a 20:00h).
ANY D’OBERTURA: 1993/2001
LA LOUVE (PARÍS):
ADREÇA: 116, Rue des Poissonniers (75018, París)
CORREU: [email protected]
HORARIS: Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres i Dissabte (9h a 21h) i Diumenge (9h a 13h)
ANY D’OBERTURA: 2010
LA CAGETTE (MONTPELLER):
ADREÇA: 19, Av. Georges Clemenceau (34000, Montpelhièr, Occitània)
CORREU: contact@lacagette–coop.fr
WEB: https://lacagette-coop.fr/
HORARIS: Dilluns (14h a 20:30h). Dimarts, Dimecres, Dijous, Divendres i Dissabte (8h a 20:30h)
ANY D’OBERTURA: 1973
PARK SLOPE FOOD COOP (BROOKLYN, NOVA YORK):
ADREÇA: 782 Union St (11215, Brooklyn, Nova York)
WEB: www.foodcoop.com
HORARIS: de Dilluns a Diumenge (8h a 20h)
ANY D’OBERTURA: Febrer 1973
Enllaços d’interès:
CONFERÈNCIES/DOCUMENTALS:
TRÀILER DEL DOCUMENTAL “Food Coop” QUE DESCRIU L’EXPERIÈNCIA DE L’OBERTURA I EVOLUCIÓ DE LA COOPERATIVA DEL BARRI DE PARK SLOPE, A NOVA YORK (Estats Units, 2017):
EXPLICACIÓ DE LA HISTÒRIA I EL FUNCIONAMENT DE LA COOPERATIVA MÉS ANTIGA AL MÓN “Park Slope Food Coop” (Canal La OSA, 01/06/2023):
https://youtu.be/iUWUn_rRnQc?si=fCwK3eaYA5o3kVWy
PROGRAMA QUE DESCRIU LA TASCA DE LES PRIMERES COOPERATIVES DE CONSUM A ANDALUSIA (Canal Sur, 24-02-2019):
https://youtu.be/l-099RqUM-A?si=c8BzlOTVso30Lw7z
CANAL DE YOUTUBE DE LA OSA AMB DIVERSES ENTREVISTES I XERRADES (Primera Cooperativa de Madrid):
https://youtube.com/@LAOSA?si=PeOMMDRqEvU7bfgY
VÍDEO DE PRESENTACIÓ DE La Cagette de Montpeller, PRIMERA COOPERATIVA DE CONSUM A OCCITÀNIA (La Cagette, 2022): https://indymotion.fr/w/aTsi9GcfBbACJzbSDW4EZ1?start=45s
CONFERÈNCIA/DEBAT DEL “Primer Fòrum de Supermercats Cooperatius i Participatius”, Barcelona 26 de novembre de 2021 (La Osa, 07-12-2021):
https://youtu.be/4Txqual3lJQ?si=_-0FWZg3mhs5tqfJ
CONFERÈNCIA “Alternativas locales para construir un mundo más solidario y sostenible. Consumo consciente y sostenible” (La Casa Encendida, 25/05/2020):
https://www.youtube.com/live/BpvnTXaJsmY?si=vul8dRUM0Yp28qhP
ARTICLES/ESTUDIS:
ENTREVISTA SOBRE EL FUNCIONAMENT I L’EVOLUCIÓ DE Food Coop BCN (Opcions, 10/01/2024):
https://opcions.org/foodcoop-supermercat-cooperatiu-barcelona
ESTUDI/INFORME “Mapatge sobre el preu i el valor dels aliments a Catalunya” (El Pa Sencer SCCL, Octubre 2021):
EXPLICACIÓ (El Guaret):
https://elguaret.wordpress.com/2022/05/23/comprar-en-un-grup-de-consum-…
ESTUDI:
https://www.soberaniaalimentaria.info/images/estudios/Mapatge_Cat.pdf
HISTÒRIA DE LES COOPERATIVES DE CONSUM A CATALUNYA. RESUM ELABORAT PER LA CGT I EXTRET DE LA “Guia d’Història Urbana. Cooperatives”. (Museu d’Història de Barcelona, MUHBA, núm. 69 revista Masala):
https://cgtcatalunya.cat/el-cooperativisme-obrer-de-consum-a-barcelona/
INFORME DE NACIONS UNIDES SOBRE ELS GASOS AMB EFECTE D’HIVERNACLE QUE PROVOCA L’AGRORAMADERIA INDUSTRIAL (Organització de les Nacions Unides):
https://www.un.org/es/climatechange/science/climate-issues/food
PETICIONS:
CAMPANYA DE RECAPTACIÓ DE FONS PER REFORÇAR EL FUNCIONAMENT DE FOOD COOP BCN I EMPRENDRE NOVES ACCIONS (11/04/2024):
https://ca.goteo.org/project/consolidem-la-foodcoop?utm_campaign=NDP+26…