L’allau de macroprojectes, amb importants inversors al seu darrere, deixa veure l’amenaça que suposa aquesta indústria per als pobles més petits i el medi ambient.
Jordi Gispert (05-12-2024)
Nou capítol en el creixent rentat verd que està avançant a tot el món capitalista. El biogàs, que certament ja ve d’antic i és un sistema renovable si es mesuren pulcrament les dimensions, té un context immillorable per implantar un gran negoci molt puixant i suculent. Les subvencions europees, que són multimilionàries, i l’alça del preu del gas, especialment des de l’inici de la guerra d’Ucraïna (24-02-2022), han impulsat tot de normes i programes d’incentiu amb l’objectiu de fomentar a aquesta indústria a gran escala més pendent de fer diners que de servir de solució per al medi ambient.
Obviant aquest clar interès el biogàs, en model pròxim, reduït, sempre local o bé centrat en plantes més unificades però molt ben planificades i pensades d’una forma col·lectiva, podria ser una solució, sols una part, de les grans causes que caldrà modificar per aturar l’escalfament. Es constata en documents que ja antics perses i xinesos l’empraven fa mil·lers d’anys. Però va ser al segle XIX quan la recerca de científics com Pasteur o Robert Koch va fer que es comprengués la base i que creixés el seu progrés, especialment d’ençà de 1970, amb la crisi de l’energia. No hi ha dubte que els residus són un fragment important d’aquest problema general que afronta avui l’ésser humà i que gestionar-los serà clau en un futur. Però com tot, posar pedaços no és res més que un gran engany perquè per disminuir deixalles, primer cal no produir-les en immenses quantitats.
Què és el biogàs?
El biogàs, resumint molt, és el producte del consum per part d’arquees i bacteris, d’alguns residus orgànics. És un procés similar al compostatge, que redueix matèria orgànica a inorgànica (com ja s’ha fet tota la vida, per exemple, en els femers). La diferència és que es realitza sense oxigen (en condicions anaeròbies), per poder-lo accelerar, per controlar-lo i extreure’n dos subproductes. D’una banda, el biogàs. Els microbis, mitjançant respiració i metabolisme, el mateix que pot produir-se a dins l’estómac d’una vaca, emeten una barreja de compostos on predomina el metà (CH4) i en menys mesura també el diòxid de carboni (CO2). I per l’altra, el digestat. Mineralitzen la matèria, que acaba en un fermentat (líquids i sòlids derivats d’aquest procés), que si es sotmet a un tractament, de selecció i d’assecatge, pot ser emprat com un adob.
Les plantes de biogàs precisen doncs de diferents matèries primeres, que són residus orgànics, per a poder funcionar. Els serveixen certs subtipus com són restes d’animals d’escorxador, fems de boví, diversos greixos, fangs de les depuradores, brossa urbana compostable o bé esqueixos vegetals. Els purins (barreja de líquids i sòlids de les dejeccions de porcs o també de la gallinassa) funcionen en menys mesura, i s’utilitzen sobretot per dotar a tota la barreja d’aquell fluid que és necessari per atorgar un ambient òptim als diferents microorganismes.
Cal doncs transportar els residus fins la planta, guardar-ne sempre un stock perquè tot pugui funcionar amb continuïtat , cosa que es pot fer a la intempèrie o en basses habilitades. Es barreja la matèria, per tal d’homogeneïtzar-la i es traspassa als digestors, cubicles fets habitualment amb materials molt resistents com ho és l’acer inoxidable. Allà dins els organismes diminuts faran la feina, ajudats per l’escalfor (cal que es mantingui tot l’ambient, òptimament, per damunt d’uns 35 graus) i també per l’agitació (mitjançant eixos que remouen la barreja, per garantir l’equilibri). Tot seguit, el biogàs d’aquest procés s’emmagatzema en un dipòsit (el gasòmetre) i o bé passa un tractament de refinat (la biometanització, que consisteix en reduir tot el que no sigui metà i equiparar el seu contingut al mateix del gas natural per servir com a combustible) o bé s’empra per produir electricitat o en enginys tèrmics (en la cogeneració). I la fracció líquid-sòlid (digestat) pot compostar-se per valer com un adob (procés que costa i que no sempre es duu a terme), restar com simple residu o transportar-se de nou a depuradores.
El sistema, com es veu, compta amb variables ben nombroses, i amb processos que seran més o menys cars, contaminants o bé eficients segons sigui el procediment.
El biogàs arreu del món
Amb les crisis dels 70 (del Petroli, el 1973 o la Crisi de l’Energia, el 1979) en què el transport d’aquest “or negre” patí un greu estancament i alça de preus a dins del món occidental, es produí un notable esforç per impulsar investigacions en energia alternativa. Una d’elles, el biogàs, començà a créixer, especialment a Dinamarca o Alemanya. L’evolució ha triplicat aquest augment en sols 15 anys, i ha mantingut al país germànic (amb més de 12.000 plantes de biogàs o biometà) seguit de França (873) al capdavant d’aquest sector que segueix progressió ascendent.
Per regions Europa és clar que és qui lidera el sector del biogàs, seguida encara a gran distància, per la Xina i Estats Units. Creix també al Vell Continent, especialment, el procés de refinament per depurar-lo i poder injectar-lo a la xarxa, com si fos gas natural. S’estima que arreu del món funcionen ara 1.000 centrals de biometà, la major part, més de 200, a Alemanya. I els pronòstics de crescuda fixen que aquesta energia creixerà en uns quatre punts en sols 15 anys (2040, comparant amb els nivells respecte a l’any 2018). Si es fa servir tot el seu gran potencial es calcula des de la IEA (l’Agència Internacional de l’Energia), que el biogàs, enriquit com a biometà, podrà satisfer en el futur el 20% de tot el gas que s’utilitza globalment.
Als Països Catalans les inversions han estat minses abans d’aquesta bombolla que es comença a viure ara. Al 2006, a Vila-sana es va implantar el primer model lligat a una granja industrial (Porgaporcs S.L), i ja després el 2009 va continuar la progressió amb plantes més magnes a Sant Esteve de Guialbes (municipi de Vilademuls, Pla de l’Estany), que funcionava amb fems de vaca, i a partir de 2011 a Vilanan (Alt Empordà), Vilobí d’Onyar i Riudellots de la Selva (a la comarca de La Selva).
Molts projectes, més de cogeneració, van comptar amb magnes subvencions del Ministeri, però van caure vora l’any 2014 quan van tallar la inversió, com va ser el cas del de TRACJUSA (a Juneda) fet que fa replantejar-se si el negoci, sense primes, és rendible i sostenible a llarg termini.
Catalunya compta ara amb 21 centrals actives i un bon feix en previsió. Sols a Lleida i a la Franja de Ponent hi ha projectades més de 30 macroplantes amb dimensions colossals, entre les quals les ubicades a Almacelles, Alcarràs o Alfarràs (dins del Segrià), a La Sentiu (a La Noguera) o a Albelda, Tamarit, Altorricó i Vensilló (a la Llitera).
El que crida l’atenció d’aquest procés, o segon boom, molt més sonat, del biogàs, és que els projectes són enormes, i que tenen al darrere a grans empreses gegantines, i també a fons d’inversió. Companyies com Iberdrola, Repsol, Naturgy, CEPSA o Endesa, són darrere els nous titans que busquen sempre, en primer lloc, clavar el negoci, i ubicar-se ben a prop de canonades de la xarxa, per poder injectar-hi el gas i treure’n rèdit immediat.
Biogàs i escalfament
L’argument d’aquest nou auge accelerat és que el biogàs es classifica com a energia renovable, circular i sostenible. S’assegura que redueix l’escalfament perquè prevé l’enviament de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera que deriven dels residus degradats a l’aire lliure o bé en els abocadors. I es sosté que si hi ha fuites al procés tot és ben neutre, car les plantes o els esqueixos vegetals que s’utilitzen ja han absorbit prèviament tot el carboni que generen.
Un bon mapa, molt idíl·lic, però en tot cas sols aplicable a un model, en dimensions, que no és el que ara prolifera. Una planta, no de les més excessives, que es plantegen actualment (exemple extret des de Cantàbria, al municipi de Cabezón de la Sal) pot processar unes 50.000 tonelades de residus anualment (són 150 cada dia), per produir 14 tones de biogàs cada jornada. Això implica que la suma de deixalles, la matèria imprescindible, s’ha d’anar a buscar ben lluny perquè no poden ser-hi totes només a la rodalia. El càlcul fet per aquest indret estima ja un anar i venir d’almenys 70 camions diaris, que recorren en certs casos, fins a 400 kilòmetres. És molt òbvia, ja per tant, la gran petjada de carboni (sobretot d’òxids nitrosos i CO2) que es produeix amb el transport, deixant a banda les molèsties del soroll i les olors.
També cal entendre bé que en el procés, sobretot l’emmagatzematge dels residus i al final del digestat, per estalviar-se costos grans, poques vegades es gestionen les substàncies com caldria i s’escapen, ultra els tòxics, molt metà i també CO2. Tot el diòxid de carboni que és produit, per altra part, al llarg de la fermentació o el que s’extreu del biogàs per refinar-lo, ja no es pot aprofitar i es perd també a l’atmosfera. Per a fer-se una idea d’allò que pot escapar-se d’una planta de mitjana envergadura, cal comptar que diàriament es produeixen, de manera aproximada, 400 tonelades pel que fa al digestat, i que és aquí, en aquest punt de tot el cicle, on s’escapen la meitat de tots els gasos del conjunt.
Si fos poc aquest esquema, un estudi més recent elaborat per un equip de l’Imperial College de Londres (juny de 2022) conclou d’una manera clara que el metà que s’origina en tot el cicle del biogàs podria estar subestimat i duplicar aquells càlculs fets fins al moment. En concret veu el problema no sols en la producció (dins la part d’emmagatzematge) sinó també i sobretot al llarg de tota la cadena de creació i de transport que pot produir 18,5 teragrams (que és igual a un bilió de grams) de metà a l’any, més del que emanen els processos del petroli (sols de subministrament) i també del gas natural.
Cal recordar aquí un cop més que el CH4, o el metà, manté una vida molt més curta a l’atmosfera (una mitjana de 12 anys) però amb potencial d’escalfament 28 cops més preeminent que el CO2. I que aporta i contribueix fins a un quart, dins el conjunt de tots els gasos amb efecte d’hivernacle, a canviar d’una manera accelerada tot el clima de la Terra.
I per si no fos prou encara, aquesta indústria gegantina, té un problema d’estructura. S’alimenta de residus, i en precisa constantment. No els gestiona, els necessita, i en les dimensions que esbossa, indueix a produir-ne i a escampar-ne encara més. Un exemple són les granges industrials que proliferen al voltant d’aquests complexos. Tot i que el purí no sigui un combustible d’excel·lència per a les plantes, hi ha una excusa molt potent de cara al públic poc expert en general, com és normal, per ampliar encara un xic més aquest negoci de la carn, que a part de danys a la salut i als animals, s’estima que és el responsable d’un 14% de l’escalfament.
Les lleis que el regulen
La bombolla que està creixent actualment té una gran base que ve de la Unió Europea. El pla REPowerEu, gestat amb la invasió d’Ucraïna, va aprovar-se al maig de 2022 i pretén com a objectiu màxim no dependre del gas rus per abastir-se i impulsar la implantació de renovables. El biogàs hi juga aquí un paper cabdal perquè manté una rellevant similitud amb aquest combustible fòssil. Tots els equips comercials dissenyats per funcionar amb gas són adequats, al mateix temps per al biometà, que fins abans de refinar-se pot emprar-se per calderes, en vehicles, en turbines, per motors o en centrals tèrmiques. En concret aquest programa, que respon a l’acció bèl·lica de Rússia, preveu situar la potència i producció de renovables en un 45% pel 2030. I en referència al biogàs augmentar molt la producció, fins arribar d’aquí a 6 anys a generar 35 bilions de metres cúbics (bcm) en volum.
Tot això va traslladar-se el mateix any als països membre, també a l’estat espanyol, que en base al text va publicar la “Hoja de Ruta del Biogás”. Un programa que vol quadruplicar almenys el que és la producció actual d’energia elèctrica amb biogàs, que ara és de 2,7 terawatts hora (per passar als 10,4). I que insta a les diferents comunitats a impulsar plans particulars.
Catalunya, en aquest marc, va publicar molt recentment el document més decisiu, que és “l’Estratègia Catalana del Biogàs”, per al període 2024-2030. Té previst, aquest nou text, de triplicar la producció al Principat i arribar abans de 2030, a processar 8,5 milions de tones de residus, i a generar cada any 2 TWh d’energia.
Com es veu hi ha molta pressa, i molts diners ja destinats. El passat 2 de desembre el Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural va confirmar els beneficiaris dels ajuts al biogàs que han repartit a 17 empreses diverses, 43 milions d’euros.
Alguns plans descomunals:
Hi ha ara a tot el Principat més de 50 noves plantes en procés o bé gestant-se. Es destaquen tot seguit el que són dades més notòries de tres d’elles que s’han fet més conegudes per les seves dimensions o oposició.
LA SENTIU DE SIÓ (NOGUERA)
- EMPRESA: Connect Bioenergy
- FASE: En tràmit (aturada pels veïns haurà de tornar a superar l’avaluació ambiental i demanar llicència d’obres).
- RESIDUS ANUALS QUE PREVEU PROCESSAR: 570.000 tonelades
- ENERGIA QUE CONTEMPLA PRODUIR A L’ANY: 200 gigawatts hora
- INVERSORS: Copenhagen Infrastructure Partners
- PRINCIPAL GRUP D’OPOSICIÓ: Plataforma Pobles Vius
SERINYÀ (PLA DE L’ESTANY)
- EMPRESA: Crinatur Energy
- FASE: Aturada per l’empresa promotora, repensant-se ubicació.
- RESIDUS ANUALS QUE PREVEU PROCESSAR: 160.000 tonelades
- ENERGIA QUE CONTEMPLA PRODUIR A L’ANY: 100 gigawatts hora
- INVERSORS: No coneguts
- PRINCIPAL GRUP D’OPOSICIÓ: Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany (LIMNOS), Associació de Naturalistes de Girona, Plataforma Stop Planta de Biogàs
SANT FRUITÓS DE BAGES (BAGES)
- EMPRESA: Genia Bioenergy
- FASE: En tràmit inicial
- RESIDUS ANUALS QUE PREVEU PROCESSAR: 125.000 tonelades
- ENERGIA QUE CONTEMPLA PRODUIR A L’ANY: 80 gigawatts hora
- INVERSORS: Repsol
- PRINCIPAL GRUP D’OPOSICIÓ: L’alcaldia està a favor d’aquest projecte i els veïns encara no ben informats
Nou perill per la salut
La defensa, i de fet dels pocs arguments que s’han difós per a promoure el biogàs a Catalunya és la gestió dels molts purins, i en base a això la supressió del greu problema dels nitrats (sals derivades de la descomposició dels fems i els residus nitrogenats). Res més lluny del que és real per dos motius:
- El biogàs, com es comprova en altres pobles de l’estat, promou més granges industrials (que justifica) i necessita més residus.
- El procés de digestió i el fermentat (líquid o sòlid) resultant mai no elimina aquells compostos de nitrogen, que romanen en el nou “fertilitzant” que molts pocs cops és depurat i que es torna a estendre pel camp.
Ultra això, i a part dels gasos amb efecte d’hivernacle, els complexos de biogàs o biometà generen també gasos tòxics, com ho són l’àcid sulfhídric (H2S), produït per les bactèries, o amoníac (NH3), derivat d’aquell nitrogen remanent als magatzems o a diferents basses per guardar tots els residus. El segon podria bé solucionar-se aplicant de forma justa àcid sulfúric (H2SO4), però el problema és el de sempre, el tractament és força car. El primer tot i que es filtra i que mira d’eliminar-se no es depura totalment i en proporcions més rellevants pot provocar afeccions més greus.
Més enllà diferents estudis, han constatat la presència en els residus, i també en el digestat d’alguns bacteris perillosos com ho és Clostridium perfringens o Clostridium Botulinum, que evidencien que els patògens en origen, sobretot dels derivats dels animals, no s’eliminen i romanen al principi i al final d’aquest procés, i amb més perill, es poden escampar pel sòl.
QUÈ PUC FER-HI JO?
- Considerar els pros i contres d’aquesta tecnologia
- Tenir en compte l’energia que utilitza i els molts contaminants que genera
- Observar als diversos hàbitats i als animals que perjudica
- Copsar el directe incentiu per a l’impuls de noves granges industrials al seu entorn
- Reflexionar sobre els fons i les empreses que inverteixen al darrere
- Diferenciar entre energies renovables i negocis maquillats
- Pressionar per un esquema més local
- Fer factible un sistema a petita escala per a l’eficient gestió dels residus
- Promoure una societat menys dependent de l’energia
- Cooperar amb plataformes i entitats que lluiten pel decreixement i contra tot aquest model
- Abandonar els combustibles fòssils
- Frenar ja l’escalfament!
ENLLAÇOS D’INTERÈS:
CONFERÈNCIES/VÍDEOS:
CONFERÈNCIA/XERRADA sobre biogàs i biometà. Intervenen Marina Gros, coordinadora d’Energia i Clima i Fernando Suárez, consultor jubilat en energies renovables i medi ambient (Ecologistas en Acción de Castilla y León, 20-11-2024):
https://us02web.zoom.us/rec/share/3mWqxW-iV00JT_8CiGW4mZmPjZhlxqeaodZ75…
CLAU D’ACCÉS: 4K?.oLK4
CONFERÈNCIA DIVULGATIVA: “Formación básica en biogás y biometano” (Ecologistas en Acción, 31-05-2024):
https://youtu.be/QAmR0jOnap4?si=2J8dUGcjcPNX1RCt
CONFERÈNCIA EXPLICATIVA “¿Qué es el biogás, como se obtiene y qué implicaciones tiene?” (Stop Ganadería Industrial, 23-11-2023):
https://www.youtube.com/watch?v=zwn4nUBA0P4
EXPLICACIÓ / ENTREVISTA a Toni Jorge (Ecologistas en Acción de la Manchuela) sobre el funcionamient bàsic general de les plantes de biogàs o biometà (COPE Villena, 04-07-2024):
https://youtu.be/Xs-CZknkXzg?si=tVR047mFHwMaKnTQ
CONFERÈNCIA EXPLICATIVA “El biogás como solución energética o Ambiental” (Antonio Jorge, 21-01-2024):
https://www.youtube.com/watch?v=N1CYeWRnioU&t=6s
CONFERÈNCIA “El futur de l’energia” (Antonio Turiel, Universitat Autònoma de Barcelona, 02-06-2022):
https://www.youtube.com/watch?v=FFkphxBeVS8
ENTREVISTA a Gerard Batalla (Pobles Vius) sobre les “Jornades Crítiques sobre el biogàs i la transició energètica” Balguer i Bellcaire d’Urgell, 13 i 14 de desembre (UA1 Lleida, 02-12-2024):
https://www.youtube.com/watch?v=yIFdhRy63FE
GUIES/DADES:
GUIA/INFORME: “Producció de biogàs per codigestió anaeròbia” (Institut Català de l’Energia, 2008):
https://icaen.gencat.cat/web/.content/10_ICAEN/17_publicacions_informes…
INFORMACIÓ DETALLADA sobre el procés de producció de biogàs i els perjudicis que genera (Stop Ganadería Industrial):
https://stopganaderiaindustrial.org/biogas-con-purines/
DIRECTORI/BUSCADOR de plantes de biogàs a l’estat espanyol (Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación):
https://servicio.mapama.gob.es/sandach/Establecimientos/Estab.aspx
MAPA dels diversos grups d’oposició a les Plantes de Biogàs sorgits al territori estatal (Stop Ganadería Industrial):
https://www.google.com/maps/d/u/0/viewer?mid=1sEcWJO_0lr_dUkt8lLup9Am6u…
MAPA interactiu de gasoductes, a l’estat espanyol i al món (Global Energy Monitor):
https://www.globalenergymonitor.org/es/projects/global-gas-infrastructu…
SIMULADOR PER AL CÀLCUL D’EMISSIONS de les plantes de biogàs i de les granges industrials (Stop Ganaderia Industrial):
https://stopganaderiaindustrial.org/simulador-emisiones-planta-de-bioga…
Secció sobre el Biogàs i el Biometà (Agència Internacional de l’Energia, IEA, 2023):
https://www.iea.org/reports/renewables-2023/special-section-biogas-and-…
ARTICLES/INFORMES:
ARTICLE: “Methane emissions along biomethane and biogas supply chains are underestimated” (Imperial College London, 17-06-2022):
https://drive.google.com/file/d/1-Q-g4DAZQQX6LdNKA70oPS9Z3KANVQ8g/view
ARTICLE: “Detection of Clostridium botulinum in liquid manure and biogás plant wastes” (National Library of Medicine, 2015):
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/25753763/
ARTICLE: “Characterization of Clostridium perfringens isolates collected from three agricultural biogas plants over a one-year period” (National Library of Medicine, 2020):
https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/32751104
INFORME: “Estudio de la capacidad de producción de biometano en España, 2023” (SEDIGAS, Asociación Española del Gas):
https://estudio-biometano.sedigas.es/wp-content/uploads/2023/03/sedigas…
INFORME: “Biomethane from manure; a curse, not a cure” (Feedback Europe, 23-10-2024):
https://feedbackeurope.org/wp-content/uploads/2024/10/Report-Biomethane…
LLEIS/PLANS:
“Hoja de Ruta del Biogás” (Mnisterio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico, 22/03/2022):
https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/energia/files-1/es-es/N…
“Estratègia Catalana del Biogàs 2024-2030” (Institut Català de l’Energia, 07-05-2024):
https://icaen.gencat.cat/es/plans_programes/estrategia-catalana-de-biog…
PLAN “REPowerEU” (Consell de la Unió Europea, 18-05-2022):
https://www.consilium.europa.eu/es/policies/eu-recovery-plan/repowereu
RESOLUCIÓ dels darrers AJUTS (43 milions d’euros a 17 projectes) concedits pel Departament d’Acció Climàtica a empreses de biogàs (Generalitat de Catalunya, 02-12-2024):
https://tauler.seu.cat/pagDetall.do?idEdicte=518802&idens=1
https://president.cat/president/el-govern-de-tothom/noticies/662322/dep…
WEBS/PÀGINES D’INTERÈS:
World Biogas Association:
https://www.worldbiogasassociation.org/
Asociación Española de Biogás:
https://aebig.org/la-asociacion/
SEDIGAS, Asociación Española del Gas:
https://www.sedigas.es/
Plataforma Pobles Vius:
https://poblesvius.cat/
Plataforma Moianès pel Decreixement:
https://www.instagram.com/moianespeldecreixement/?locale=zh_CN
Associació de Defensa del Patrimoni Natural del Pla de l’Estany, LIMNOS (Apartat sobre el Biogàs):
https://www.limnos.org/proposta-de-planta-de-biogas-a-serinya/
