L’àrea marina del Parc Natural tindrà la seva primera eina per regular els usos i enfortir la vigilància… després de 27 anys!!!
Redacció Terra (29-11-2024)
La conservació marina a Catalunya és, en termes efectius, pràcticament inexistent. I l’oceà juga el paper més necessari per tal d’equilibrar el clima de la Terra, a petita i gran escala. El Govern fa sempre gala de posseir més de 85.000 hectàrees de mar en protecció. La veritat si més no diu que tota aquesta superfície, gairebé en el seu conjunt, no té cap òrgan de gestió. La major part de les àrees declarades són de Natura 2000, un pla ambiciós del continent que va obligar en el seu moment a definir però que no ha anat mai més enllà per regular o per auditar. Són sols Zones d’Especial Conservació (o Zones ZEC) derivades de la Directiva Hàbitats (Directiva 92/43/CEE), definides en una fitxa, però amb poc més de contingut.
Més enllà d’aquests indrets hi ha a Catalunya sols dues Reserves Marines com a tals, extensions dels Parcs Naturals del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter, i el Cap de Creus, amb una llei que les ordena i els hi és pròpia. I així i tot, si s’hi rebusca, a dins mateix d’aquests espais no tot és protecció total, ja que en conjunt a la major part de l’entorn s’hi pot actuar amb normalitat. Al conjunt del litoral de Catalunya, només hi ha ara 3 paratges que funcionen com clar exemple regulat. Les Reserves Naturals Marines Integrals, on no hi és permès de pescar, ni navegar, ni extreure res. Uns indrets que, tanmanteix, són un minúscul i molt insultant reducte en un país que vol fer creure als ciutadans que va al davant en protecció:
- La Reserva de Ses Negres, a la costa de Begur, de 42 hectàrees (1993)
- El contorn més immediat dels 7 illots que comprenen les Illes Medes, que fa 23 hectàrees (1990)
- I la cara més externa a l’illa de S’Encalladora, al Cap de Creus, amb 20,62 hectàrees (1998).
Un context que ressegueix la tònica al Mediterrani, on s’hi declara un 8% de superfície protegida, però s’estima que d’aquesta, sols un únic 5% funciona ja efectivament. Percentatge que és encara molt menor al litoral de Catalunya, on sols un 0,01% del total de la superfície, té un bon pla de vigilància (com a mínim contemplat) i de gestió.
El nou PRUG del Cap de Creus
Cal afegir a tot això que en aquells llocs on una llei defineix la conservació en les seves línies generals, els reglaments que ja es contemplen per aplicar una gestió i regular els usos i també la vigilància triguen molt o no existeixen. A les Medes, aprovar el seu propi PRUG (el Pla Rector d’Ús i Gestió) va demorar-se 18 anys (fins novembre de 2008). I en el cas del Cap de Creus el document més important per aplicar la protecció s’ha fet pregar fins al moment. Confraries, pescadors i ajuntaments s’hi han oposat reiterats cops a partir de l’any 2015, amb la por que els comportés de renunciar a part del pastís. El Govern però finalment, s’ha decidit i s’hi ha posat, amb un retard més que excessiu, però millor així que no pas mai. Ha fet més de 100 reunions amb els actors interessats i ha elaborat un esborrany que s’ha sotmès últimament (d’ençà del 23 d’octubre) a informació i al·legacions.
El gran lobby de la pesca, industrial i recreativa, dels vaixells o del turisme han intentat, per una banda, deixar ben descafeïnat aquest nou text (mirant d’eliminar vedats, continuar amb les zones de pas i amb prohibicions molt incipients). Fruit d’aquesta gran pressió fa ja dos anys (gener de 2023) 27 organitzacions i entitats ecologistes amb la guia de qui ho va començar tot als anys 90, la IAEDEN (Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura) van presentar un manifest perquè no quedés tot en res. Reivindicaven en ell, i han plasmat ara en les diferents al·legacions, 10 punts molt bàsics que ha de complir aquest nou pla:
- Restaurar i conservar els processos naturals i la biodiversitat associada
- Conservar els hàbitats i les espècies d’especial interès
- Conservar els elements i llocs geològics d’especial interès
- Conservar el paisatge i la qualitat de l'ambient visual, sonor i lumínic
- Contribuir a la conservació del patrimoni cultural material i immaterial
- Fomentar les activitats econòmiques i socials relacionades amb la restauració i conservació dels valors naturals i culturals de l'espai
- Contribuir a la sensibilització i educació ambiental de la societat
- Contribuir al coneixement ecològic i geològic en general
- Articular la gestió de l'espai amb la planificació sectorial
- Establir mecanismes d’aplicació i actualització del Pla
El nou PRUG, ja amb la consulta elaborada, haurà de ser ara aprovat de manera definitiva pel Departament corresponent (Territori, Habitatge i Transició Ecològica), al llarg del primer semestre de l’any 2025. I caldrà estar ben atents per comprovar si és que al final recollirà els aspectes clau tan reclamats ambientalment:
- No reduir les prohibicions pel que fa a pesca, també la recreativa, i ampliar-les si pot ser.
- Regular velocitat, navegació i zones de pas de les diferents embarcacions.
- Establir la prohibició d’extreure espècies protegides, com el Corball (Sciaena umbra), el Llobarro (Dicentrarchus labrax) o l’Anfós (Epinephelus marginatus).
- Obligar a les barques de submarinisme a fondejar en llocs regulats.
- No cedir en la prohibició d’esquers majors que són massa depredadors i provoquen pesca excessiva.
- Mantenir l’àrea marina sense el pas de motos d’aigua.
- I reforçar la vigilància.
Un aspecte, aquest darrer, fonamental, quan es contempla el que s’entén per protecció. A la costa de Girona, de Blanes fins a Portbou, només hi ha ara un parell d’embarcacions per controlar que s’acompleixen totes les obligacions. Inviable per aturar el furtivisme, especialment a la nit quan no patrulla mai ningú. I menys factible per posar sancions i multes, que sols poden imputar els Agents Rurals (i en tot el tram només n’hi ha 10). Qüestió doncs imprescindible si és que es vol que almenys el PRUG del Cap de Creus no acabi sent paper mullat és establir una autoritat de vigilància dins del Parc amb els diners i atribucions que són precises i realment indispensables.
Una història de defensa de l’entorn
La IAEDEN va engegar el juny de 1992 una campanya, per convertir el Cap de Creus en un entorn més protegit, com pregonaven els consells d’ecologia i els estudis realitzats fins al moment. Va despertar les consciències i va aconseguir reunir en total 18.000 signatures que van decantar la lluita al seu favor. El Govern de Catalunya va recollir en una norma (Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció del Cap de Creus) la mencionada petició, que declarava el Cap de Creus Parc Natural. El primer espai protegit d’àmbit marítimo-terrestre comprenia en el conjunt 13.886 hectàrees, i d’entre elles 3.073 de marines. Hi establia dues Reserves Naturals Parcials: el Cap Norfeu (267,17 hectàrees) i aquell tram entre el Cap Gros i el Cap de Creus (531,44 hectàrees). I una Reserva Integral: a l’illa de S’Encalladora, a l’exterior (20,62 hectàrees).
Dins la norma s’hi afegia que en quatre anys (2022) caldria ja tenir enllestit el Pla Rector d’Ús i Gestió. Un edicte indispensable, que com en molts altres casos, ha allargat el seu camí i ha deixat orfe el tram marí del Cap de Creus d’una real conservació. A l’any 2023, va aconseguir-se que en una àrea especialment concorreguda durant els mesos d’estiu (que ja supera, anualment, més d’un milió de visitants) s’hi acordés un Pla de Gestió pel que fa a Pesca Artesanal (Ordre ACC/46/2023).
El nou PRUG, des que s’aprovi, serà vigent per quatre anys i ja aleshores revisable. La pregunta és la de sempre: servirà per protegir l’espai marí i per canviar el xip? S’estendrà a molts més indrets aquesta urgent necessitat de conservar, per respectar i per sobreviure, l’oceà com es mereix? En joc hi ha l’escalfament, les extincions, la pol·lució, l’alteració de cicles químics… i la vida dels humans i de molts altres animals.
ALGUNES DEFINICIONS:
DIFERÈNCIA ENTRE RESERVES PARCIALS O INTEGRALS:
Reserves Naturals Parcials Marines:
- Es permet només la pesca artesanal o amb canya, amb una reglamentació específica.
- Es regulen les visites, les activitats recreatives, el fondeig, l’escafandrisme i la circulació d’embarcacions.
- Cal una autorització, per la part de l’òrgan gestor, dels projectes científics de recerca o maneig que s’hi vulguin efectuar.
Reserves Naturals Integrals Marines:
- S’hi prohibeixen la navegació, el fondeig, el bany i la immersió.
- No es permet la recol·lecció ni extracció de minerals, roques, fòssils, plantes o animals.
- Es restringeix tota l’activitat pesquera (professional i recreativa).
- Sols s’hi poden realitzar treballs científics i activitats destinades a divulgar els seus valors, prèvia autorització.
RESERVES NATURALS MARINES INTEGRALS DEL PRINCIPAT:
- ILLA DE S’ENCALLADORA (Cara exterior marina): 20,62 hectàrees (Creació 1998)
- ILLES MEDES: 23 hectàrees marines, la resta són Reserva Natural Parcial (Creació 1990)
- SES NEGRES (Begur): 42 hectàrees (Creació 1993)
La Dada:
Hectàrees litorals del Principat de Catalunya (fins la isòbata de -50 metres): 154.000 ha
Hectàrees realment protegides (Reserves Naturals Integrals): 85,62 ha
Percentatge litoral efectivament protegit (agafant sols la fina línia fins la isòbata -50): 0,05%!!
Percentatge litoral efectivament protegit (agafant ja tot el domini): Menys del 0,01%!!!
HECTÀREES TOTALS DEL PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS:
- TOTAL PARC: 13.886 ha
- TOTAL TERRA: 10.813
- TOTAL MAR: 3.073
RESERVES NATURALS PARCIALS MARINES (Cap de Creus):
- Cap Gros-Cap de Creus (531,44 hectàrees)
- Cap Norfeu (267,17 hectàrees)
MUNICIPIS QUE COMPRÈN EL PARC NATURAL (Marítim i terrestre):
Cadaqués, Llançà, Palau-Saverdera, Pau, El Port de la Selva, Roses, La Selva de Mar i Vilajuïga
ZONES MÉS PROFUNDES ON S’HI HA PROHIBIT LA PESCA DEMERSAL (Arrossegament) AL LITORAL CATALÀ:
Són 20 àrees declarades a l’any 2022 (46.200 Hectàrees):
https://www.icatmar.cat/catalunya-afegeix-20-zones-dexclusio-permanent-…
ESPÈCIES D’INTERÈS COMUNITARI DEL PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS (SEGONS LA DIRECTIVA HÀBITATS, 92/43/CEE):
Terrestres:
- Tortuga de rierol (Mauremys leprosa)
- Tortuga mediterrània (Testudo hermanni)
- Ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum)
Marines:
- Tortuga babaua (Caretta caretta)
- Dofí mular (Tursiops truncatus)
Ocells:
- Gavina corsa (Larus audouinii)
- Ocell de tempesta (Hydrobates pelagicus)
- Baldriga cendrosa (Calonectris diomedea)
- Baldriga balear (Puffinus mauretanicus)
- Àguila cuabarrada (Hieraaetus fasciatus)
- Corb marí emplomallat (Phalacrocorax aristotelis)
ALTRES ESPÈCIES CARACTERÍSTIQUES:
Terrestres:
Pi blanc (Pinus halepensis), Alzina surera (Quercus suber), Estepa borrera (Cistus salviifolius), Estepa blanca (Cistus albidus), Estepa negra (Cistus monspeliensis), Càdec (Juniperus oxycedrus), Armèria (Armeria maritima), Fonoll marí (Crithmum maritimum), Ensopeguera (Limonium sp.), Pebrots de ruc (Reseda phyteuma), Campanera de Sicília (Convolvulus siculus), Castanyola (Bunium bulbocastanum), Isòet (Isoetes sp.), Falzia roja (Asplenium trichomanes), Falguereta (Asplenium obovatum), Falguera marina (Asplenium marinum), Cosentinia (Cosentinia vellea), Escanyacabres (Cneorum tricoccon), Llangardaix comú (Timon lepidus), Ratpenat orellut (Plecotus austriacus), Cabirol (Capreolus capreolus), Llagosta plegamans (Saga pedo).
Endèmiques:
Caragola (Mastigophallus rangianus) i Sèseli de farreny (Seseli farrenyi).
Marines:
Posidònia (Posidonia oceanica), Cymodocea (Cymodocea nodosa), Zostera (Zostera marina), Cystoseira (Cystoseira sp.), Lythophyllum (Lythophyllum tortuosum), Corall vermell (Corallium rubrum), Gorgònia vermella (Paramuricea clavata), Dofí llistat (Stenella coeruleoalba), Anfós (Epinephelus marginatus).
Ocells:
Xoriguer petit (Falcons naumannis), Duc (Bubo bubo).
ENLLAÇOS D’INTERÈS:
REGULACIONS /MANIFESTOS PRUG:
RESOLUCIÓ TER/3787/2024, de 23 d’octubre, per la qual s’aprova inicialment el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural del Cap de Creus (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, 23-10-2024): https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/index.html?documentId=9980…
ORDRE PROVISIONAL per la qual s’aprova el Pla Rector d’Ús i Gestió del Parc Natural del Cap de Creus (Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, 22-10-2024): https://governobert.gencat.cat/web/shared/Transparencia/normativa-en-tr…
Memòria d’Impacte del PRUG (Servei de Planificació de l’Entorn Natural de la Subdirecció General de Biodiversitat i Medi Natural, Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Setembre 2022): https://governobert.gencat.cat/web/shared/Transparencia/normativa-en-tr…
MANIFEST de 27 entitats en defensa del nou PRUG lliure d’obstacles (Gener de 2023): https://iaeden.cat/wp-content/uploads/manifest-2docx-1-2-1.pdf
LLEIS:
Llei 4/1998, de 12 de març, de protecció de Cap de Creus: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=163756
Llei 12/1985, del 13 de juny, d'espais naturals: https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=239736
Llista de zones especialment protegides d’importància per a la Mediterrània (ZEPIM) pactades en el Conveni de Barcelona i en les quals s’insereix el Cap de Creus (MITECO): https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/espacios-protegidos/es…
Explicació sobre el CONVENI DE BARCELONA per la protecció del medi marí i la regió costanera del Mediterrani (1995): https://www.miteco.gob.es/es/costas/temas/proteccion-medio-marino/prote…
Resolució MAH/2618/2006, de 28 de juliol, per la qual es fa públic l'Acord del Govern de 20 de juny de 2006, pel qual s'aprova definitivament el Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc Natural de Cap de Creus (20-06-2006): https://cido.diba.cat/legislacio/805479/resolucio-mah26182006-de-28-de-…
Ordre ACC/46/2023, de 13 de març, per la qual s'aprova el Pla de gestió de la pesca al cap de Creus (13-03-2023): https://cido.diba.cat/legislacio/15092243/ordre-acc462023-de-13-de-marc…
CONFERÈNCIES/VÍDEOS:
“Evolución y gestión de los usos en el ámbito marino del Parque Natural de Cap de Creus”. Josep Lloret (Departament de Ciències Ambientals de la Universitat de Girona) i Victòria Riera (Directora del Parc Natural del Cap de Creus) (Museu de la Pesca de Palamós, 07-08-2012): https://youtu.be/kS2gmkmZHro?si=26UYHcG4sfxob9z5
“Campanya Salvem el PRUG de l’àmbit marí del Parc Natural de Cap de Creus” (IAEDEN-Salvem l’Empordà, 09-01-2023): https://www.youtube.com/watch?v=Pm5FDl5PkcI
REPORTATGE “El mar, en suspens. La importància de les reserves marines per recuperar la biodiversitat” (30 Minuts, TV3, 24-11-2024): https://www.3cat.cat/3cat/el-mar-en-suspens/video/6311590/
ARTICLES/ESTUDIS:
PROGRAMA DE SEGUIMENT de la biodiversitat Marina als espais protegits del Parc Natural del Cap de Creus i del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter (Universitat de Barcelona amb la col·laboració de diversos centres del CSIC i l’Instituto Español de Oceanografia): http://www.seguimentmari.cat/
“Biodiversidad en la isla de S’Encalladora” (Vimar, 27-10-2021): https://vidamarina.info/?p=3637
“Las áreas protegidas, ¿protegen?” (Fundació Terra, 09-01-2024): https://www.terra.org/categorias/articulos/las-areas-protegidas-protegen
WEBS:
Parc Natural del Cap de Creus: https://parcsnaturals.gencat.cat/ca/xarxa-de-parcs/cap-creus/inici/inde…
IAEDEN (Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura): https://iaeden.cat/
