El Montseny concentra el 20% de la producció d'aigua de tot l'estat
Jordi Gispert (09/02/2024)
Brolladors, puresa, minerals, natura i contribució a la salut. És aquesta la publicitat contínua de la indústria envasadora, la que ha associat amb el temps el seu producte amb el més bàsic per a la vida. I no obstant la venda d’aigua és molt recent a escala humana. Els balnearis i surgències, un present dels sòls calcaris o els granits que l’embolcallen i fan fluir-la sota terra, han estat, seran i són font de llegendes, i un tresor des de fa segles. Els romans ja els veneraven i atribuïen poders mèdics i àdhuc màgics a les deus i banys termals. Però el consum per a beguda, a gran escala, demanava condicions que no es compliren fins farà uns 150 anys.
Des de 1880 Catalunya i tot Europa viu l’esclat d’aquest nou hàbit. L’estat pèssim de la xarxa a domicili té el punt àlgid en el tifus que es propaga a Barcelona entre el setembre i el desembre de l’any 1914, i que origina la bactèria Salmonella typhi (difosa per filtracions fecals). L’amenaça a les aixetes, coincident amb la producció en sèrie d’envasos de vidre i la millora en el transport, auspicia a un nou sector que prolifera fins a l’any 1930. El cloratge de la xarxa (1925), la millora en canonades i la venda d’antibiòtics fruit de la penicil·lina (descoberta per l’escocès d’Alexander Fleming, el 1928) frena un xic aquest mercat que ressuscita als anys 70 amb dotacions publicitàries milionàries.
Les xifres de Catalunya
En mig segle els ciutadans de Catalunya han canviat d’hàbits, i han passat de beure l’aigua, gratuïta, de l’aixeta, a comprar-la i consumir-la de l’ampolla. Les patents als propietaris, ben atents al gran negoci que suposa fixar un preu al vell costum d’anar a la font, han seguit un increment i han expandit el seu domini amb les adients declaracions que la llei mana, com a aigua mineral. Un registre imprescindible per la venda i que regula a Catalunya la Subdirecció general de Mines i Protecció Radiològica, ens inclòs dins l’estructura del Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat.
Actualment hi ha al Principat 22 plantes que extreuen en el conjunt i anualment uns 1.600 milions de litres. Són valors del propi “lobby”, complicats de comprovar, i possiblement subestimats.
Són les xifres que publica l’Associació Catalana d’Envasadors d’Aigua (ACEA), però es calcula que el procés per la neteja triplicaria aquestes dades. Es gasten, com a mitjana, uns 3 litres per cada un d’aigua envasada, que elevarien el consum fins als 6 hectòmetres cúbics, un desè del que produeix la dessaladora del Prat amb un alt cost en emissions de 20.000 tones de CO2.
Els catalans beuen, per persona, 172 litres anuals d’aigua envasada de mitjana. Una xifra superior a l’espanyola, que es queda en 132. El 80% del negoci, que genera un benefici en dotze mesos de més de 300 milions, es concentra als municipis de Sant Hilari i Arbúcies, i en concret en dos aqüífers: el de Montseny-Guilleries i el de la Riera d’Arbúcies.
El panorama d’Espanya
A l’estat van consumir-se, al llarg de 2022, en total 6.300 milions de litres (6,3 hectòmetres cúbics), un 5% més que al 2021. De mitjana, els ciutadans van beure 132 litres envasats, provinents d’una de les 120 plantes repartides pel conjunt del territori, amb presència ben nombrosa a Catalunya.
L’increment dels darrers anys no ha tingut fre, i en dues dècades s’ha duplicat la producció, i s’ha passat de poc més de 3.000 milions de litres als 6.300 actuals. El mercat suposa ara el 44,9% del sector de begudes envasades, i ocupa el 4rt lloc d’Europa.
L’Aigua envasada a Europa
La producció d’aigua dins la Unió Europea ha tirat a l’alça els últims anys, i ha assolit valors de rècord: actualment 60.321 milions de litres. Un increment molt notori, especialment des de finals dels anys 90, en què diferents empreses líder van absorbir-ne altres més petites, i iniciaren la fervent concentració i la competència més feixuga.
Al món la distribució d’aigua embotellada creix a un ritme del 7% anual! El major consumidor és la Xina, que ha multiplicat les seves xifres de manera exponencial i que ja arriba a la mitjana de 303,1 litres per cada habitant. La segueixen l’Índia (258,2 litres per càpita) i els Estats Units (245,4 l.). Sols aquestes grans nacions extreuen vora un 40% del conjunt de recursos hídrics disponibles al planeta.
Implicacions al medi
La primera conseqüència de la indústria que ha posat un preu força alt al bé més bàsic per a la vida és l’envasat. Catalunya consumeix quasi cada any 2.000 milions de litres d’aigua, distribuïts en major part en recipients d’un litre i mig i en ampolletes més petites (0,33 i 0,5 litres), o en garrafes de 8 litres i de 5. Considerant de mitjana, que es comercialitzés sols la mida estàndard (1,5 litres), la que és més distribuida (38% dels casos), parlaríem que anualment són 1.300 milions d’envasos, confeccionats amb polietilè i els additius corresponents que s’afegeixen. S’estima que d’aquest nombre, només la cinquena part és destinada al reciclatge, i que la resta acaba als rius, al bosc, al mar o a les voreres, i comença un llarg procés de permanència, amb degradacions molt pausades, que duren com a mitjana, uns 500 anys. Un decurs on per efecte d’irradiància, de fricció o temperatura va trencant se en microplàstics (5 mil·límetres o menys) i en nanoplàstics (tant petits com un micròmetre, 0,001 mil·límetres). Són bocins que afecten als diferents ecosistemes i als diversos animals, com els humans, que hi fan la vida.
L’extracció del volum d’aigua també constreny als aqüífers. Punts calents a Catalunya són l’Albera (Vilajuïga), Valls de Ribes i de Boí, les Guilleries i el Montseny. Un massís, Parc Natural (el 1977) i Reserva de la Biosfera des del 1978, que acull quasi el 20% de l’aigua embotellada distribuïda per l’estat, i el 80% de la que es ven a Catalunya. Les companyies asseguren que es manlleva un cert volum que és sostenible i que no es deixa cap residu. Els informes oficials (mostrejos a diferents profunditats de l’Agència Catalana de l’Aigua), determinen sols els nivells piezomètrics (altures dels cursos subterranis en relació al mar, simplificant-ho molt). Analitzant sèries d’aquests textos entre 2008 i l’últim (2016-2021) no s’observen canvis grans en les dues masses, envoltades de granits, que són a l’àrea: Montseny i l’Alta Tordera. Tampoc hi ha, tret d’algun punt, valors notoris de metalls, o de nutrients o altres residus. Però és ben cert que falten dades al respecte. Les empreses són opaques i no diuen des d’on busquen, com amplien i què estudien. Les dues normes que regulen el negoci, Ley 22/1973 (de minas) i també el Real Decreto 1798/2010 (d’explotació i comercialització d’aigües envasades per al consum humà) demanen anàlisis curosos, actuar en mode sostenible (mot abstracte en aquests termes) i establir una segurança perquè res no contamini els magatzems d’on s’abasteixen les empreses.
Concentració empresarial
Però ningú no sap l’abast d’aquests aqüífers. No es descriuen alteracions més probables en el flux o en el volum, ni de substàncies que influeixin. La privatització del subsòl no transcendeix amb més detall. No parlem dels pioners, que eren autòctons i menuts en dimensions. Es tracta ara de grans grups empresarials que engloben i gestionen diferents marques, com Nestlé, Pascual, Danone, Aquabona, Damm, San Benedetto, Mahou o Estrella Galícia.
La mercantilització no para, l’increment ja poc que frena i la privatització a l’alça de recursos amenaça. Al Montseny s’hi han apagat els darrers anys diverses deus com ho és la font de Passavets (de Santa Fe), la surgència de Briançó (de les Agudes) o la mateixa Font Bona, que suposa el naixement de la Tordera, extens i ric ecosistema en hores baixes. És sequera, o pel mig hi ha una mà negra de la indústria envasadora, que és capaç de comprar i vendre manantials a conveniència?
Aigua envasada V.S. aigua de l’aixeta
Tot això amb un envoltori de salut amb què es programa un creixent lucre. S’atribueixen propietats extraordinàries a les aigües minerals, pels components que els confereix la geologia. I cert és que els elements són molt variats, però bé constants en cadascuna (pot ser mineralització dèbil, forta o bé mitjana). I els controls, segons la llei, han de ser estrictes. Però la norma obliga alhora a eliminar microorganismes (els patògens), i en concret E. coli, els altres coliformes, els estreptococs fecals, els anaerobis sulfat-reductors esporulats i el bacil Pseudomonas aeruginosa. Un procés, seguit d’asèpsia, no visible ni accessible, i que podria alterar un xic el contingut original. Com l’esbiaixa en cert sentit el vestit plàstic, que si dura o si s’escalfa, pot variar-ne el contingut.
Difereix l’aigua a l’aixeta? Ho fa en part perquè segueix un tractament, molt detallat, per a poder-la fer potable. Però prové també de pous, o bé de rius superficials, i manté intacta, d’igual forma, una estructura mineral. El problema és que és clorada (per poder desinfectar-la) i això crea un cert regust no tan amè. I que pot contenir traces, amb més números que l’altra, de la intensa activitat humana (com nitrats, nitrits, estupefaents, antibiòtics o bé fàrmacs…). Però té un cost quasi gratuït, mentre que l’altra és molt més cara.
No seria molt més lògic centrar tots els grans esforços en donar qualitat plena a allò que raja per l’aixeta?
Gran reserva en mal estat
La Asociación Nacional de Empresas de Aguas de Bebida Envasadas (ANEABE), estima que les plantes consumeixen sols un 0,03% del que cada any cau als aqüífers (que quantifiquen en 20.000 hectòmetres cúbics, i és la resta entre la pluja, 330.000 hm3/any, i allò que s’evapora o s’escola en superfície). Però la xifra pot estar subestimada i malgrat passin per davant en la despesa el regadiu, les macrogranges, el turisme, els camps de golf o altres indústries, són també quantitats magnes, que suposen pressió extra en un context d’escalfament.
Catalunya té al subsòl 44 masses d’aigua, dividides en uns 170 aqüífers. Ningú sap el seu volum i manca esforç en aquest àmbit. Però sí hi ha aproximacions que el defineixen com 10 cops més important que l’entramat d’embassaments, que sumant l’Ebre, té un volum de 2.500 hectòmetres cúbics. I enlloc de tenir-ne cura tot són greuges. El darrer informe de l’ACA (2016-2021) és molt contundent. A nivell qualitatiu l’estat de l’aigua subterrània és dolent en 32 de les masses (72,7% del total), que vol dir, per posar exemples, massa sal o concentracions excessives de nitrats, nitrits, metalls pesants, matèria orgànica o bactèries resistents…). Poc tenim i ho embrutem? Potser caldria començar a tenir-ne cura, i a mencionar l’aigua subterrània enlloc d’allò que és més visible.
Solucions / epíleg
Allà al cim de Montsoriu la Dama Blanca para orella mentre espera al cavaller. I els follets i dones d’aigua fan sonar la veu d’alarma mentre Arbúcies clou els ulls. Hi ha quelcom que bé no rutlla. La política és perversa, ja fallida, i la ciència poc valenta, acomodada i massa cops condicionada. Falten veus com la del llop que enyora el cel del Matagalls. O el tritó que és poc visible però que lluita amb tota força per trobar l’últim bri d’aigua. La nit porta un vent glaçat i el gran esglai brilla amb la lluna. El xot canta a la ribera i la remor ja fa basarda. Cal actuar i cal fer-ho ara. Més enllà del xou mediàtic i els estigmes i etiquetes, i els convenis i conferències i paraules mal usades, no cal més que cert respecte. La natura és generosa però abusar-ne té els seus límits. Escoltar és tota una ciència. Som a temps per resseguir-la.
QUÈ PUC FER–HI JO?
- Comprendre totes les dades, interioritzar–les i posar–les en context
- Difondre la gravetat d’allò observat
- Pressionar al Govern i a les diferents institucions per reforçar la qualitat de l’aigua de l’aixeta
- Donar opcions de transició per reduir l’extracció d’aigua embotellada
- Unir forces per estudiar més a fons els cursos subterranis
- Deixar de contaminar
- Empènyer per transitar cap a una gestió pública i sostenible de l’aigua
- Aprendre d’aquest desastre i proposar solucions perdurables per a futures sequeres, encara més persistents i duradores
- Tractar l’aigua com un bé molt limitat i imprescindible per a la vida
ENLLAÇOS D’INTERÈS
INFORMES I MOSTREJOS:
Mesures de l’estat de les diverses masses d’aigua a Catalunya, superficials i subterrànies (Agència Catalana de l’Aigua): https://aplicacions.aca.gencat.cat/sdim21/
Estat químic i quanititatiu general dels aqüífers (Agència Catalana de l’Aigua): https://aplicacions.aca.gencat.cat/WDMA/
Informe de 2018 sobre l’extracció d’aigua per les plantes embotelladores (Associació Catalana d’Envasadors d’Aigua, 2018): https://aiguesmineralsdecatalunya.org/ (El sector / Estadístiques)
Xifres del negoci de l’envasat d’aigua a Espanya “Memoria de Actividades” (Asociación Nacional de Empresas de Aguas de Bebida Envasadas, 2022): https://aneabe.com/wp-content/uploads/2023/02/Memoria-de-actividades-AN…
Estudi amb apartat d’anàlisi sobre les plantes embotelladores d’aigua al Principat (Agència Catalana de l’Aigua, 2008, pàgina 156):https://aca.gencat.cat/web/.content/10_ACA/J_Publicacions/07-estudis-in…
CAMPANYES CONCRETES:
Comunicat de denúncia al director de l’Agència Catalana de l’Aigua, pel malbaratament del recurs i l’incompliment dels cabals ecològics a diversos rius (Federació Ecologistes de Catalunya, 29/01/2024): https://gepec.cat/la-generalitat-vol-deixar-els-rius-sense-aigua-deixan…
TESIS I INVESTIGACIONS:
Tesi doctoral “Origens geogràfics i històrics de l’aigua mineral envasada a Catalunya” (Alexandre Nobajas, Universitat de Barcelona, Facultat de Geografia, 2013) https://www.tdx.cat/handle/10803/110466?locale-attribute=ca#page=1
Ressenya de la conferència d’Alexandre Nobajas a la Societat Catalana de Geografia (Nadal Piqué, Francesc, SCG, 2014): https://scg.iec.cat/Scg9/Scg92/S90741.htm
“Anàlisi de viabilitat tècnica i econòmica d’una planta embotelladora d’aigua mineral natural” (Mireia Corona Martínez, Escola Politècnica Superior, Universitat de Girona, 2021): https://dugi-doc.udg.edu/handle/10256/21857
Tesi amb moltes dades de producció a Espanya i grups empresarials: “Estudi de viabilitat d’aprofitament d’aigua mineral natural” (Maria Barsalà Ferrer, Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa, 25/09/2013): https://core.ac.uk/download/41814204.pdf
Tesi “Els secrets de les aigües minerals a Catalunya” (Albert Freixa, Universitat de Vic, 2021) https://premisrecerca.uvic.cat/sites/default/files/webform/bf91150ccb35…
Article científic: “Rapid groundwater decline and some cases of recovery in aquifers globally” (Nature, 24/01/2024):https://www.nature.com/articles/s41586-023-06879-8
Resum de l’article a Nature (Inside Climate News, 24/01/2024): https://insideclimatenews.org/news/24012024/world-groundwater-levels-dr…
VÍDEOS:
Conferència “La Societat Catalana d’Hidrologia i Carst i la iniciativa KRAS, hidrología experimental” (Canal IPHES-CERCA, Prehistòria i Evolució Humana, 02/02/2023): https://www.youtube.com/watch?v=NHKRhkTt3I8
Serie divulgativa “El agua subterránea o invisible“ (Fundación Fomento y Gestión del Agua, Desembre / Gener 2018): https://www.youtube.com/watch?v=9GpqSlG3Krg
LLEIS QUE APLIQUEN SOBRE LA MATÈRIA:
Real Decreto 1798/2010, de 30 de diciembre, por el cual se regula la explotación y comercialización de aguas minerales naturales y aguas de manantial envasadas para el consumo humano: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2011-971
Ley 22/1973, de 21 de julio, de Minas: https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1973-1018
Directiva 2000/60/CE (“Directiva Marc de l’Aigua”) del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües (Diari Oficial de la Comunitat Europea, número 327, 22/12/2000): https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-L-2000-82524
ASSOCIACIONS I ENTITATS:
Web de l’Associació Catalana d’Envasadors d’Aigua (ACEA): https://aiguesmineralsdecatalunya.org/
Portal de l’Asociación Nacional de Empresas de Aguas de Bebida Envasadas (ANEABE): https://aneabe.com
Societat Catalana d’Hidrologia i Carst / KRAS: https://kras.cat/
