Una finca regenerativa a Torelló farà la primera collita la propera primavera
Nutritivament sublim, socialment òptim i de gust molt exquisit el cafè és un bé molt preuat des de fa més de 300 anys. S’erigeix com la beguda més consumida del món (uns 10 milions de tonelades anualment), després de l’aigua (que és també mercaderia i que cotitza d’ençà de l’any 2020 a la borsa de Nova York). I posseeix el lloc de plata, dins del rànking planetari de les grans mercaderies, sols darrera del petroli.
Es produeix, eminentment, en els països i en els climes tropicals. Brasil compta amb la major part del pastís, vora d’un 70%, d’aquests cultius, que són sobretot intensius. Per darrere, dins del gran mercat global hi van Vietnam, Colòmbia, Indonèsia, Etiòpia, Hondures o l’Índia. S’hi conreen dues espècies, Coffea arabica (aràbiga) o Coffea canephora (robusta), amb les seves innombrables varietats. I ara just, per les sequeres, condicions o variacions, han vist minvar, els darrers dos anys, la producció.
Petjada de CO2
Dins d’Europa, Barcelona representa un dels grans ports d’importació, des del qual entra fins al 80% de tot el cafè de l’estat. Catalunya en consumeix 170,6 tones cada dia (2,2 tasses, de mitjana, per persona). Vol dir això que com a mínim, en els grans vaixells mercants han d’arribar cada jornada 9 o 10 contenidors de gran tamany (que poden dur al seu interior fins 20.000 kg de cafè). Aquests monstres de l’oceà fan un trajecte de 20 hores si vénen des del Brasil o quasi un mes si el seu origen és Vietnam. Per a cada hora de viatge consumeixen, d’una forma aproximada, 200 litres de fueloil, que vol dir emetre 622,8 kg de CO2 (entre altres gasos i molts més contaminants) a l’atmosfera. Si el gran buc prové de terra americana (entre les 15 i les 20 hores) contribueix a cada viatge amb 12.456 kg de diòxid de carboni, i si surt des d’Indoxina (comptant sols, sense aturades, 7 dies de navegació) en generarà 104.630,4.
La petjada i l’empenta a l’escalfament d’aquest mercat és evident, deixant a banda condicions d’explotació o de pagaments per sota el preu. Però comencen a trobar-s’hi solucions. Aquí a Europa només àrees amb ambient subtropical com les Açores o Canàries cultivaven el cafè. Fa 3 anys (2021) els Morettino van obtenir una collita, la primera, d’un total de 30 kg, a Palerm (nord-oest de l’illa de Sicília). El clima més calorós (a poques milles, 87 fins a Tunis) n’afavoria condicions. I a Almuñécar, a Granada, fa cinc anys que una gran finca, La Herradura, acull a plantes tropicals, també a l’aquí protagonista. Però quedava un passet més, que ve gestant-se de farà ara ja 8 anys, i que és produir-lo en un indret amb un clima continental.
A vegades hi ha persones que somnien, i en ple somni no es pregunten si podria confirmar-se perquè el veuen clarament.
Un projecte pioner
La Finca Castellvilar és la primera a Catalunya a tenir cafè plantat. Conté 14,5 hectàrees i es situa en una vall que queda just sota el Castell de Sant Vicenç de Torelló (o Castell dels Moros). Van comprar-la, el 2016, l’Eva Prat i en Joan Giráldez.
Ella és administrativa, i ell ha dedicat la feina a aquesta fruita tropical: ha estat màxim responsable d’una companyia líder en enginys per a cafè espresso, ha impartit cursos a empreses, ha fet també de barista, i ha après de torrefacció. Sols li faltava un graó dins d’aquest món apassionant que era el cultiu. És per això que va centrar tots els esforços en comprar aquests nous terrenys i en estudiar-ne condicions. Va passar en total dos anys recollint dades d’humitat, matèria orgànica, pluviometria, temperatura o PH del sòl d’aquest indret on a l’hivern el “sota zero” és molt freqüent. Va comparar-les amb les xifres del que volen els cultius i va observar que era ben viable.
Germinació
I ja a l’any 2018 van adquirir diferents llavors, imprescindibles per iniciar aquest cultiu. Eren d’ambients tropicals, dues varietats de cafè aràbic ja adaptades per a un clima un xic més fred i resistents a malalties com la Roya (originada per un fong: Hemileia vastatrix). Aquests grans que evolucionen en dos mesos, van fer un viatge massa llarg que ja no hauran de repetir. Els esqueixos de la planta serviran, per sempre més, com a llavor per mantenir actiu el conreu.
Creixement
La base ben germinada, se situa tot seguit, en petits testos o bé a terra, dins o fora l’hivernacle que a l’hivern, com diu el nom, és bon refugi per a glaçades més extremes. Fins als seus cinc anys d’edat el fruit que dóna és d’una escassa qualitat i cal esperar tot aquest temps per obtenir-ne un gra més bo.
Aquesta espècie creixerà i devindrà aquí una varietat única al món, molt adaptada a aquest indret del nord d’Osona, amb condicions particulars i amb un sabor molt exclusiu. Pol·linitza quasi sola, sense insectes, i floreix un cop a l’any. L’interval d’inflorescència dura poc, només entre 2 i 5 dies, i al darrere hi deixa el fruit que va creixent d’un verd oliva fins a un vermell més intens en un període de 8 mesos.
L’any passat ja van collir-ne una porció i les van emprar com a llavors que han germinat i que han seguit el seu procés.
Estalvi d’aigua
La Finca Castellvilar queda enclotada en una vall que manté l’ombra la gran part de la jornada, fet que permet a la planta mantenir certa humitat i precisar molta menys aigua. L’estalvi és considerable, perquè comptant el cafè i també les altres plantacions (com els nabius) tot el consum, anualment, és d’uns 70 a 80 metres cúbics. És allò que pot gastar una família en una llar però és una xifra molt petita quan parlem d’agricultura, i en concret, ara mateix, de 2.000 plantes.
La paciència, per a aquest fi, és imprescindible. Cal que el reg sigui manual per no passar-se d’humitat ni quedar curts amb el que vol aquest cultiu. Tant en Joan com també l’Eva, vigilen les diferents plantes cada dia, una per una, per regar-les i observar-ne anomalies si es produeixen.
L’aigua, a més, es treu en part d’un pou profund, per bé que sempre s’aprofita la que prové de la pluja. La ubicació del terreny fa que tot baixi cap a baix i conflueixi al mateix punt. Un sistema de tolls d’aigua o cavitats l’emmagatzema d’una forma natural i tot seguit es fa passar cap a uns dipòsits que la guarden pel futur. Una qüestió que és vital per canviar el xip del consum d’aigua per demanda cap a un model racional d’adequació al recurs escàs. Un concepte totalment imprescindible els propers anys per afrontar noves sequeres, més intenses i freqüents.
Primera collita
Aquest 2025, i ja després de molta feina, el cafet (com així es designa l’arbust) farà els seus fruits per primer cop amb un nivell de qualitat que serà òptim per collir. Es preveu que la primera producció, quan les boletes esdevinguin ja vermelles (i madures) pugui ser entre abril i juny.
Però no acaba tot aquí. I és que en Joan, com a ideòleg principal, i en un model que realment és sostenible i harmoniós amb la natura, vol tancar el cicle complet. Els processos subsegüents que ressegueix aquesta fruita que desperta i que conté uns elements òptims nutritius: tant l’assecatge, com la tria, i després la torrefacció o fermentació, s’esdevindran aquí a la finca, fins tenir el producte en gra per distribuir en establiments.
Cerca de suport i esforç constant
Tot el cicle voldrà hores i inversions, i potser algun treballador per endavant. Cal comptar que en Joan i l’Eva, hi dediquen molt de temps, sense deixar els altres treballs que vénen fent de ja fa uns anys. El cas és que aquest cafè, primer del món en un clima continental, podrà adquirir-se en botiguetes de ciutats no molt distants com Vic, Manlleu o Torelló. Un punt que és imprescindible per tancar el cercle complet: cultiu regeneratiu, beneficiós per tot l’entorn, i cap petjada, o molt petita, de carboni, en el transport.
Han tirat amb diners propis, i com sempre en un principi, els organismes oficials, institucions i molts científics, a qui van tocar les portes, els titllaven, com a mínim, de xalats. Però ara que veuen que rutlla sembla ser, que just de sobte, se’ls desperta l’interès. Seria bo que, més enllà de les promeses i els discursos oficials, algú realment donés suport a aquests “guillats” que mouen fils i fan prosperar un tros de món i el seu entorn cap al respecte a la natura. A Sicília, per exemple, institucions de tota mena han ajudat aquests projectes, positius i pioners, ja des d’un bon començament.
Diversitat de cultius
La Finca Castellvilar, a part del cafè, també és primera en el cultiu més extensiu, per a la venda a Catalunya, de nabius. De moment hi ha ara mateix, a tot el tros, unes mil plantes, que es preveuen eixamplar fins vora les 2.500. Les terrasses, velles feixes dedicades a la vinya, són ideals per al cultiu d’aquest fruit blau que segueix passos molt semblants als del cafè i que ja comença a produir brots de qualitat.
Les diverses nabineres (Vaccinium myrtillus) sols són una part d’un ampli quadre que completen altres espècies arbòries com pot ser-ho l’olivera o un nesprer que ja és força alt. Més enllà i vora el cafè hi prosperen plantes tropicals com són el litxi, el mango, el plàtan, l’alvocat o fins i tot la xirimoia. Constatat que poden créixer també a Osona, que es combinen amb l’arbust que és titular (el que produeix grans de cafè) i que li confereixen beneficis i un sabor més afruitat, que serà únic i especial.
Agricultura Regenerativa
Al final tota la finca funciona com un conjunt i tanca el cicle. No li han posat etiquetes, però podria definir-se com un model que és 100% regeneratiu. No utilitza pesticides, ni tampoc fertilitzants sintètics. Aprofita aquells esqueixos de la poda, fa compost, recicla l’aigua i en redueix el seu consum. Té cultius complementaris que reforcen el subsòl i eviten noves malalties. I comprèn també a gallines, i a unes cabres de rasquera (raça autòctona i última al Principat des de mitjans del Segle XX). El ramat menja matolls, evita incendis i dispersa les llavors. I les seves dejeccions, igual que les de les gallines, s’apliquen com a nutrients en un volum molt adequat. Fruit d’aquesta visió holística els residus no es generen, s’aprofiten i permeten estalviar. Tot el sòl és ple de vida i la humitat es manté justa en el seu punt optimitzat. I el nou marc de tants arbustos ordenats i tots ben sans condueix al lloc noves espècies, com granotes o tritons o papallones, que s’observen en el temps de floració.
Difusió i visites guiades
El treball de ja 8 anys dóna els seus fruits i tot comença a rodar sol. No són molts però alguns mitjans s’han interessat per aquest cas i han despertat curiositat.
Sota un cel atapeït per l’amoníac, i en un sòl ple de nitrats que contribueixen a expandir les moltes granges industrials que encara creixen al gran nucli del desastre català, aquests dos fills de Manlleu, en Joan i l’Eva, han aconseguit posar el seu cas com un exemple, i comparteixen, amb orgull, els seus detalls, per si és que algú els volgués seguir.
Serà ara a finals d’octubre quan s’iniciïn les xerrades i visites a la finca, per les quals s’han interessat professionals i ciutadans. Una volta per difondre, i una cata de cafès per retenir aquell dens sabor de la consciència per un canvi que es pot fer, que ja és real i que comença, en primer lloc, al món local.
Referències de la finca
ADREÇA: Finca Castellvilar (08571, Sant Vicenç de Torelló)
FORMULARI PER A VIITES: https://castellvilar.com/contacte
INSTAGRAM: https://www.instagram.com/castellvilar.fincacafetalera
PÀGINA WEB: www.castellvilar.com
