Aniran a més amb el creixent escalfament?
Fundació Terra (12-10-2024)
L’Huracà Milton ha afectat les costes de Florida entre el 8 i el 10 d’octubre. Va tenir un creixement rècord en intensitat i va passar d’una tempesta tropical a un huracà de força 5 en sols dos dies, pel nou rècord de temperatures a principis de tardor en l’aigua del mar al Golf de Mèxic (que oscil·lava entre els 26ºC de Nova Orleans i els 30ºC de l’Havana o de Cancun). Va afeblir-se en tocar terra, i va deixar un rastre menor del que es preveia. Tot i així va llençar vents de 193 km/h just arribar a Siesta Key, l’allargada illa que flanqueja la ciutat de Sarasota (al sud-oest del que és l’estat més meridional d’Estats Units). Va colpir, abans d’endinsar-se a l’oceà Atlàntic, amb grans pluges torrencials, inundacions, 19 tornados, i va deixar almenys 10 morts i 3,3 milions de persones sense llum.
El seu recent precedent, l’huracà Helen, va ser encara més violent. Va gestar-se al mateix lloc i va avançar de sud a nord, des de la Badia d’Apalachee (just allà al Golf de Florida) fins als estats d’Alabama, Virginia, Geòrgia i les dues Carolines. Va arribar (dijous 26 de setembre) amb categoria 4, i en tres dies va reduir-se fins a quedar en sols tempesta tropical. Els seus vents, 200 km/hora, van endur-se pals elèctrics, mobiliari, terrats i arbres. Les onades van alçar-se fins als 2,7 metres, i les greus inundacions van arrasar tan a la costa com a zones d’interior, especialment a les muntanyes Apalatxes. Va deixar un rastre de morts molt elevat, més de 200, i va apagar el sistema elèctric a 4 milions de llars.
Mentrestant, també aquí a Europa, s’han sentit les conseqüències o les restes, del que va ser huracà Kirk, que va activar-se a les Bermudes i va córrer agafant força fins a les Illes Açores, més a l’est del que és normal o habitual. Va tocar terra a Galícia i Portugal entre els dies 8 i 9 d’octubre, i va seguir el seu curs al nord (sud-oest de França i el cantàbric). Reduït a una borrasca, va afectar amb ratxes de vent molt importants (amb alguns cops de 205 km/h a certs punts dels Picos de Europa). A Cantàbria es van registrar 306 incidències, i desastres com va ser l’esfondrament d’una bastida a un edifici de 8 plantes de Santoña. Les pluges van ser insistents i les onades, avivades per les hores de marea, van arribar fins 7 metres mar endins.
Són fenomens que es propaguen, entre setembre i octubre, d’una forma habitual. Però les dades i les xifres més concretes, revelen que els seus efectes i l’empenta que els governa van creixent d’intensitat.
Com es forma un huracà?
Els huracans són formacions particulars que comprenen molta energia i molts núvols al voltant. Es formen a l’oceà, damunt de l’aigua, i necessiten que superi, en superfície, un mínim de 27 graus. L’escalfor pot retenir més humitat i aquesta càrrega calenta, més lleugera, ascendeix en vertical. Si es combina amb l’aire fred a capes altes, es condensa fàcilment i en el procés deixa anar un gran tou d’energia que comença a circular. Aquests vents més congelats, per tant més densos, descendeixen cap avall per ocupar el lloc dels calents. I el sistema es va engrandint i alimentant-se, i acaba formant un ull, a l’eix central, amb una pressió molt reduïda, que pot anar des dels 800 fins a menys de 1.000 mil·libars. Completen tot el conjunt la paret de l’ull i el cercle de bandes plujoses.
Segons sigui a un lloc o a l’altre, l’huracà rep diferents noms que signifiquen el mateix:
- Huracà: al nord de l’Atlàntic i a l’oest del Pacífic
- Tifó: al sector nord-occidental de l’oceà Pacífic
- Cicló: a l’Índic i també al sud del Pacífic, amb diverses varietats molt més locals (cicló tropical sever, tempesta ciclònica severa o cicló tropical).
Els ciclons solen formar-se normalment entre els 10º i els 25º graus de latitud, tan nord com sud. És la zona tropical, amb prou calor i prou humitat per servir al fi, i amb un detall que no es compleix a l’equador: la condició o força de Coriolis, que fa derivar els objectes en un cercle definit per la rotació de la Terra, però que és feble entre els 10 i els 0 graus. És aquesta propietat la que provoca que tot giri, també els vents i els huracans, en el sentit de les agulles del rellotge al tros de l’hemisferi sud, i en el contrari a tot el nord.
Les zones de formació s’ubiquen doncs en una franja reduïda. Ordenades de majors fins a menors aparicions es defineixen les següents:
- Pacífic Nord-Occidental (3): És la zona més activa, amb un terç de tots els ciclons del planeta. Els indrets més afectats són Filipines, Xina, Taiwan i Japó.
- Pacífic Nord-Oriental (2): Conforma l’àrea més densa, amb més ciclons per superfície d’oceà. S’hi originen huracans que s’encaminen cap a Mèxic, costa oest d’Estats Units o l’arxipèlag de Hawaii
- Índic Nord (4): És la regió del planeta amb més víctimes mortals. Comprèn el Golf de Bengala i també el Mar d’Àràbia. Els estats més afectats són Bangladesh, Índia, Sri Lanka, Tailàndia, Myanmar i Pakistan.
- Atlàntic Nord (1): És la zona més ben estudiada i coneguda. S’hi produeixen, de mitjana, deu ciclons per temporada. S’originen al Carib i al Golf de Mèxic i arriben fins les Bermudes o també el Canadà.
- Índic Sud-Oriental (6): Són els ciclons que es propaguen fins a Austràlia o Indonèsia.
- Pacífic Sud-Occidental (7): Merament les formacions d’aquesta zona d’Oceania, que afecten a l’est Austràlia i a Papua Nova Guinea
- Índic Sud-Occidental (5): És la regió més desconeguda per la manca de registres. Els huracans que s’hi formen impacten Madagascar, Moçambic, Kenya i les Illes Maurici.
Es consideren huracans totes aquelles formacions tempestuoses que superen els 117 km/hora. En escales inferiors s’hi classifiquen:
- Les depressions tropicals: no tenen ull ni fan formació en espiral. Assoleixen un vent màxim de 62 km/h
- Les tempestes tropicals: dibuixen un contorn ciclònic però sense ull. Comprenen ratxes de vent que arriben als 117 km/h.
Evident és que aquests vents tan forts que creen conformen un gran perill, per bé que el risc d’inundacions va per davant. Les pluges són molt nombroses i insistents i les onades poden ser molt importants. Tanmateix, i a banda d’aquest moviment, cal considerar un dels impactes més nocius que propicien els tifons que és la pujada o augment del nivell del mar. Això es deu a dos motius. D’una banda, el descens tan acusat de la pressió atmosfèrica a l’indret, que comporta expansió de l’aigua. I de l’altre, un efecte molt semblant a quan bufem la nostra tassa de cafè. En el punt on hi incidim el nivell baixa, però aquest líquid que es desplaça fa augmentar l’altre cantó sobtadament. Combinats aquests factors amb els períodes de marees i d’onatge, poden dur a conseqüències molt semblants a les que provoca un tsunami.
Relació directa amb l’escalfament
És molt lògic, per tot el que s’ha exposat, que un increment del nivell tèrmic dugui a més intensitat. L’huracà vol combustible que és aquesta aigua calenta, la gran humitat latent i el potencial d’evaporar. Tot això cal combinar-ho amb l’aire fred a certa altura, condicions que s’acompleixen fil per randa cap allà al final d’estiu (setembre-octubre dins de l’hemisferi nord). Les onades de calor, no sols en terra, sinó sobretot al mar, els darrers anys van en augment. I això provoca episodis més sobtats i inesperats, com el del Milton (l’últim cas) que va passar en tan sols un dia, d’huracà de força 1 fins a la categoria 5. La mitjana de les aigües (29,5 graus) al Golf de Mèxic, un nou rècord per la zona, va ser com si un foc en terra hagués trobat un bosc eixut, ple de matolls, cremat pel sol i amb molt de vent.
Els estudis i models que es van corrent no estan d’acord, no almenys del tot, amb la freqüència dels períodes d’huracans en un futur. Sembla que es reduiran, amb proporcions molt importants (30%) menys a la zona de l’Atlàntic. Però el que és clar és que creixeran d’intensitat en un planeta que ja és ara, de mitjana, 1,5 graus més càlid que a inicis del Segle XX. La gran prova són les dades i registres de constància i virulència dels ciclons en aquesta àrea que separa el continent americà de l’europeu.
El vigor anirà associat, a més a més, amb l’expansió cap a altres zones on a priori, no es donen les condicions, actualment, perquè es produeixi un huracà. El darrer exemple n’és el Kirk que va avivar-se fins a prop de les Açores, més a l’est del que és normal. O també, ja fa uns quants anys, del Catarina, que es va iniciar d’una forma inesperada, vora dels 30 graus sud de latitud a l’oceà Atlàntic, i que va tocar el Brasil (precisament, i d’on ve el nom, a l’estat de Santa Catarina) el 27 de març de 2004. Les variables, molt diverses, van jugar-hi el seu paper perquè aquesta inicial tempesta derivés en un gran ull i en cops de vent de 180 km/h. Però per damunt de tot l’anomalia d’escalfor de l’oceà, amb una mitjana de 24-26 graus, inversemblant per aquest àrea, en va ser el gran detonant.
Falten encara models i moltes noves prediccions, però el que és ben clar és que tot va a més amb un ambient molt més calent (més energia acumulada i potencial d’evaporar). Caldrà a més considerar els altres efectes d’aquests intensos fenomens, com la destrucció dels hàbitats (esculls, manglars, praderies, boscos) o la remulsió probable del carboni a llarg termini (devastació d’organismes o també de sediments).
Huracans mediterranis?
Els ciclons mediterranis van començar a considerar-se als anys 80. S’anomenen “Medicans” per contraure les paraules Mediterrani i Huracà. Van a l’alça i han assolit condicions de categoria 1. Solen ser molt més reduïts en el seu diàmetre total (uns 100-200 km, pels 400-800 que ocupa un huracà tropical). Poden començar a gestar-se, des d’una simple borrasca, amb temperatures de 20 graus a la superfície del mar però són més vius i més comuns ja per damunt dels 25. Als Països Catalans un dels primers a detectar-se va ser el dia 2 d’octubre, el 1986, quan un cicló mediterrani, va produir al Port de Sóller cops de vent de 180 km/h. En general les ventades no superen els 150 km/h, però sovint la persistència pot suplir la intensitat i resultar també violenta i perillosa.
Un dels ciclons més “sonats”, que van augmentant en freqüència, va ser a l’any 2014. El Qendresa (prenen noms quan assoleixen categoria d’huracà) va colpir fort l’illa de Malta amb cops de vent de 160 km/h, i encara més Lampedusa, amb unes ratxes sostingudes de 140 km/h. Va causar un munt de danys a construccions i a tot l’entorn.
Què puc fer-hi jo?
- Entendre la relació entre escalfament i els huracans
- Prevenir l’escalada prevista d’aquests esdeveniments
- Col·laborar amb les persones afectades quan hi hagi crides concretes
- Tenir en compte als animals quan tenen lloc aquests desastres naturals
- Comprendre que els huracans també devasten parts d’alguns ecosistemes
- Indagar en els arguments que relacionen l’increment dels huracans amb l’emissió de més diòxid de carboni
- Situar-se en l’altra part i en els efectes positius d’aquests ciclons (refredament del seu entorn i transport d’aigua a punts eixuts)
- Evitar d’emetre gasos amb efecte d’hivernacle
- Frenar ja l’escalfament!
Enllaços d’interès
Seguiment d’huracans:
Storm Track System, Sistema de seguiment d’huracans i tempestes de l’Atlàntic i el Pacífic (US National Weather Service): https://hurricane.terrapin.com/
National Hurricane Center & Central Pacific Hurricane Center (NOAA, Estats Units): https://www.nhc.noaa.gov/
Huracanes Yucatán, web de seguiment i divulgació (Mèxic): https://www.huracanesyucatan.com/
Sistema d’informació sobre tifons (Agència Japonesa de Meteorologia): https://www.jma.go.jp/bosai/map.html#5/40.83/153.94/&elem=root&typhoon=…
Articles/Documents:
Explicació bàsica del funcionament dels huracans (Peremeteo): https://peremeteo.com/huracans/
“Huracans al Mediterrani: una realitat cada cop més próxima” (Diari Ara, 03-11-2021): https://www.ara.cat/societat/canvi-climatic/cimera/huracans-mediterrani…
“Huracans al Mediterrani” (Diari de Girona, 21-08-2022): https://www.diaridegirona.cat/comarques/2022/08/21/huracans-mediterrani…
“Huracà i medicane, semblances i diferències” (3Cat, 17-09-2020): https://www.3cat.cat/el-temps/huraca-i-medicanes-semblances-i-diferenci…
“Hurricanes effects on coral health” (Nature, 15-06-2024): https://www.nature.com/articles/s41559-024-02495-5
“Hurricanes jeopardise carbon storage capacity” (Nature, 20-05-2024): https://www.nature.com/articles/s41477-024-01716-w
“Declining tropical cyclone frequency under global warming” (Nature Climate Change, 27-06-2022): https://www.nature.com/articles/s41477-024-01716-w
Conferències/Vídeos explicatius:
“Por qué los huracanes son tan frecuentes en México, Estados Unidos y el Caribe” (BBC Mundo, 08-10-2022): https://www.youtube.com/watch?v=YrK16AjSin0
¿Qué es un huracán y cómo se forma? Características, causas y consecuencias (Lifeder Educació, 11-12-2021): https://www.youtube.com/watch?v=NDm8RSJkMG4
Canvi climàtic i huracans:
“Huracán Milton: por qué los huracanes son cada vez más poderosos y destructivos” (BBC Mundo, 08-10-2024): https://www.youtube.com/watch?v=_FjtV7JOORM
“How is climate change turbocharging Hurricane Milton?” (10-10-2024): https://www.youtube.com/watch?v=E7Y2Aw-3L-o
“How climate Change is changing hurricanes” (The Weather Channel, 09-06-2023): https://www.youtube.com/watch?v=lpkqVkxLM2g
“Cambio climático y huracanes: ¿Una relación peligrosa?” (La Voz de América, 15-09-2022): https://www.youtube.com/watch?v=EnyaZfeGLDo
Entrevista a Roberto Rondanelli, investigador del Centro de Ciencia del Clima y la Resiliencia de la Universidad de Chile (CNN Chile, 22-09-2022): https://www.youtube.com/watch?v=AxM6I6WEd3E
“¿Cómo influye el cambio climático en la formación de huracanes?” (ADN 40 México, 01-11-2023): https://www.youtube.com/watch?v=32_yI3P71TM
Webs de referència:
Servei Meteorològic de Catalunya: https://www.meteo.cat/
Agencia Estatal de Meteorología (AEMET): https://www.aemet.es/ca/portada
National Oceanic and Atmospheric Administration (NOAA, Estats Units): https://www.noaa.gov/
National Hurricane Center (Miami, NOAA): https://www.nhc.noaa.gov/
Espai de la NASA dedicat als huracans (Earth Science Division, National Aeronautics and Space Administration): https://appliedsciences.nasa.gov/what-we-do/disasters/hurricanes-cyclon…
Apartat sobre ciclons tropicals de la WMO (World Meteorological Organization): https://wmo.int/topics/tropical-cyclone
