La Dessalinització de l’Aigua: Solució o Greu Problema Afegit?

El procés d’Osmosi Inversa augmenta el cost de l’aigua als ciutadans i contribueix notablement a l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle

Jordi Gispert (10/03/2024)

“Les sequeres es preveuen més intenses i freqüents”. Són les conclusions que deriven de càlculs fets en base a probabilitats, i que parteixen d’escenaris diferents d’escalfament. L’afirmació no és gratuïta, i gaudeix d’un consens sòlid. La recullen i validen informes molt rellevants (per la seva àmplia envergadura). Entre d’altres, els que publica anualment l’Organització Meteorològica Mundial (World Meteorological Organization) o els que periòdicament i amb anys de feina divulga l’IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change). L’arc Mediterrani, amb els Països Catalans al seu bell mig, és definit com un Hot Spot (o punt calent), en referència  a l’augment tèrmic. La temperatura ha superat ja en aquest marc el grau i mig de nivell màxim establert el 2015 en la Conferència de París (COP 21) i progressa més depressa (aproximadament un 20%) que la mitjana del planeta. Això vol dir més calor, i en conseqüència, un sòl més sec, molt més desgel, pluja diferent i menys reserves. 

No hi ha aquí cap novetat. Fa molt temps que el món científic, cohesionat i en totes bandes, adverteix d’uns certs patrons que es van succeïnt. Però el Govern ha ignorat sempre el dit problema, i ha menyspreat cada advertència fins que tot se surt dels marges. I en moments com el que hi ha ara, amb una alarmant manca d’aigua, continua sostenint el vell model capitalista, que conceb aquest bé màxim com quelcom il·limitat. És per això que no es desvia i que prioritza el produir més per seguir fent molt més negoci.  Un context en què ha situat l’osmosi inversa (dessalinització d’aigua) a l’epicentre d’un conjunt de solucions poc eficients i interessades. 

Dessalinització a Catalunya

El Principat té dues plantes funcionant al 100%. La situada a la Tordera, al municipi de Blanes, i la ubicada al terme del Prat de Llobregat.

Imagen
Regulador de pressió (Dessalinitzadora del Prat, Fundació Terra)
Regulador de pressió (Dessalinitzadora del Prat, Fundació Terra)

DESSALNITZADORA DE LA TORDERA: 

Inaugurada el 2002, va ser pionera a Catalunya. Va impulsar-se per resposta a l’alt nivell de la demanda d’aigua a les poblacions costaneres de La Selva i l’Alt Maresme que bevien fins llavors sols de l’aqüífer. Tenia als seus inici capacitat per produir 10 hm3 d’aigua a l’any, una xifra duplicada amb l’ampliació del 2011 (en què assolia els 20 hm3). La remodelació del complex va tenir un cost de 141 milions d’euros. 

Actualment proporciona aigua a les poblacions costaneres de La Selva (Lloret, Tossa i Blanes) i a 10 nuclis del Maresme (Palafolls, Malgrat de Mar, Santa Susanna, Pineda de Mar, Sant Pol de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Mar, Canet de Mar i Arenys de Munt). Des de la seva ampliació té connexió amb la potabilitzadora del Ter, a Cardedeu, que saneja i transporta aigua a Barcelona. 

Assisteix, sense comptar el flux que es condueix fins l’Àrea Metropolitana, unes 300.000 persones. Disposa de 5.824 membranes d’osmosi, i dos dipòsits d’emmagatzematge amb un volum de 10.000 m3 cadascun. 

Capta l’aigua a 30 metres de profunditat i a 800 metres de la costa. 

Imagen
Vista general de la dessalinitzadora a La Tordera (Agència Catalana de l’Aigua)
Vista general de la dessalinitzadora a La Tordera (Agència Catalana de l’Aigua)

DESSALINITZADORA DEL PRAT: 

Quan entra en funcionament, l’estiu del 2009, és el complex  més gran d’Europa dirigit  a abastament urbà. Té capacitat per dessalar cada any 60 hm3 (2m3/segon o 200.000 m3/dia) i proveeix aigua potable a 4 milions i mig de persones. Fa servei a les comarques del Maresme, Vallès Oriental, Barcelonès, Baix Penedès, Baix Llobregat, Garraf, Anoia i del Vallès Occidental. 

No disposa de dipòsits, i vehicula tota l’aigua fins l’Estació Distribuïdora de Fontsanta, per via d’una canonada de 12km de llarg.

Capta el líquid que serveix de matèria primera a 30 metres de profunditat i a 2,2 km de costa, amb prou distància per evitar la influència del gran Port de Barcelona.

Es calcula que proveeix actualment un 30% del total del volum d’aigua que consumeix la capital catalana. Funcionava en un inici al 20% del seu potencial màxim. Fa dos anys va incrementar la producció fins al 70-80% , i ara opera al 100%.

Imagen
Tubs d’osmosi inversa a la dessalinitzadora del Prat (Fundació Terra)
Tubs d’osmosi inversa a la dessalinitzadora del Prat (Fundació Terra)

Més oferta a curt termini

AMPLIACIÓ DE LA TORDERA: 

El projecte per eixamplar la instal·lació a la Tordera ja ha superat tots els tràmits. La Declaració de l’Impacte Ambiental va ser resolta l’11 de juliol, i el passat 8 de novembre, David Vila, director d’Aigües Ter Llobregat, va aprovar el plantejament de manera definitiva, i va procedir a declarar-lo d’utilitat pública per agilitzar-ne l’avenç (que vol dir prescindir en part, en certa forma, d’afectacions ben probables a l’entorn).

S’emmarca en les accions prioritàries per dur aigua fins la Regió Metropolitana, actuacions que recull l’annex 2 de la Llei 9/2023 (de mesures extraordinàries i urgents per afrontar l’excepcional sequera a Catalunya).  

El complex estarà llest en uns 5 anys i eixamplarà dels 20 actuals fins als 80hm3 (80.000.000.000 litres) la seva capacitat.

Les obres de construcció suposaran l’emissió de 63.484 tones de diòxid de carboni i costaran 202.305.368,46 euros. Uns diners que gestiona el MITECO (Ministerio para la Transición Ecológica y el Reto Demográfico) i que deriven del Plan de Recuperación, Transformación y Resiliencia (https://planderecuperacion.gob.es/).

NOVA DESSALINITZADORA A CUBELLES: 

Per una altra banda, el nou complex de Cubelles ja està en marxa. El 14 de setembre el Govern de Catalunya va publicar-ne el projecte, amb l’Informe d’Impacte Ambiental. S’ubicarà a l’espai ocupat pels dipòsits de fuel de l’antiga instal·lació termoelèctrica (a Mas Xinxola) dins la conca del riu Foix. Per construir-la s’expropiaran en total 100.000 metres quadrats de superfície. La inversió serà en conjunt de 154 milions d’euros, que provindran igualment dels préstecs estatals.

Les obres s’allargaran 33 mesos des del dia en què s’aprovin. Podrà dessalinitzar 20hm3 d’aigua a l’any, que sumats a aquells del Prat (60hm3) i també als de la Tordera (80 en total) suposaran en conjunt un potencial de producció de 160 hectòmetres cúbics anuals (que equivalen a 160 milions de metres cúbics, i a 160.000.000.000 litres). 

El conducte per captar aigua s’ubicarà un kilòmetre enllà de la platja de les Salines. 

Imagen
FIGURA 1: Mapa de la nova planta de Cubelles (Generalitat de Catalunya)
FIGURA 1: Mapa de la nova planta de Cubelles (Generalitat de Catalunya)

Context mundial i estatal: 

Dins d’Espanya hi ha instal·lades actualment 765 plantes de dessalinització. Moltes d’elles provenen de l’últim gran impuls que va posar en funcionament el 2008 la ministra de medi ambient Cristina Narbona. És el quart país del món amb més capacitat de producció, per darrere d’Aràbia Saudita, Estats Units i Emirats Àrabs.

El problema és que en les últimes dues dècades, i de mitjana, la gran part d’aquests complexos ha operat a un nivell ínfim (només del 16%) en relació al seu potencial. Això ha estat pel molt alt cost que comporta dessalar l’aigua, especialment si es fa en escasses quantitats. La despesa en aquests casos oscil·la entre l’euro i els 90 cèntims/ metre cúbic. 

La major part de les plantes s’ubica dins l’arc Mediterrani i es concentra especialment a les Canàries.

Imagen
FIGURA 2: Plantes dessalinitzadores a Espanya (Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación)
FIGURA 2: Plantes dessalinitzadores a Espanya (Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación)

A nivell mundial estan actives actualment 16.000 plantes de dessalinització que es reparteixen entre 177 països. S’estima que produeixen, en conjunt i a diari, 95.000.000 metres cúbics d’aigua (95hm3). La major part d’elles s’ubiquen a Orient Mitjà, el nord d’Àfrica, els Estats Units, el sud d’Europa, Austràlia i el sud-est asiàtic. 

Imagen
FIGURA 3: Mapa de la dessalinització al món. En vermell les plantes que converteixen aigua de mar (El Sevier, 2023)
FIGURA 3: Mapa de la dessalinització al món. En vermell les plantes que converteixen aigua de mar (El Sevier, 2023)
Imagen
FIGURA 4: Països amb major capacitat de dessalinització d’aigua a nivell mundial (Research Gate, 2023)
FIGURA 4: Països amb major capacitat de dessalinització d’aigua a nivell mundial (Research Gate, 2023)

Promoció des del Govern

L’aposta ben decidida per emprar l’aigua de mar s’ha presentat com solució definitiva als greus problemes de sequera. La dessalació i l’increment d’aigua depurada són la base del Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya, un nou programa hidrològic, amb termini fins al 2027, que invertirà 8.728 milions d’euros.  Tot això deixant de banda el vist-i-plau que s’ha atorgat per emprar dessaladores privades. Un acord que es va anunciar el dia 7 de març en la Comissió Interdepartamental de Sequera, i que s’emprèn amb l’objectiu de mantenir l’activitat de les empreses, sobretot les del turisme. 

Mentrestant els grans anuncis ataquen als ciutadans i sancionen el seu consum. El President Pere Aragonès, recomanava ja al febrer de situar la despesa d’aigua en uns 90 litres per persona i dia, un marc que obliga a triar, si s’és estricte, entre dutxar-se o rentar roba. 

Imagen
FIGURA 5: Consum d’aigua (en litres) en funció de l’activitat (Dades ACA /Gràfic Diari Ara)
FIGURA 5: Consum d’aigua (en litres) en funció de l’activitat (Dades ACA /Gràfic Diari Ara)

Mentrestant les grans empreses, no rebaixen el seu ritme i pressionen als governants per continuar amb l’esquema bàsic de créixer infinitament.  L’agricultura industrial i les fàbriques intensives d’animals gasten el 80% de l’aigua del país! Els hotels de 5 estrelles 600 litres  per persona i dia, les segones residències uns 700 i els camps de golf 7.900.000.000 anuals!! 

L’aigua, que cotitza a borsa, i que es gestiona de forma privada en un 79% a Catalunya, forma part d’un gran negoci. La dessalinització sols és una eina que l’impulsa, que promou consumir més i afavorir a les grans empreses com Endesa, propietària d’energia que incrementa els beneficis amb l’augment del seu consum. 

Les mesures restrictives no existeixen. El nou PDUM (Pla Director Urbanístic de l’Àrea de Barcelona), com a exemple, fomenta la construcció, i preveu un increment d’ús d’aigua (un 14%) i d’electricitat (en un 13%). Tot mentre els cabals dels rius s’han reduit, amb el consens dels governants (Acord GOV/17/2024), fins a uns nivells que fan inviable que gran part de les espècies sobrevisquin. 

El model dels dirigents, condicionats pels diferents lobbys és ben clar: augmentar al màxim l’oferta per seguir el mateix esquema. Però les dades els delaten; la més magna descurança és evident comparant xifres. L’aigua que s’escola en les fuites de canonades en un any a Catalunya és de 150 hectòmetres cúbics, la mateixa que amb un cost elevadíssim sortirà l’any 2030 de les 3 dessaladores funcionant al 100% (la del Prat, la del marge de la Tordera i la del Foix). 

Com funciona una dessaladora?

Separar les sals de l’aigua pot ser viable per dues vies: procedir a evaporar-la per tornar-la a condensar o bé filtrar-la. El primer era l’únic mètode a mitjans dels anys 80 i requeria gran calor. El segon, l’osmosi inversa, s’ha expandit fins a ser ja majoritari (s’utilitza en més d’un 90% de plantes).  S’explica a continuació, de forma resumida,  com funciona la instal·lació al Prat de Llobregat.

L’exemple del Prat:

Captació d’aigua:

La bomba de captació es situa 3km direcció sud i 2km endins (a 30 metres de fondària).  

En arribar a costa és propulsada per travessar el Llobregat i entrar a la planta, a l’Obra d’Arribada. 

Imagen
Captació d’aigua

Obra d’arribada: 

Hi ha un total de 10 piscines (flotadors) on l’aigua passa a decantar-se. Els col·loides (una sopa de partícules petites però més grans que una molècula) suren a superfície i s’eliminen de manera progressiva. El líquid que resta al fons segueix el curs cap al procés de filtració. 

Imagen
Obra d’arribada

Filtració Oberta: 

Són en total 20 cubicles (piscinetes). L’aigua es filtra per un fons compost de sorres (d’un parell de materials i d’un metre de gruix). Cau per gravetat i continua amb el seu curs. Es neteja aquest substrat cada dos dies i es canvia un cop a l’any. 

S’utilitza clorur fèrric per fer que les diferents partícules compactin.

Imagen
Filtració Oberta

Tots els fangs que origina el primer procés (de flotadors i filtració) són enviats cap a unes sitges. No se’n formen d’abundants. Es buiden cada dos anys i es porten a l’abocador ja que no són aprofitables, ni com a fertilitzants (pel seu excés de sals) ni tampoc com a combustible (per la poca densitat). 

Imagen
Filtració Oberta

Filtració Tancada: 

L’aigua, bombejada, entra en uns tubs que funcionen també per filtració (que es fa amb pressió i no gravetat). Els conductes són revestits amb resina per evitar d’oxidar-se amb l’aigua amb sal. Són canonades estretes, que optimitzen el treball.

Imagen
Filtració Tancada

Microfiltració:

Comprèn 18 filtres de cartutx. Consten de forats de poques micres, per partícules petites, que es retenen i eviten d’aquesta forma de danyar l’estructura d’osmosi, el proper pas. 

Imagen
Microfiltració

Osmosi inversa:

Les membranes de l’osmosi són fetes de poliamida i molt costoses. En total són 7 membranes que van dins de cada tub. No permeten que la sal traspassi el filtre i divideixen el fluid en aigua dolça i en salmorra. Es netegen periòdicament. 

Imagen
Osmosi inversa
Imagen
Osmosi inversa

Bescanviadors de pressió: 

Es tracta d’uns artilugis, de més recent invenció, que mesclen la salmorra amb l’aigua pretractada (50% / 50%), en un joc de densitats que fa que no acabin unint-se. Aprofiten l’energia del que seria un residu, en un 98%. 

Imagen
Bescanviadors de pressió

Remineralització: 

A l’aigua ja depurada se li afegeixen 3 elements per fer-la apta pel consum: 

    • Diòxid de Carboni (CO2)
    • Carbonat de Calci (CaCO3)
    • I Hipoclorit Sòdic (NaCIO), per a la desinfecció.

Imagen
Remineralització

Evacuació:

La salmorra, el residu del procés, és barrejada amb la que surt de l’EDAR veïna (Estació Depuradora d’Aigües Residuals del Llobregat) perquè es dilueixi i torni al mar. Ningú controla el procés i es malmet aigua depurada. 

L’eixidor (canonada sortint) és 3 km lluny de la costa i s’ubica a 60 metres de fondària. Ha d’estar ben separat del punt de captació, per no influir l’aigua agafada. Una pauta que evidencia que el que surt no és del tot clar.  

Fonts diverses d’energia: 

La planta funciona, només en un 2% , amb l’energia procedent de les plaques solars que es troben en punts alts dels edificis.  

Els molins eòlics no poden utilitzar-se, per proximitat amb l’aeroport.  

El 98% restant és fòssil, tot i que és possible que una part, molt més petita, vingui de les centrals nuclears d’Ascó i de Vandellós. Totes dues són en últim terme propietat d’Endesa.  

Enorme consum energètic:

La despesa d’energia en el procés de dessalar ha baixat una sisena part respecte als anys 80, quan s’empraven els sistemes tèrmics (escalfament i evaporació de l’aigua), que gastaven 8 kilowatts/hora (kWh) el metre cúbic. Actualment les plantes, més modernes,  utilitzen els mètodes de membrana, sobretot l’osmosi inversa, que va entrar en funcionament als anys 90. Però segueixen requerint una energia molt notable, que és produïda en majoria per mitjà de combustibles fòssils (centrals de carbó, de gas o combinades).  

Els sistemes molt més òptims consumeixen  2,3kWh el metre cúbic. Però la major part de plantes, també les de Catalunya, tenen despeses mitjanes de 3kWh/m3. Un consum que s’afegeix a les emissions que es produeixen en construir la instal·lació (63.484 tones de diòxid de carboni calculades en el cas de la Tordera), mantenir-la i bombejar l’aigua: (del mar a la planta, cap als sistemes de filtració i fins la xarxa de distribució).

El model d’osmosi inversa (que contravé la termodinàmica per obligar l’aigua salada a introduir-se a unes membranes que eliminen els soluts) necessita una pressió de 70 atmosferes (la que hi ha sota del mar a 700 metres de fondària) per poder funcionar bé. Té una efectivitat alta extraient sals però el cost en energia és elevat. Els recuperadors d’energia o bescanviadors de pressió han atenuat  només un xic aquest problema. Barregen la salmorra sortint amb aigua nova pretractada, i estalvien d’aquest mode la meitat de l’energia necessària. 

Imagen
Maqueta d’un tub d’osmosi inversa, dessalinitzadora del Prat (Fundació Terra)
Maqueta d’un tub d’osmosi inversa, dessalinitzadora del Prat (Fundació Terra)

Tot i així el procés global és molt costós i vol el triple d’energia que els sistemes de depuració i potabilització de l’aigua dolça.    

Imagen
FIGURA 6: Energia consumida en general a les plantes potabilitzadores (Aigües de Barcelona, 2022)
FIGURA 6: Energia consumida en general a les plantes potabilitzadores (Aigües de Barcelona, 2022)
Imagen
FIGURA 7: Energia consumida a cada planta de potabilització (Aigües de Barcelona, 2022)
FIGURA 7: Energia consumida a cada planta de potabilització (Aigües de Barcelona, 2022)
Imagen
FIGURA 8: Energia necessària (en kilowatts hora el metre cúbic) pels diferents processos de potabilització de l’aigua (IAGUA)
FIGURA 8: Energia necessària (en kilowatts hora el metre cúbic) pels diferents processos de potabilització de l’aigua (IAGUA)

En total, les plantes instal·lades actualment a Catalunya, considerant el consum mitjà que tenen (3kwh/metre cúbic) gasten anualment 240.000 Mwh (un megawatt hora = 1.000 kilowatts hora). El mix energètic (l’electricitat classificada segons si la font per produir-la és o no fòssil) i el calcul d’equivalència entre energia generada i emissions de CO2, defineix que per cada Mwh es desprenen 0,11 tones de diòxid de carboni a l’atmosfera. Així doncs les dessaladores del Prat i la Tordera (que cada any potabilitzen 80hm3 d’aigua) contaminen amb 26.400 tones de CO2, quantitat equivalent a cremar 11,5 milions de litres de benzina.

Per compensar això (o almenys aparentar-ho) la Declaració de l’Impacte Ambiental de la planta del Prat fixava tres mesures ben concretes: 

    • Crear un dipòsit de retenció d’aigua residual per pluges torrencials en el Canal de la Bunyola. 
    • Rehabilitar les instal·lacions de l’antiga caserna de carrabiners i l’edifici del semàfor per crear un centre de divulgació. 
    • I adquirir uns terrenys de la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del Delta destinats a la conservació ambiental. 

Però el cost de producció de l’aigua, que incrementa els beneficis de l’empresa que controla en major part la distribució elèctrica al país (Endesa), l’han de pagar tot els ciutadans. La factura va augmentar ja a bastament als municipis de La Selva i el Maresme quan va ampliar-se la Tordera (2008). Aquest any, amb l’increment de producció, ha pujat des del gener un 30%.

Efectes de la salmorra

La salmorra és el resultat del residu de les plantes de dessalació. Un 45% del que entra és convertit en aigua dolça. El 55% restant és una mescla concentrada amb elevats nivells de sals, que contenen el doble de la mitjana del mar (35 grams per litre o parts per mil). Es retorna amb sistemes de dilució, que es vanten de ser ja molt efectius. A la dessaladora del Prat l’eixida (o eixidor) conclou amb un tram últim on cada 50 metres hi ha una boca que conté quatre sortides (52 en total) per reduir concentració. 

Imagen
Tram de desembocadura al Llobregat des de la planta dessalinitzadora del Prat  (Fundació Terra)
Tram de desembocadura al Llobregat des de la planta dessalinitzadora del Prat  (Fundació Terra)

La Declaració de l’Impacte Ambiental del projecte d’ampliació de la Tordera, detalla el següent respecte a la salmorra. 

“El conjunt de l’ITAM I i l’ITAM 2 (80 Hm3/any) tindrà els cabals següents: Q captació 6,85 m3/s; Q producció: 2,78 m3 /s i Q emissari-salmorres: 3,54 m3 /s. L’estimació de la salinitat a la sortida de planta (ITAM I + ITAM 2) serà de 70,82 psu, que correspon aproximadament el doble de la salinitat pròpia del mediterrani (37,7-38,2 psu).

El nou emissari de salmorres, tindrà un tram final de 120 m on hi haurà els difusors per on s’abocaran les salmorres a una altura de 3 m del fons marí, per afavorir al màxim la seva dilució. Els difusors s’han orientat cap a l’est, en direcció a les zones més profundes per facilitar la dilució i evitar l’efecte barrera de la canonada a la ploma salina. 

L’EIA inclou un estudi de dilució fet amb el model matemàtic brIHne, desenvolupat per l’Institut d’hidràulica ambiental de Cantàbria, per modelitzar el comportament de l’abocament de salmorra procedent de la planta dessalinitzadora.”

Assegura que no afectarà a la fauna, amb organismes com són les diverses fanerògames marines molt susceptibles als canvis. Els alguers de Posidonia oceanica (una planta on s’han observat ja problemes amb salinitats més grans de les 38 parts per mil) s’ubiquen a 3 km de distància i els de Cymodocea nodosa a 3.800 metres. A Cubelles, les mateixes angiospermes s’han detectat prop de l’eixidor. I no obstant la declaració d’impacte ambiental indica sols que compensarà el fet seguint la composició d’aquesta aigua i les espècies de l’entorn. 

Solucions / Alternatives: 

La ITAM (Instal·lació de Tractament d’Aigua de Mar) del Prat empra tan sols un 2% d’energia provinent de renovables. L’ampliació de la Tordera consumirà 410Gwh anuals, uns 3kWh per metre cúbic,  que suposaran emetre 98.810 tones de CO2 cada any. Per compensar aquest impacte s’han previst dues mesures: instal·lar plaques solars a la teulada dels diversos edificis, i contractar el subministrament d’energia elèctrica a una empresa que hauria de garantir que allò que arriba és 100% renovable. 

Però el potencial d’ús de fonts alternatives és escàs. L’osmosi demana un flux constant i la producció renovable és molt variable i molt dispersa. El que sí que ja s’ha fet, almenys a Austràlia, és connectar un gran camp solar, directament, amb la xarxa que subministra el complex de dessalació.

Els processos tèrmics amb tecnologies especials i els mètodes flotants, que aprofiten la força que contenen les onades, van sorgint, però avancen molt tímidament. Són sistemes d’una escala reduïda, que precisen molt de temps per prosperar. I també són molt costosos, perquè transformen poca aigua. Sols en cas d’incrementar la producció poden ser viables pel futur.  

Imagen
FIGURA 9: Esquema de funcionament d’un sistema de boies flotants
FIGURA 9: Esquema de funcionament d’un sistema de boies flotants

Però l’invent per excel·lència, patentat als anys 90, va ser obra de l’escriptor i periodista Alberto Vázquez-Figueroa. És ben simple i efectiu. Consisteix a propulsar l’aigua de mar durant la nit amb el sobrant d’energia elèctrica que es llença. Des de dalt d’un turonet, de 400 o 500 metres, es retorna cap a baix mitjançant una canonada. Amb la força d’aquest salt i l’ajuda d’una turbina i una membrana d’osmosi dessala aigua i genera més energia. El govern va estudiar el mètode nou anys i va acabar certificant-ne l’eficàcia. Era a punt per implantar-se a la província d’Almeria però un decret inesperat, bastant opac, va relegar-lo, altra vegada, a la ignorància. No serà que no interessa dessalar aigua en abundància i de manera gratuïta?

QUÈ PUC FER-HI JO?

Comparar els molts perjudicis que deriven de la dessalació d’aigua amb el que aporta

Indagar els diversos temes que presenta aquest article

Divulgar allò que es conclogui

Pressionar governs i empreses per canviar el model de l’aigua

Limitar-ne l’ús diari

Deixar de concebre el bé com un recurs il·limitat

Adherir-se a nous processos solidaris

Exigir al sector privat d’abandonar el negoci amb l’aigua 

Adaptar la nostra vida per frenar l’escalfament

ENLLAÇOS D’INTERÈS

Dessaladores de Catalunya: 

Dades oficials de les dues dessalinitzadores que hi ha ara en funcionament (Agència Catalana de l’Aigua): 

https://aca.gencat.cat/ca/laigua/infraestructures/dessalinitzadores/ind…

Lloc per a consulta dels Estudis d’Impacte Ambiental, entre els quals els de l’ampliació de la Tordera i el nou complex de Cubelles  (Web d’Aigües Ter-Llobregat): 

https://www.atl.cat/ca/projectes-d-obres-en-informacio-publica_16962

Projecte bàsic i Estudi d’Impacte Ambiental de la dessalinitzadora del Foix (Aigües Ter-Llobregat): 

https://www.atl.cat/projecte-basic-i-estudi-d-impacte-ambiental-de-la-d…

https://www.atl.cat/projecte-basic-i-estudi-d-impacte-ambiental-de-la-d…

Declaració d’Impacte Ambiental del projecte bàsic d’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera (Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Estiu de 2023): 

https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/avalu…

Informes i estudis:

Informe  “Introducció a la dessalinització d’aigua de mar” (Universitat Politècnica de Catalunya, 2010): 

https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2099.1/10062/Mem%C3%B2ria.pd…

Notícia i petites propostes del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) en referència a les dessalinitzadores (Breu notícia i Podcast “Brots de Ciència”, Anna Oliver, Ràdio Blanes, 02-03-2023): 

https://www.radioblanes.cat/programs/brotsdeciencia/radioblanes_podcast…

Articles científics: 

Gacia, E., Invers, O., Ballesteros, E., Manzanera, M., Romero, J. 2007 (CEAB). “The impact of brine from a desalination plant on a shallow seagrass (Posidonia oceanica) Meadow”. Estuarine Coastal and Shelf Sciences 72: 579-590. 

https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0272771406005221

Sánchez-Lizaso, J.L., Romero, J., Ruiz, J.M., Gacia, E., Buceta, J.L., Invers, O., Fernández Torquemada, Y., Mas, J., Ruiz-Mateo, A., Manzanera, M. 2008 (CEAB). “Salinity tolerance of the Mediterranean seagrass Posidonia oceanica: recommendations to minimise the impact of brine discharges from desalination plants”. Desalination 221 (1-3): 602-607.

https://www.sciencedirect.com/science/article/abs/pii/S0011916407007461

Informes sobre sequera i previsions d’escassetat: 

“State of the Global Climate” (World Meteorological Organization, 21-04-2023): 

https://wmo.int/en/media/press-release/wmo-annual-report-highlights-con…

Informe de l’IPCC sobre existències d’aigua i previsions (Intergovernmental Panel on Climate Change, 18-10-2019): 

https://www.ipcc.ch/report/ar6/wg2/downloads/report/IPCC_AR6_WGII_FOD_C…

“Estat de la Natura a Catalunya” (Observatori del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, 2020): 

https://mediambient.gencat.cat/web/.content/home/ambits_dactuacio/patri…

“Tercer informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. Evolució recent de la temperatura, la precipitació i altres variables climàtiques a Catalunya” (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, CADS, 2016):

https://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Publicacions/tercer-info…

Articles relacionats de Terra: 

“El cambio climático no basta para comprender profundamente la crisis del agua” (Fundació Terra, 22-04-2023): 

https://www.terra.org/categorias/articulos/el-cambio-climatico-no-basta…

“Com influeix l’aigua envasada en la sequera?” (Fundació Terra, 09/02/2024): 

https://www.terra.org/categorias/articulos/com-influeix-laigua-envasada…

Normatives: 

Pla de Gestió del Districte de Conca Fluvial de Catalunya (Agència Catalana de l’Aigua): 

https://aca.gencat.cat/ca/plans-i-programes/pla-de-gestio/index.html

Acord GOV/17/2024, de 16 de gener, pel qual s'estableix el règim de cabals mínims circulants en situació d'emergència per sequera en determinats trams fluvials del districte de conca fluvial de Catalunya:

https://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/9082/2008444.pdf

Declaració de l’Estat d’Emergència per sequera (Resolució ACC/220/2024, 01/02/2024): 

https://dogc.gencat.cat/ca/document-del-dogc/?documentId=977626

Pla Director Urbanístic Metropolità, amb els seus diversos passos (Diputació de Barcelona): 

https://cido.diba.cat/normativa_local/8772552/pla-director-urbanastic-m…

Possibles solucions: 

Informe del Govern d’Estats Units sobre les potencialitats de nous sistemes per dessalinitzadores (U.S. Department of Energy, Abril 2019): 

https://www.energy.gov/sites/default/files/2019/09/f66/73355-7.pdf

Projecte d’Abengoa a l’Aràbia Saudita, amb una dessaladora connectada a un camp Solar (El Periódico de la Energía, 12-04-2023): 

https://elperiodicodelaenergia.com/abengoa-operacion-arabia-saudi-mayor…

INVENT de dessaladora de l’escriptor Alberto Vázquez Figueroa, amb cost energètic zero: 

Explicació del projecte (El Mundo, 26/06/2016):

https://www.elmundo.es/espana/2016/06/26/576ecc74ca4741be268b45a1.html

Vídeo sobre el mètode (Canal Hope, gener 2024):  

https://www.facebook.com/watch/?v=920672398277986

ENTREVISTA A ALBERTO VÁZQUEZ FIGUEROA (Televisión de Guadalajara, 17-09-2015): 

https://www.youtube.com/watch?v=jy0n5Yigt_s

Modificado
12/03/2024

Suscríbete a Terra Boletines

Te mantendremos al día de lo que hacemos

Ayúdanos a buscar soluciones para la #emergenciaclimática

Puedes contribuir a reducir las emisiones de CO2, y fomentar la investigación científica en ecología práctica
 

Dona ahora

 

Facebook Twitter YouTube LinkedI