L’abundància subterrània topa amb l’immens interès, la manca de recerca i la contaminació que va a l’alça

JORDI GISPERT (16/05/2024)

El detall de l’aigua al món no ofereix cap dubte. Del total de la que és dolça (3% del conjunt de recursos, 35 milions de kilòmetres cúbics), el 69% es manté com a gel als continents, al permafrost o a les glaceres. Un 30,1% resta al subsòl i sols un 0,9% corre per rius, embassaments i llacs. La magnitud d’abundància i diferència d’allò que amaguen les roques, formacions de milers d’anys esculpides per gotes i corrents que no s’aturen, és enorme: 100 vegades superior, en alguns casos, al que es veu damunt la terra. Una xifra molt sovint no prou difosa, però ara sí ja refutada i recalcada, com a mínim, per l’informe de Nacions Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics, publicat el Dia Mundial de l’Aigua de l’any 2022 “Groundwater, making the invisible visible” (UNESCO, ONU-Aigua). El document incrementa, fins i tot, la proporció que era estimada, i restant allò que és sòlid (tot el gel que és permanent) conclou que de tota l’aigua en estat líquid un 99% és subterrània.  

Imagen

El nou text, basat en dades compilades pels estats, posa en valor la prevalència del recurs, especialment en el context d’escalfament accelerat. I detalla com la meitat d’aigua d’ús domèstic és extreta dels aqüífers, tal com ho és el 25% de la que s’empra per al reg. Adverteix que n’augmentarà la demanda, un 1% en els propers 30 anys, i fa evident que aquesta deu que resta oculta, no és encara coneguda, ni tampoc prou estudiada. Passa això perquè manquen infraestructures, però també finançament per a la recerca i difusió. Com a exemple, a l’Àfrica Subsahariana, un irrisori 3% dels camps i zones de cultiu són equipades amb sistemes per al reg, i d’entre aquestes, solament el 5% agafa l’aigua del subsòl. 

Els sistemes i volums són divergents i desiguals arreu del món. Les reserves més extenses del planeta són la Gran Conca Artesiana, situada al nord d’Austràlia (1,7 milions de kilòmetres quadrats, 64.900 km3 d’aigua i 3.000 metres de fondària en alguns punts) i el vast Aqüífer Guaraní, que comprèn quatre països: el Brasil, el Paraguai el nord de l’Argentina i l’Uruguai (amb 1,2 milions de km2, 37.000 km3 d’aigua i una profunditat màxima que assoleix els 1.800 metres). A banda dels receptacles cal comptar, d’igual manera, el flux divers de la recàrrega que va en funció de molts factors com són la pluja, la coberta vegetal, la geologia i el pendent. Un balanç que és molt més ampli, com és lògic, a les zones tropicals de Sud-amèrica i del centre d’Àfrica, i també molt rellevant al nord d’Europa. 

Imagen

La importància del recurs va ser també molt ponderada en la Conferència de les Parts (COP 27) sobre el Canvi Climàtic celebrada fa any i mig a Xarm el-Xeikh (Egipte, novembre de 2022) per mitjà d’un grup d’experts i la seva declaració “Get serious about water” que explicitava 3 dades inquietants: 

• Un 60% dels països a nivell mundial tenen mancances importants en el detall i el seguiment dels seus recursos hídrics, fet que influeix en la presa de decisions. 
• El 50% d’ells no té sistemes de gestió de qualitat.
• I tan sols el 40% té habilitats dispositius o algun model de prevenció d’inundacions i de sequeres. 

Composició dels aqüífers

Un aqüífer és una cavitat subterrània, per on corre o roman l’aigua que s’ha filtrat des del sòl. L’extensió, la seva forma i la fondària són producte dels diferents tipus de roques i la feina d’escultor que hi fan els fluxos, i les gotes i els corrents al llarg dels anys. Guarda l’aigua, que es refugia entre les capes, o permet que aquesta es mogui mitjançant gravetat fins a sortir de nou a fora (en les surgències, aiguamolls, cursos de rius o sota el mar). I a vegades erosiona, continua d’artesana, i s’obre pas enmig d’escletxes, fins a trobar un nou camí que duu a una galeria verge o que connecta amb una massa que és veïna.    

En funció dels materials de què es composa s’estableixen aquestes categories: 

• AMBIENTS CÀRSTICS: roques solubles carbonatades o calcàries, que es dissolen amb un cert punt d’acidesa (amb CO2 incorporat de l’atmosfera o bé de la matèria orgànica) i construeixen coves i forats. Ocupen 69.000 km2 que s’ubiquen a l’est de la Península. Bons exemples en són Montserrat, el massís del Garraf o la serra de Tramuntana. 
• PAISATGES SEDIMENTARIS: fets amb materials detrítics, com sorres, graves o llims que van consolidant-se. Comprenen 99.000 km2 i són presents en àrees litorals, en alguns punts de la Meseta o la Plana de Castelló. Uns dels seus grans exponents, a casa nostra, són els deltes de l’Ebre i del Llobregat. 
• ROQUES ÍGNIES: que provenen del refredament d’un magma, com el granit, els basalts o les pissarres, i són molt poc permeables. S’ubiquen, en major part, al sector oest de la Península. 
• MATERIALS VOLCÀNICS: derivats de l’erupció. Conformen el gruix del sòl a les Canàries, i en molta menor mesura a Catalunya, concentrats a La Garrotxa.    

Imagen

D’altra banda, aquests paisatges subterranis es poden diferenciar segons el tipus de forats (porós, càrstic o fisurat) i en funció de l’aïllament o la connexió amb l’exterior (confinats, lliures o bé semiconfinats). Els que són impermeables, es designen com a “fòssils” i tenen major pressió, que depèn molt de la fondària i també de la gravetat. Sota terra, el recurs no s’evapora i és per tant més resistent a l’augment de temperatures. L’informe fet per la UNESCO va posar també en valor aquest aspecte, i copsava el paper cabdal que el món freàtic pot jugar com reservori per combatre el greu context d’escalfament.  

L’equació del balanç del cicle hídric

Com en un embassament, a part de dirimir el volum total, cal calcular el que es guanya o perd al llarg d’un any o bé en un temps determinat. Tot i ser molt més estable en certs indrets el mantell freàtic és un sistema dinàmic que acumula o llença l’aigua en condició de molts factors:

• PRECIPITACIÓ (P): la mitjana de la pluja que ha caigut en una zona en el període estudiat.
• EVAPORACIÓ (E): aquella aigua que es dissipa des del terra o que s’escola per les fulles dels diversos vegetals (o evapotranspiració)
• ESCORRENTIA (ES): tot el flux que corre avall de la muntanya o per la llera, i acaba omplint rius i llacs. 
• INFILTRACIÓ (I): el volum que queda al sòl i que penetra, entre fissures i forats, cap a les capes subterrànies.   

Obviant ara transferències d’altres rius o bé d’aqüífers adjacents i allò que l’home pot extreure, l’equació és ben clara i simple. El que plou menys tot allò que s’evapora ha de ser igual al que roman en rius i llacs o bé al subsòl: 

P - E = ES + I

Considerant tres factors pot calcular-se aquell que falta, que pot ser el més invisible com és l’aigua subterrània.

Imagen

L’aigua subterrània a la península

Dins de l’estat espanyol, qui posseeix les competències de mesura i seguiment són els organismes de conca: les confederacions hidrogràfiques, 9 en total, i els 12 àmbits de gestió de les conques intracomunitàries, competència de les administracions hidràuliques de les diferents autonomies. La Directiva Marc de l’Aigua (Directiva Europea 2000/60/CE, de 23 d’octubre de 2000)  fixa un context comú per al control i estableix tres objectius bàsics: 

• Evitar l’entrada de contaminants i el deteriorament
• Protegir, millorar i regenerar les masses d’aigua subterrània i garantir un cert equilibri entre l’extracció i la recàrrega
• Reduir progressivament i en general la contaminació

S’estableixen, sobre això, diverses zones de control per mesurar el nivell de l’aigua, el seu cabal en alguns punts així com el seu estat químic (que mostreja els nutrients bàsics, les substàncies perilloses i els metalls). Tanmateix és una xarxa, que no és encara homogènia, i que resulta, en algun cas, insuficient, o fins i tot mal dissenyada. 

En base a ella es determinen, per cadascun dels aqüífers, un parell d’indicadors: 

• L’Estat qualitatiu (concentració dels diferents contaminants)
• I l’Estat quantitatiu (nivell de l’aigua, mesurada amb els piezòmetres, i el flux del seu cabal).  

Al conjunt de tot l’estat es distingeixen en total 804 masses d’aigua (que són cursos subterranis que tenen certs trets comuns). En l’informe SOS Acuíferos, elaborat per Greenpeace i Datadista (2022), es compilen les xifres ja publicades pels diferents gestors de conca. S’assegura que en total, un 44% de  masses (353, que ocupen 140.000km2) estan en mal estat. Un 30% per contaminació (nitrats, fosfats, metalls o pesticides), i un 27% per manca d’aigua (a causa d’extraccions molt importants). Seguint dades de l’informe, les zones més afectades són les àrees del Guadiana (85%), del Segura (69%) del Guadalquivir (52%), del Xúquer (47%) i de l’Ebre (37%). En un 13% de casos es detecta excés de sals, per intrusió d’aigua de mar, i en un quart (22%), s’alerta que no hi ha ni tan sols sensor piezomètric per sondejar-ne els nivells. 

Les dades de Catalunya

Al Principat de Catalunya, l’Agència Catalana de l’Aigua s’encarrega del control en el seu àmbit, el Districte de Conca Fluvial de Catalunya, que integra les aigües subterrànies i superficials que acaben als rius Muga, Fluvià, Ter, Daró, Tordera, Llobregat, Francolí, Foix, Besòs, Gaià i Riudecanyes, i les rieres costaneres ubicades entre el nord, a la frontera, i el riu Sénia. 

Imagen

Hi descriu 44 masses d’aigua, i vora 170 aqüífers. El balanç en general és el següent: 

• ESTAT QUÍMIC: 
  • BO: 13 masses (29,5%)
  • DOLENT: 31 masses (70,5%)
• ESTAT QUANTITATIU: 
  • BO: 36 masses (81,8%)
  • DOLENT: 8 masses (18,2%)

Els mostrejos s’estructuren en els Plans de Seguiment, que es renoven cada 6 anys (el darrer d’ells és del període 2019-2024). Per a cada massa d’aigua es consideren uns punts representatius on s’hi mostreja el seu nivell (llindar superficial) i també alguns contaminants (que poden anar des d’alguns fàrmacs, pesticides o metalls fins a elements nitrogenats, fosfats o sals). 

Imagen

Imagen

Imagen

Es calcula el balanç hídric per a certs indrets concrets o en general, i aquella aigua consumida pels humans. Es conclou que actualment de tota la que s’utilitza, vora un 40% ja és subterrània. El període de sequera, perllongat i molt intens, en conseqüència, ha fet baixar-ne alguns nivells. Com a escala planetària així ho delata un nou estudi (“Rapide groundwater decline and some cases of recovery in aquifers globally”. Nature, 24/01/2024) que ha escrutat 170.000 pous de 1.693 sistemes d’aigua subterrània i ha esbossat que en general la davallada, de mitjana i en els últims 40 anys, pot situar-se vora d’un 30%. 

Des de l’ACA es reconeix que hi ha una xarxa força extensa, més robusta que no a Espanya o a molts llocs del continent. Que pretén ara ampliar-se, però que tot i aquest esforç té un gran obstacle: la fondària. Depèn molt del material i de l’entorn, però ja a partir dels 400 o 500 metres, no se sap allò que hi ha.  

I el que és el volum total és una dada que només pot ser estimada. Descriure mides concretes vol molt temps i prospeccions molt especials. S’està fent a llocs puntuals: a la Tordera, al Llobregat o al municipi de Bonastre (al Penedès). S’arriba fins a la base, es veu l’amplada de parets i se segueixen nous models que permeten més precisió. Tanmateix tot no s’observa i és inviable, pel gran cost i personal que es necessita, d’estendre-ho en general. Tot allò que pot predir-se és sols això, una apreciació. Com la que s’ha fet a Espanya, on s’ha fet públic aquest nombre: 400.000 hectòmetres cúbics (1hm3 = 1.000 milions de litres) que ha reunit un cert consens. Segur que no serà exacte, però fa veure el potencial descomunal. Si s’omplissin fins a dalt els 400 embassaments de tot l’estat acollirien 56.000 hectòmetres cúbics. Unes 8 vegades menys del que es projecta, que és basat en el que es veu - i que és per tant força incomplet - de tot allò que resta ocult. 

Imagen

El negoci amb l’aigua

Si se sap la magnitud, bé que no exacta, per què no es promulga més? Com pot ser que per “reserves”, amb l’excepció de les Illes on no hi ha rius importants, s’entengui sols “embassaments”? Quina raó durà als polítics i empresaris a amagar el món subterrani quan se sap que les sequeres seran molt més insistents? 

El bé aigua, tan vital per als humans i per a la resta d’éssers vius, va fer el seu salt cap a la borsa (dins del Mercat de Futurs de Matèries Primeres, Wall Street) el 2020 (7 de desembre). Va començar a cotitzar igual que el petroli, l’or o el blat i va tornar-se un dividend. Anys abans, el 1992, per aplanar aquest territori, l’OMC (l’Organització Mundial del Comerç) va definir-lo com una mercaderia. I al 2000, la revista Fortune (publicació de negocis ubicada a Nova York) va assegurar que en sols un any ja havia mogut  400.000 milions de dòlars.

A Catalunya en concret el recurs aigua és en immensa part privat cosa que fa elevar-ne el preu. Dels 8 milions d’habitants, 6.240.000 (78%) la reben des de gestors que no són públics, majoritàriament d’AGBAR/SUEZ. És un vast conglomerat on participen companyies productores (enormes terratinents o integradores de la carn), i també potents constructores dins de l’ÍBEX 35. Tot allò que apugi preus, que redueixi competència, afavoreixi transaccions i contribueixi a farcir el país de formigó (com els vaixells transportant aigua, les noves dessaladores, l’empobriment dels petits o els molts canals de connexió) és beneficiós per a l’entramat.  

Sols cal veure com a Múrcia sempre es diu que no hi ha aigua i s’han ocultat els grans fluxos que deriven dels aqüífers cap al mar i alguns estudis detallats de l’IGME (l’Instituto Geológico y Minero de España) que valora en 100.000 hectòmetres cúbics el que hi ha sota el subsòl, per justificar el pla Tajo-Segura. Cal parar sols l’atenció en els grans projectes que es proposen, com ho és el transvassament de l’Ebre, aparcadet però no difunt. I en el que ja hi ha a hores d’ara: que són 16 connexions de conques, entre elles la Siurana-Riudecanyes (1947), la de l’Ebre amb Tarragona (1981), o el famós Ter-Llobregat (1959). A l’estat ja hi ha instal·lades, d’altra banda, 765 dessaladores i les noves aprovades, com ho són a Catalunya les del Foix i la Tordera. 

Si els estudis, les grans universitats, els grups de l’ONU i les agències, també l’ACA a Catalunya, posen tota la importància en els aqüífers pel present i pel futur, per què no s’amplia la recerca? Si allà a baix hi ha un gran tresor com és que ningú no el coneix? Potser convé invertir els “cuartos” en veritat i no en mentida, i més encara en un context que per la pura negligència no es presenta pas senzill.     

QUÈ PUC FER-HI JO?:

Posar en ordre aquelles dades esmentades

Comparar les abundàncies per copsar la rellevància del recurs que hi ha al subsòl

Indagar en el seu estudi

Exigir més transparència i més recerca sobre el tema

Preguntar a aquells organismes més experts

Prevenir els contaminants

Insistir en reduir amenaces, com són l’agroramaderia industrial, la mineria, els residus nuclears, abocadors descontrolats, l’extracció d’aigua embotellada o captacions per a altres usos, moltes d’elles il·legals. 

Pressionar per assolir un context públic de gestió de l’aigua.

Compartir el que s’hagi après

Reduir l’escalfament

Respectar més a la natura

Copsar l’aigua com a recurs limitat i imprescindible per a tots els éssers vius

ENLLAÇOS D’INTERÈS: 

DADES SOBRE EL RECURS: 

Enllaç a les mesures de l’ESTAT DE LES DIVERSES MASSES D’AIGUA A CATALUNYA, superficials amb cabals i hm3, i subterrànies, amb valors del nivell piezomètric (agència catalana de l’aigua): 
https://aplicacions.aca.gencat.cat/sdim21/

Documents i estudis elaborats per l’INSTITUTO GEOLÓGICO Y MINERO DE ESPAÑA, la referència sobre la matèria a l’estat espanyol des de 1849: 
https://www.igme.es/actividadesIGME/lineas/hidroyCA.htm

DEFINICIONS BÀSIQUES sobre els aqüífers a Espanya (HISPAGUA/MITECO, 2024): 
https://hispagua.cedex.es/datos/hidrogeologia

INSTITUT DE DIAGNÒSTIC AMBIENTAL I ESTUDIS DE L’AIGUA (IDAEA-CSIC): 
https://www.idaea.csic.es/

INFORMES/ARTICLES: 

INFORME: “Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya i programa de mesures. 2022-2027”. Document de Síntesi (Agència Catalana de l’Aigua, 2022): 
https://aca.gencat.cat/web/.content/30_Plans_i_programes/10_Pla_de_gest…

INFORME: “Memòria tècnica del Programa de Seguiment i Control (PSiC) del Districte de conca fluvial de Catalunya. Període 2019-2024”. (Agència Catalana de l’Aigua, 2019): 
https://aca.gencat.cat/web/.content/30_Plans_i_programes/40_Programa_se…

INFORME de les Nacions Unides sobre el desenvolupament dels recursos hídrics al món “Groundwater, making the invisible visible” (UNESCO, ONU-AIGUA, 21-03-2022): 
https://www.unesco.org/es/articles/nuevo-informe-se-esconde-la-solucion…

DECLARACIÓ “Get serious about water” (COP 27, EGIPTE, 21-11-2022): 
https://www.unwater.org/news/get-serious-about-water-say-water-and-clim…

ARTICLE: “Rapid groundwater decline and some cases of recovery in aquifers globally” (Nature, 24-01-2024): 
https://www.nature.com/articles/s41586-023-06879-8

NOUS ESTUDIS PER CAPTAR AIGUA A CATALUNYA en ple període de sequera a càrrec de l’ACA (La Vanguardia, 05-01-2024): 
https://www.lavanguardia.com/local/barcelones-nord/20240105/9489429/aca…

ARTICLE: “El mapa de les aigües contaminades de Catalunya” (El Crític, 30-05-2022): 
https://www.elcritic.cat/dades/el-mapa-de-les-aigues-contaminades-de-ca…

ESTUDI DE CONTAMINANTS a l’Aqüífer d’Argentona : “Chemicals of emerging concern in coastal aquifers: Assessment along the land-ocean interface” (IDAEA-CSIC, Journal of Hazardous Materials, 15-04-2023): 
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0304389423001589?via…

INFORME “La trama del agua en la Cuenca del Segura, 10 años después” (Greenpeace, Agost 2017): 
https://archivo-es.greenpeace.org/espana/Global/espana/2017/documentos/…

INFORME “SOS Acuíferos” sobre contaminación de las masas de agua subterráneas españolas (Greenpeace, 30-09-2022): 
https://es.greenpeace.org/es/en-profundidad/sos-acuiferos/

LLEIS: 

Decret 1/2017, de 3 de gener, pel qual s’aprova el Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2016-2021
https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=770822

Real Decreto Legislativo 1/2001, de 20 de julio, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley de Aguas:
https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-2001-14276

Directiva Europea 2000/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2000, per la qual s’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbit de la política d’aigües (Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, adaptació de 2005): 
https://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Publicacions/n11_cads20p…

VÍDEOS/ENTREVISTES:

ENTREVISTA FUNDACIÓ TERRA a Francisco Turrión, Hidrogeòleg (Canal Terra, 20-05-2024): 
https://www.youtube.com/watch?v=Q9_Gvm1s8_4&t=9s

CONFERÈNCIA D’Antoni Freixes i Josep Maria Cervelló “La iniciativa KRAS, hidrologia experimental (Societat Catalana d’Hidrologia i Carst, 02-02-2023): 
https://youtu.be/NHKRhkTt3I8?si=FEnmWk2cwgSdVp4-

JORNADES/CONFERÈNCIES “Máster Hidrología y Modelación (MHGM, Facultat de Ciències de la Terra, 28-02-2023): 
https://www.youtube.com/watch?v=rTqefzmA4JI&t=975s
 
ENTREVISTA EXPLICATIVA sobre el problema de la CONCA DEL SEGURA “La Trama del Agua” (Canal 6, 16-11-2017): 
https://www.youtube.com/watch?v=Ql5EvY-A194

PROGRAMA DIVULGATIU SOBRE ELS AQÜÍFERS “Aguas subterráneas – Todo tiene un porqué” (Televisión Pública Argentina, 28-12-2020): 
https://youtu.be/wxHrK6mGqQo?si=6iv6rghxq7CcaA1e

DOCUMENTAL “Tras las aguas subterráneas” (Ilunpe-Art, 07/01/2019):
https://youtu.be/8y8RUXHWE2o?si=qsb9kFwwh_oXJigq

CONFERÈNCIA: “UN-Water Summit on Groundwater” (06-10-2023): 
https://www.youtube.com/watch?v=rISk5uJ3lqA&t=572s

ALTRES INSTITUCIONS/ORGANISMES: 

SOCIETAT CATALANA D’HIDROLOGIA I CARST: 
https://kras.cat/

CENTRO DE ESTUDIOS Y EXPERIMENTACIÓN DE OBRAS PÚBLICAS (CEDEX): 
https://www.cedex.es/