La Fundació Terra lidera un projecte pioner per prevenir i per estudiar les afeccions per augment de temperatura a la ciutat de Barcelona
Jordi Gispert (05-08-2024)
Les onades de calor esdevenen més intenses, habituals i continuades a mesura que avança l’escalfament. No són només pics puntuals de la temperatura, sinó intervals allargats més de 5 dies amb valors que sobrepassen, de mitjana, els que serien habituals per l’època de l’any. Van creixent, a terra i mar, d’una manera exponencial i deixant rastres ben palpables als diferents ecosistemes, a les diverses espècies i també als éssers humans. De mitjana ja el planeta s’ha escalfat 1,2 graus des del període preindustrial (1851-1900). Però indrets com l’alta muntanya (4 graus), la conca Mediterrània (un 20% excepcional) o les ciutats, on la superfície asfaltada i els diversos edificis encomanen els excessos de calor per tot l’entorn, superen el còmput general i agreugen més aquest problema que és urgent.
Com s’està escalfant Europa?
La tendència cap al canvi accelerat del macroclima de la Terra és, a Europa, més del doble que la mitjana mundial. Des del 1991, i seguint les xifres dels informes que publica l’Organització Meteorològica Mundial, la regió (una de les sis en què divideix el planeta aquest organisme de l’ONU) ha patit un increment extraordinari de 0,5 graus per dècada. El continent europeu s’escalfa 2 graus més al nord del Cercle Polar Àrtic, una zona que comprèn Escandinàvia, l’Oceà Àrtic i Groenlàndia. La progressió és ascendent, exponencial i ben palpable. S’han viscut, de 2020 fins al moment, els tres escenaris més càlids de la història. I d’ençà de 2007 han tingut lloc els 10 més alts. El de 2023 va ser el segon estiu més tòrrid, amb 1,2-1,3 graus per sobre la mitjana planetària. Les temperatures van romandre 11 mesos per damunt de l’habitual i van colpir en particular parts del sud-est, el sud-oest i també l’Europa central.
L’estrès tèrmic que suposa la calor per la salut és mesurat amb l’Universal Thermal Climate Index, un paràmetre que considera, a part de la temperatura, variables com la humitat, la radiació, la intensitat del vent, i la resposta als escenaris que presenta el cos humà. Hi ha 10 categories diferents d’afectació sigui per fred o per calor. Durant 2023 va haver-hi un rècord en els dies considerats “d’estrès extrem” (amb sensació de més de 46 graus). I a l’estiu un 41% del sud d’Europa, va patir episodis “forts”, “molt forts” o “extrems”.
Tots aquests indicadors deixen molt clar que el desgavell és general i que aquell que ho ha provocat, l’ésser humà, no n’està exempt i ja està sent molt afectat. L’augment de temperatures, fa variar patrons al mar i a l’atmosfera, que indueixen més fenòmens com les sequeres extremes, els incendis o les pluges torrencials. Sols el 2023 van cremar a Europa 5.000 km2 de superfície forestal i les tempestes i fortes inundacions van afectar prop de 2.100.000 persones.
A Catalunya l’augment tèrmic és notable des de 1990, i s’aguditza especialment els darrers anys. Les diferents alteracions es poden veure clarament quan es comparen les mitjanes anuals amb el període que es pren com a referència (1961-1990).
A la ciutat de Barcelona, d’altra banda, hi ha registres des de 1780. Una sèrie força llarga que permet observar els canvis plenament. Agafant com a referència la mitjana del període preindustrial (1851-1900) s’evidencia l’augment de temperatures que és de quasi 4 graus.
Les dades de l’ISGlobal
Arran d’aquests canvis globals ben constatats i les tendències projectades pel futur, les grans ciutats com Barcelona afronten reptes i perills ja evidenciats, eminentment per la salut, i en especial per la d’aquells més vulnerables (la gent gran o l’afectada per algunes malalties). El Govern de Catalunya va activar ja fa 20 anys el primer Pla Operatiu per Prevenir els efectes de la Calor sobre la Salut (el POCS), un programa amb actuacions, alertes i consells que segueix ferm des d’aleshores i lideren els Departaments de Drets Socials i de Salut. Va començar tot amb l’alteració detectada el 2003, quan al global de Catalunya, entre el 3 i el 16 d’agost, va confirmar-se un creixement de defuncions respecte de l’any 2002 un 53% més notori. La reacció va arribar ràpid, i aquest pla ja va activar-se el 2004, i s’ha anat perfeccionant i incorporant les noves dades al respecte, fins concloure que en països com aquest la calor extrema pot fer créixer el còmput total de decessos fins a un 40% (12-40%).
Fins fa poc hi havia sols aproximacions, respecte a aquest excés de morts. Es partia d’unes dades generals, de l’Eurostat (European Statistical Office), que van ser, el 2003, extraordinàries (71.449), però que calia vincular amb la calor. Fa dos anys l’ISGlobal, l’Institut de Salut Global de Barcelona, impulsat el 2010 pel Govern espanyol, la Generalitat, la Fundació la Caixa i la Fundació Ramon Areces, va posar fil a l’agulla en aquest tema. L’entitat, que sustenta la seva activitat en la recerca i l’aplicació del coneixement, va agafar dades d’excedent de defuncions de l’estiu rècord de calor (el 2022). Unes xifres referents a 35 països europeus i a un període de 14 setmanes, les més tòrrides fins ara (des del dia 30 de maig i fins al 4 de setembre). Va establir una relació entre excés de morts i l’augment tèrmic, i va concloure al final que aquells decessos associats a la calor van ser en total 61.672 en el global del continent (“Heat-related mortality in Europe during summer of 2022”, 10-07-2023). Els països més colpits, com era lògic, van ser aquells del sud d’Europa (Itàlia, Espanya, Grècia i Portugal). En conjunt la major part d’aquestes morts van tenir lloc a la república d’Itàlia (18.010), dins de l’estat espanyol (11.324) i a Alemanya (8.173). D’entre elles, l’afecció va ser més gran entre les dones (56%), especialment les majors de 80 anys (27% de tots els casos).
L’Informe d’ISGlobal, publicat a la revista Nature Medicine, constatava que els col·lectius de més risc eren les dones, la gent gran en general, els afectats per malalties cardiovasculars, la gent aïllada, i les persones vulnerables a un nivell més econòmic. Però partia d’unes xifres imprecises, que caldrà reforçar més (per accedir a causes de morts i els seus perfils amb transparència) i avançar en el seu diagnòstic i possible prevenció.
El compteig continental va traslladar-se a Catalunya, on van morir el mateix estiu 1.772 persones vinculades a l’increment de calor, d’entre les quals 1.327 (74,89%) a la demarcació de Barcelona. Un problema que s’agreuja al Principat, encara més, en les dones de més edat (63% de tots els casos). En els climes com aquest, molt més humits, es considera que el llindar on comença el risc d’afectacions es troba en uns 27 graus.
Projecte Cops de Calor
Fruit de tots els precedents, i del que cal encara empènyer, des de la Fundació Terra s’ha forjat un nou projecte amb la intenció de sumar esforços i de prioritzar la vida, i sobretot, la prevenció. La iniciativa “Cops de Calor” ha repartit aquest juliol uns aparells, petits “robots” de baix consum, per a la climatització. Ho ha fet en 14 cases, de persones usuàries, en situació vulnerable, a la ciutat de Barcelona. Són uns enginys molt senzills d’utilitzar, amb un sistema innovador i més eficient. Refreden habitacions o atemperen el domicili, i ajuden el col·lectiu de més edat a combatre amb més garanties l’augment de temperatures.
El projecte vol ser ajuda en la salut però llançar alhora un crit molt fort: l’escalfament ja és aquí i està afectant, des de fa temps, també als humans! Les mesures correctores d’estructura (frenar els gasos amb efecte d’hivernacle) són el camí imprescindible sense el qual no conclourà aquest problema. Però la lluita serà llarga, i mentrestant al curt termini, els decessos s’expandeixen i es podrien evitar.
Un equip de voluntaris ajuda als beneficiats d’aquesta nova iniciativa a instal·lar i supervisar el funcionament dels aparells i hi estableix un ferm contacte, per acompanyar aquells casos, que també són molt presents, de solitud no desitjada. Eurofred, per altra banda, l’empresa que col·labora (originària a Barcelona i altres seus a Santiago de Xile, San Fiori o Lisboa) assumirà aquell increment en la despesa que generin els diferents dispositius.
Mentrestant un nou estudi, que es conclourà a la tardor, es servirà d’aquesta prova per detectar les tendències més marcades de salut dels usuaris (comportament per edats, per situacions, alleujament, atenuació de malalties o afeccions…) i atorgar el seu vist-i-plau a la mesura per combatre, en un futur amb més projectes, les onades de calor. L’objectiu és avançar en la prevenció i contribuir, dins d’un conjunt de més accions que han de ser urgents, a evitar els casos més extrems de malalties o de morts.
La iniciativa “Cops de Calor”, que s’allargarà fins setembre, ha estat coordinada per l’equip de la Fundació Terra amb la col·laboració d’Eurofred. Ha comptat amb el suport de les Fundacions Avismón i Amics de la Gent Gran. I també hi han contribuït l’Ajuntament de Barcelona, mitjançant la seva xarxa de Punts d’Assessorament Energètic i l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat.
Les emissions de CO2 que es derivin d’aquest projecte, per l’increment de consum i d’energia (que es calculen en 2,55 tones de CO2 equivalent) es compensen amb l’estalvi que generen les plaques fotovoltaiques de l’Ona Solar Carmel (13,44 tones anualment). Aquest pla comunitari d’energia, va arrencar l’any 2007 i fou pioner d’un nou model participatiu renovable.
Altres eines que ajuden a prevenir
Les diferents iniciatives per millorar en la salut i prevenir mals molt més grans es multipliquen per fortuna. N’hi ha un parell de més recents molt aplicables que destaquen. La primera gentilesa, novament, d’ISGlobal: la pionera plataforma preventiva en lliure accés que ofereix dades d’amenaça en la salut segons el sexe i grup d’edat, sigui per fred o per calor. Té un marge de 15 dies, i permet generar alertes, no sols per temperatura, sinó particularment per allò que el clima pot induir en el benestar de les persones en funció de condicions determinades. Cal farcir-la i completar-la amb més variables, i afegir-hi més detalls. Però per ara ja cobreix 580 regions de 31 estats europeus.
I la segona en la recerca. El Grup d’investigació Open Systems, depenent de la Universitat de Barcelona, ha iniciat el seu programa “Cròniques de la Calor”. Més enllà de constatar temperatures, vol copsar les sensacions dels ciutadans respecte d’aquest paradigma que serà molt més present i persistent en un futur. Analitza i inclou al mapa aquells espais que per confort, indicació i comprovació són molt més càlids dins dels barris de l’àrea de Barcelona. I localitza i facilita informació de nous refugis, molt més frescos, detectats entre els científics i els veïns, per reduir o per suavitzar aquest excés crític per calor.
Les ciutats han d’adaptar-se molt millor i la societat ha de mudar el seu pensament per respectar, com prioritat, a la natura. Prèviament a la consciència i a un remei estructural consolidat passaran anys i evitar morts és el primer. Com més grans de sorra es posin més vides es salvaran.
QUÈ PUC FER-HI JO?
- Entendre les xifres de l’escalfament global
- Comprendre com s’accelera en molts indrets com aquí a l’arc Mediterrani
- Indagar en les evidències d’augment de la concurrència de sequeres i d’onades de calor
- Divulgar el que s’hagi après
- Implicar-se en els projectes que involucren la ciutadania (ISGlobal, Universitat de Barcelona, Fundació Terra…)
- Participar com a voluntari en la iniciativa “Cops de Calor” (Fundació Terra, Eurofred, Avismon i Amics de la Gent Gran)
- Seguir el posterior estudi que es difondrà al públic amb les dades del projecte
- Reconèixer els refugis climàtics més propers per tal d’anar-hi o de poder aconsellar als altres
- Tenir cura de les persones més grans en els períodes de calor
- Reduir tant com es pugui l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle
- Denunciar les companyies que són més contaminants
- Frenar ja l’escalfament!
ENLLAÇOS D’INTERÈS
ARTICLES/ESTUDIS
PUBLICACIÓ DE THE LANCET “The 2024 Europe report on the Lancet Countdown on health and climate change: unprecedented warming demands unprecedented action” (Maig, 2024):
https://x.com/lcdeurope/status/1789790062902734956?s=48&t=8gMuS8OjuSdq1…
https://www.thelancet.com/journals/lanpub/article/PIIS2468-2667(24)0005…
INFORME DE L’INSTITUT DE SALUT GLOBAL DE BARCELONA “Heat-related mortality in Europe during summer of 2022” Joan Ballester, et.al. (Nature Medicine, 10-07-2023):
https://www.nature.com/articles/s41591-023-02419-z
ARTICLE relatiu de El Diario.es (10-07-2023):
https://www.eldiario.es/catalunya/calor-mato-11-300-personas-espana-dur…
ESTUDI sobre l’afectació doble de l’escalfament a Europa (Organització Meteorològica Mundial / Copernicus 2023):
https://climate.copernicus.eu/esotc/2023
REFERÈNCIA de l’estudi al Diari Ara (02-11-2022):
https://www.ara.cat/internacional/europa-s-escalfa-doble-rapid-mitjana-…
ESTUDIS/VÍDEOS PREMSA
Nova EINA de l’ISGlobal per calcular quants morts pot provocar la calor cada dia (Forecaster.health):
https://www.isglobal.org/ca/-/forecaster-health
Notícia relacionada a TV3 (31-07-2024):
https://www.ccma.cat/3cat/investigadors-catalans-creen-una-nova-eina-pe…
PROJECTE D’INVESTIGACIÓ del Grup OpenSystems de la Universitat de Barcelona per determinar els indrets més vulnerables per calor a l’Àrea Metropolitana (TV3, 29-07-2024):
https://www.ccma.cat/324/estudien-per-primer-cop-la-calor-urbana-dels-i…
GUIES/EINES
MAPA dels refugis climàtics de Catalunya (Enllaç dins una referència a TV3, del 14-07-2024):
https://www.ccma.cat/324/el-mapa-dels-refugis-climatics-que-tens-mes-a-…
Informació de la xarxa de Punts d’Assessorament Energètic (Ajuntament de Barcelona):
https://www.habitatge.barcelona/ca/serveis-ajuts/drets-energetics/els-p…
CONFERÈNCIES
“Raval Resilient: adaptació a les onades de calor” (29-05-2023, Ajuntament de Barcelona):
https://www.youtube.com/watch?v=x7fwOSaOsbM
“Seminari sobre prevenció per a persones fràgils en situació de calor extrema que viuen a casa” (Centre de Documentació de Serveis Socials, 02-07-2024):
https://www.youtube.com/watch?v=8rBwDzpDfgs&t=1202s
PARTICIPANTS DEL PROJECTE “Cops de Calor”
Fundació Terra: www.terra.org
Eurofred: www.eurofred.com
Avismon: www.avismon.cat
Amics de la gent gran: www.amigosdelosmayores.org/ca/
