Els Sistemes Participatius de Garantia s’obren pas per democratitzar i fomentar l’agroecologia

Aquesta fórmula, nascuda a Sud-amèrica, ultrapassa un simple segell ecològic i és una eina molt notable per canviar el model actual d’intermediaris i comerç globalitzat

JORDI GISPERT (07-09-2024)

La producció d’aliments (fruites, làctics, carn o vegetals) a una escala industrial és responsable d’un terç de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle que s’escampen pel planeta. Una dada que pot ballar amunt i avall i que comprèn també el transport, la desforestació o el malbaratament alimentari, i és prou significativa per centrar-hi la insistència i important per enfocar en les solucions estructurals contra l’emergència climàtica.

Precedents

L’àmbit agroramader, a nivell global, va fer un gran gir organitzat cap a la productivitat, el benefici i la mercantilització ja ben entrats els anys 60. El concepte de la Revolució Verda va introduir aliments transgènics, alta mecanització, unes varietats més resistents, el regadiu, tecnologia innovadora i l’ús massiu de plaguicides i també fertilitzants (principal font d’òxids nitrosos i metà). Un model que s’ha expandit als nostres dies, amb l’excusa falsejada de produir prou aliments per poblacions que van creixent, però que realment malmet el sòl, pol·lueix aigua, terra i aire, mata espècies d’animals i altera la fisiologia tant o més que no ens pensem (amb disfuncions, càncers ingents, afeccions rares, tòxics prou desconeguts o molts disruptors endocrins). Tot previst pel mític llibre que la biòloga marina Rachel Carson, va publicar el 1962 (Silent Spring / Primavera Silenciosa). Una joia imprescindible en el món de l’ecologisme, precedent pioner de lluita, en què destaca aquest fragment apocalíptic, que és a punt de consumar-se, però a temps per a poder ser revertit:

“Després, una rara plaga es va estendre pel paratge i tot va començar a canviar… Hi havia una quietud estranya… Els pocs ocells que s’entreveien restaven tots moribunds; tremolaven amb violència i no podien ni volar. Va ser una primavera sense veus. Els matins que palpitaven, temps enrere, amb un cor de cants d’ocells, quedaven ara sens brogit; únicament el silenci amarava aquells terrenys, els boscos i els pantans”.

Imatge de la investigadora, divulgadora i activista, Rachel Carson, amb la portada del seu llibre “Primavera Silenciosa” (1962)

Aquí a casa, la masia catalana, amb animals en extensiu, quatre cultius d’autoconsum, amb tot un cicle combinat i ben tancat va sucumbir amb aquelles veus de les sirenes que venien d’Estats Units i que el Govern va encarregar-se d’impulsar. Molts pagesos, enganyats, van transformar els seus clàssics horts en intensos monocultius a la dècada dels 80, o van integrar els animals en un sistema estructurat per obtenir molts beneficis (pinso, engreix artificial, antibiòtics i vacunes per combatre la manca de moviment, distribució globalitzada, exportació a grans distàncies, i matances orquestrades i cruels amb un sistema que és contrari a la salut i a la pietat). Sols uns pocs van sobreviure en un model tradicional, ja definit més endavant com a ecològic, o bé orgànic, concebut i instituït pels organismes d’àmbit supranacional, i diferenciat bàsicament pel seu NO ús de pesticides ni d’organismes transgènics (als quals s’alteren els gens per obtenir-ne uns trets concrets).

Petits grups de camperols s’estructuraven de manera independent i s’ajudaven mútuament. Però també aquests subsistents van ser en gran part arrossegats per una lògica global que va establir els primers estàndards (certificacats ecològics), alguns d’ells amb interessos, i amb un cost que ja filtrava els que hi podien o no entrar. El d’Europa va arribar al 92, el d’Alemanya (el Bio Siegel) a finals del 2001, i a Estats Units el 2002, el governat per l’USDA (United States Department of Agriculture) que regula les pròpies manufactures i els productes importats.

L’origen dels SPG (Sistemes Participatius de Garantia)

Aquestes noves etiquetes, suposaven un impuls més oficial però eren alhora un entrebanc per als petits agricultors que ja s’havien coordinat molts anys abans. És com si inhabilitessin tot allò que no era al pack més regulat i invalidaven uns productes molt més ètics i complets. Fruit d’això és que els més “rebels” van confrontar-se a l’absorció del món orgànic o biològic pel fervent capitalisme accelerat. I el Brasil, pàtria de terres, de “fazendas” i de grans terratinents, va ser “semente” o la llavor, d’allò que avui arreu del món es pren d’exemple i solució.

El continent europeu va publicar l’any 1991 la norma base (CEE 2092/91), presa ja més endavant com un exemple a nivel internacional, un reglament que estipulava els requisits que havien d’incloure els productes certificats com a “ecològics”, “biològics” o bé “orgànics”. El debat sobre allò que calia incloure, i com procedir en el sector es va traslladar i va arrelar amb força especialment en els països amb més terra cultivada. Al Brasil múltiples organitzacions es regulaven, per sí soles, de fa temps, amb un accent més acusat en el terç sud, amb extensions tan rellevants per a cultius molt diferents (cafè, cotó, tubercles, fruita, arròs, llegums i també carn: boví, cabrum o bé equí). Dins d’aquesta geografia, especialment en estats com els de Sâo Paulo, Minas Gerais, Rio de Janeiro, Mato Grosso o Rio Grande do Sul, van emergir les batejades com Xarxes Alternatives, que oposaven resistència als certificats oficials d’auditoria per tercers. Algunes cooperatives com la ja extinta Coolméia, dins la xarxa d’Ecovida, van ser el pròleg i llavor més rellevant per impulsar la llei 10.831/2003, sobre agricultura ecològica, i ja una mica més tard, el 2009, la treballada Instruçâo Normativa Nº 19 de 28 de maig que regula per primer cop a tot el món els Sistemes Participatius de Garantia (SPG).

La norma institucional va fer sorgir exponencialment múltiples grups que assessoraven als veïns, fins a formar un marc general, que en l’enquesta i estudi extens publicat el 2017 ja comprenia a 180 municipis, 270 col·lectius, 2.400 famílies i un segell legalitzat i acreditat pels comitès de la pròpia comunitat.

FIGURA 1: Sistemes Participatius de Garantia distribuïts pel Brasil amb número per ordre de la seva aparició i color per Xarxa d’influència que els va assessorar al principi (Sistemas participativos de garantia do Brasil. Histórias e Experiências, 2020)

Evolució i noves lleis

A partir de l’any 2.000 les molt diverses experiències i SPGs no oficials que ja existien al planeta van augmentar relacions i van expandir el seu llegat i la influència. Tan així que l’organisme que regula mundialment a l’agricultura ecològica, l’IFOAM (Organics International, o Federació Internacional de Moviments d’Agricultura Orgànica), va atorgar-los un bon reconeixement pel seu paper fonamental i va fer-ne un primer mapeig.

El reglament del Brasil, i aquest impuls més general va propiciar una nova onada en sorgiment i aparició de noves lleis, que especialment van succeïr-se a la seva àrea d’influència, el continent americà. De manera progressiva, a diferents ritmes i maneres, els Sistemes Participatius de Garantia, van anar sent reconeguts mitjançant llei o reglament a Costa Rica (2007, sols contemplats dins de l’edicte general), Bolívia (2012), Mèxic (2013), Perú (2019), o l’Argentina (2021), entre altres. Unes normes que en fomenten el procés que s’accelera, especialment dins dels pobles tradicionals, lligats de sempre amb la terra. Malgrat tot cal qüestionar-se si l’ampara de la llei deixa prou marge per poder anar funcionant d’una manera trencadora, progressista i independent.

FIGURA 2: Portada de la Llei Boliviana que regula els Sistemes Participatius de Garantia (Ministerio de Desarrollo Rural y Tierras, 2012)

A partir de 2010 aquesta onada s’expandeix tímidament també a Europa, amb un focus important molt a propet de Montpeller, on l’associació Nature et Progrès, nascuda ja al 64 per fomentar l’agroecologia, crea una xarxa per l’impuls d’aquests sistemes que s’estén per diferents punts de l’estat gal.

Ètica i funcionament

Els Sistemes Participatius de Garantia (SPGs) són definits per l’IFOAM com a “models de qualitat que operen a nivell local. Certifiquen productors prenent de base la participació activa dels actors i es constitueixen a partir de la confiança, les xarxes socials i l’intercanvi de coneixement”. N’hi ha d’impulsats per la part consumidora, d’altres sols per productors que intercanvien la saviesa i alguns d’ells de vinculats a aquells segells més oficials. Però hi rau sempre un ampli nexe que és comú: els conceptes de confiança, transparència, democràcia, participació, revisió interna i traspàs de coneixences.

Queda clar que és un sistema que té un marc agroecològic, disciplina diferenciada d’allò que és només orgànic, ecològic o biològic (que vol dir que no té químics, pesticides ni transgènics). Un corrent que abasta més i que comprèn cura del sòl i el medi ambient i també aquella part social i cultural. A Bolívia, per exemple, es defineix molt clarament, mitjançant llei, que per tenir un certificat, l’SPG ha de contemplar 5 dimensions: l’econòmica, política, ambiental, tecnològica-productiva i la social-cultural.

Constituir un model semblant, sigui amparat o no per llei, comença amb una associació, que es pot crear entre molt pocs membres, i després anar-se expandint. El motiu més primerenc és ajudar-se, compartir coneixement, i fer senzill de produir, de consumir aliments orgànics i fer viables petites explotacions. S’assegura, d’aquest mode, eliminar els intermediaris, que encareixen el producte als compradors i paguen poc als camperols. Es fomenta la cura de la natura i el bon tracte als diversos treballadors. I es crea un segell final que revisen els integrants (pagesos veïns, comitè tècnic o també els consumidors) que facilita per la venda i acredita i documenta que es compleixen 100% les pràctiques agroecològiques.

FIGURA 3: Valors principals que contemplen els Sistemes Participatius de Garantia (Laercio Meirelles, 2009)

Un sistema com aquest pot ser només d’un camp concret, comprendre sols agricultura o també ramaderia. Es fa prevaldre, en aquest cas, el benestar dels animals, l’alimentació natural, o la matança en escorxadors ecològics (si és que n’hi ha).

FIGURA 4: Elements estipulats i a tenir en compte als diferents àmbits pel segell Agro-Eco-Social SAES de Madrid

La major part d’estatuts deriven molt dels primers que es van fer al Brasil, per bé que tots els estableixen en funció dels seus detalls particulars. I hi fomenten, sempre igual, funcionament horitzontal i venda de proximitat, sigui directa o mitjançant mercats locals o cooperatives de consum, que s’incentiven mútuament.

FIGURA 5: Esquema de funcionament dels Sistemes Participatius de Garantia (IFOAM, Organics International, 2008)

FIGURA 6: Elaboració gràfica sobre els beneficis que comporta l’agroecologia (FAO, 2022)

Pioners de la península

Dins de l’estat espanyol els diferents certificats per als productes ecològics són basats en els estàndards de la Unió i avaluats per organismes que depenen de cada comunitat. N’hi ha en total 13 de públics, 2 privats i 2 de mixtos.

FIGURA 7: Relació de les entitats, segons siguin públiques o privades, de certificació ecològica a les 17 comunitats autònomes de l’estat espanyol (Bioecoactual, 2018)

En el marc d’aquest estàndard, que és el que ha estat promogut, els Sistemes Participatius de Garantia han restat més amagats i han anat sorgint, però encara molt tímidament, dins moviments agroecològics, a partir del 2010. Per ordre d’aparició s’ofereixen dades dels que hi ha en funcionament i que han estat més destacats:

EcoRedAragón (Des de 2011):

TELÈFON: 652 422 196
CORREU: [email protected]
BLOG: https://ecoredaragon.blogspot.com/

ECOLLAURES (SPG de València, Des de 2012):

CORREU: [email protected]
WEB: www.ecollaures.org / www.laperbella.es
INSTAGRAM: https://www.instagram.com/spgecollaures/

ECOVALLE, Asociación por el fomento y el desarrollo de la agricultura y la ganadería ecológica (Valle de Lecrín, Granada, Des de 2012):

ADREÇA: C/Boabdil, 9, Polígono Industrial San Cayetano (18194, Churriana de la Vega, Granada)
TELÈFON: 95 807 44 57
CORREU: [email protected]
WEB: https://valleyvega.org/asociacion/

SISTEMA PARTICIPATIVO DE GARANTÍA DE PEQUEÑOS PRODUCTORES Y CONSUMIDORES AGROECOLÓGICOS DE LA REGIÓN DE MÚRCIA (Des de 2013):

CORREU: [email protected]
WEB: https://www.spgmurcia.es/

BIG BROTHER BIO FARMING, CÁCERES (Des de 2013):

ADREÇA: Hernán Cortés, 46 (10004, Cáceres)
CORREU: [email protected]
WEB: http://www.bbbfarming.net/

SPG EHkolektiboa (Euskal Herria, Des de 2014):

SELLO AGRO-ECO-SOCIAL-SAES (MADRID AGROECOLÓGICO, Des de 2015):

CORREU: [email protected]
WEB: https://madridagroecologico.org/ https://selloagroecosocial.wordpress.com/
FACEBOOK: https://www.facebook.com/MadridAgroecologico

RED AGROECOLÓGICA DE CÁDIZ (Des de 2015):

CORREU: cadizagroecoló[email protected]
WEB: http://redagroecologicadecadiz.org/
FACEBOOK: https://www.facebook.com/redagroecologicadecadiz
INSTAGRAM: https://www.instagram.com/redagroecologicadecadiz/

SISTEMA PARTICIPATIVO DE GARANTIA A GAVELA, VIGO (Des de 2016):

CORREU: [email protected]
WEB: https://agavelaspg.org/
INSTAGRAM: https://www.instagram.com/spgagavela/

Absència a Catalunya

Als Països Catalans el sorgiment d’SPGs ha esdevingut sols a València. Al Principat de Catalunya l’activisme agroecològic hi és present amb diferents associacions, com pot ser l’ERA de Manresa o La Panotxa del Vallès, però ningú encara ha incentivat el sorgiment de cap Sistema Participatiu de Garantia.

Aquesta és l’oportunitat per a difondre una gran eina que podria ajudar molt i unir als actors del món local per contribuir a una transició que és ara urgent i necessària més que mai.

El CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica) ha estat fins ara l’únic ens que ha gestionat certificats per a aliments de procedència orgànica. Depèn de la Generalitat i fa auditories anuals per a tots aquells que ho requereixen. Compta amb certes veus molt crítiques, malgrat ser públic, perquè és de tercera part, pot fer algun tracte de favor i considera únicament aquells preceptes europeus. El seu cost, actualitzat, és l’altre fre. No és tan car com a altres llocs però sols la quota d’inscripció, costa 376,80 euros, i cada any, per mantenir, s’han d’abonar 302,11 euros. Tot això deixant de banda el pagament per comprovar cada producte, amb quota base de 164,63 euros, als quals caldria afegir 112,26 euros en el cas dels ramaders i multiplicar per tots aquells béns que es desitgin certificar.

FIGURA 8: Logotip del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) sobreposat al de la Unió Europea

Els diners marquen com sempre un concepte elitista de mercadeig de la terra, que perjudica als més pobres i es trenca absolutament amb l’eclosió d’SPGs.

QUÈ PUC FER-HI JO?

Indagar molt més a fons en la matèria
Participar, si és el cas, com a agricultor o ramader en algun Sistema Participatiu de Garantia
Fundar-ne un si no n’hi ha cap o bé impulsar-lo amb tres companys de confiança.
Compartir i donar a conèixer aquesta idea
Visitar una associació que ho implementi i comprovar-ne l’eficàcia
Consumir en cooperatives de consum, venda directa o en models d’SPG
Fomentar la producció i venda local agroecològica, lliure d’intermediaris
Veure el sòl com un tresor i no com a font de riquesa
Respectar permanentment a la natura i als seus cicles
Abastir-nos d’allò que és al nostre entorn

ENLLAÇOS D’INTERÈS:

ARTICLES / INFORMES:

Presentació del concepte d’Agricultura Ecològica per la Federació Internacional de Moviments d’Agricultura Orgànica (IFOAM, Organics International, 2008):
https://farmingforbiodiversity.ifoam.bio/download/attachments/5111826/p…

Número de la revista de la Federación Andaluza de Consumidores y Productores Ecológicos y Artesanales focalitzat en els Sistemes Participatius de Garantia (FACPE, Otoño/Invierno 2011):
https://www.facpe.org/wp-content/uploads/2019/06/FACPE-Revista-06.pdf

“Sistemas Participativos de Garantía. Una herramienta clave para la Soberanía Alimentaria”. Revista Soberanía Alimentaria, Biodiversidad y Culturas, Mundubat, Agencia Vasca de Cooperación para el Desarrollo, 2012):
https://www.redcimas.org/wordpress/wp-content/uploads/2012/10/sistemas_…

Tarifes vigents per donar d’alta, mantenir i pagar el control de qualitat dels certificats ecològics oficials d’Europa, Suïssa, el Brasil i l’específic Naturland, d’Alemanya (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, 23-03-2024):
https://www.ccpae.org/docs/quotes/ES014_full_quotes.pdf

“Cooperatives de consum: solució cap a un model de producció respectuós” (Fundació Terra, 11-04-2024):
https://www.terra.org/ca/node/11099

Mapa general per ubicar, arreu del món, Sistemes Participatius de Garantia (IFOAM, 2008):
https://pgs.ifoam.bio/

CONFERÈNCIES/ENTREVISTES:

“Sistemas Participativos de Garantías: Introducción a los SPG” (Instituto del Hábitat y del Ambiente de Argentina):
JORNADA 1 (12-11-2020): https://www.youtube.com/watch?v=2gV6nxoxPLU&t=19s
JORNADA 2 (19-11-2020): https://www.youtube.com/watch?v=EDnNGvwEP7o

“Foro Internacional: Sistemas Participativos de Garantía SPG”. Situació a Mèxic, Colòmbia, Argentina, Bolívia i Espanya (UNIMINUTO Rectoría Bogotá, Programa de Ingeniería Agroecológica de la Facultad de Ingeniería, 05-05-2021):
https://www.youtube.com/watch?v=rXUWcjU3-bY
https://www.youtube.com/watch?v=f50j_1v3Ivg

“ENTREVISTA a Los Sistemas Participativos de Garantía ECOLÓGICA en Asturias” (Audiovisuales La Huerta, 23-11-2019):
https://www.youtube.com/watch?v=nuYR--YFack

CONFERÈNCIA “Los sistemas participativos de garantía como estrategia social para la certificación” per presentar l’experiència de la Red de Guardianes de la Semilla d’Ecuador i el seu Sistema Flor de Garantía (Oxford Real Farming, 08-02-2023):
https://www.youtube.com/watch?v=X0CCnmHOISk

PODCAST “Decreixement” de Radio Klara. Entrevista a Daniel Martínez, de l’Associació Ecollaures de València (20-05-2024):
https://www.ivoox.com/parlem-gestio-materials-daniel-martinez-audios-mp…

ENTREVISTA a Alba Gros, Portaveu de l’ERA, l’Associació Espai de Recursos Agroecològics (La Veu dels Animals i la Natura, Ong ADDA, 23-07-2023, Minut 28:00 a 47:00):
https://www.estelfitxers.com/audio/2022-2023/20230723-21_00LAVEUDELSANI…

REPORTATGES / DOCUMENTALS:

“A Guide to Participatory Guarantee Systems (PGS) for Organic Agriculture” (IFOAM, 08-03-2016):
https://www.youtube.com/watch?v=GbwiCwhlAEs

“Participatory Guarantee Systems (PGS) in Tanzania. The Case of the Maendeleo Farmer Group” (IFOAM, 20-12-2013):
https://www.youtube.com/watch?v=CGJdl_RRxPo

Reportatge sobre l’impuls a Bolívia “Sistemas Participativos de Garantía” (Fundación AGRECOL Andes, 19-11-2018):
https://www.youtube.com/watch?v=zMMEFuCbcvs

Curtmetratge documental “Cómo garantiza la calidad agroecológica la Feria de Córdoba. Sistema de Garantías Participativas” (Feria Agroecológica de Córdoba, Argentina, 12-02-2020):
https://www.youtube.com/watch?v=EkBEZWBODC0

Reportatge “SPG Murcia. Sistemas Participativos de Garantía de producción y comercialización” (El Huertanico, 09-10-2020):
https://www.youtube.com/watch?v=esOrIDwY3yY

Reportatge “Ecovalle. SPG Sistema Participativo de Garantía Ecológica” (Ecovalle Agricultura Ecológica Valle de Lecrín, Granada, 03-07-2012):
https://www.youtube.com/watch?v=HYV2-aFmA5U

Reportatge “Sistema Participativo de Garantía de Calidad de las Semillas. Una experiencia en Colombia” (Swissaid Colombia, 30-06-2020):
https://www.youtube.com/watch?v=BxLw6eU-1kc

LLIBRES / REVISTES:

“Sistemas participativos de garantia do Brasil. Histórias e Experiências”. Aloísia Rodrigues Hirata i Luiz Carlos Dias da Rocha (Instituto Federal de Educaçâo, Ciência e Tecnologia do Sul de Minas Gerais, 2020):
https://sebrae.com.br/Sebrae/Portal%20Sebrae/UFs/RN/Anexos/Organicos_Si…

“El sistema de garantía participativo – SPG. Alternativa viable para la acreditación de la producción ecológica en la Amazonía peruana” (Terra Nuova, gener 2019):
https://www.ciaorganico.net/documypublic/181_LibroSistemaTerra.pdf

LLEIS:

Reglament (CEE) nº 2092/91 del Consell, de 24 de juny de 1991, sobre la producción agrícola ecològica y la seva indicació en els productes agraris i alimentaris.
https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=DOUE-L-1991-80992

Llei que regula i acredita els Sistemes Participatius de Garantia al Brasil: Instruçâo Normativa Nº19 de 28 de Maio de 2009:
https://www.gov.br/agricultura/pt-br/assuntos/sustentabilidade/organico…

Ley de Desarrollo, Promoción y Fomento de la Actividad Agropecuaria Orgánica base per autoritzar més endavant els Sistemes Participatius de Garantia per al mercat nacional de Costa Rica (Asamblea Legislativa de la República de Costa Rica, 28-06-2007):
http://www.pgrweb.go.cr/scij/Busqueda/Normativa/Normas/nrm_texto_comple…

Legislació de Bolívia: Norma Técnica Nacional Sistemas Participativos de Garantía (17-01-2012):
https://www.ciaorganico.net/legislacion/746_Resolucion_Ministerial_020-…

Disposició que desenvolupa a Mèxic la Llei d’Agricultura Orgànica i que inclou al Capítol III els Sistemes Participatius de Garantia (29-10-2013)
https://www.gob.mx/cms/uploads/attachment/file/556196/Lineamientos_para…

Llei que desenvolupa la normativa al Perú: Ley Nº 30983 de certificación de productos orgánicos producidos por pequeños productores (18-07-2019):
https://faolex.fao.org/docs/pdf/per188787.pdf

Argentina: Proyecto de ley de Fomento a la Agroecología. L’article 10 recull els Sistemes Participatius de Garantia. (2021):
https://www4.hcdn.gob.ar/dependencias/dsecretaria/Periodo2021/PDF2021/T…