Aquests simples organismes, que existeixen fa ja 600 milions d’anys, es veuen ara amenaçats per l’augment de temperatures
Jordi Gispert (04-11-2024)
Individus molt senzills, però ja excel·lentment adaptats per la seva llarga experiència. Les esponges, amb més o menys anys de vida, passen la mà per la cara a altres espècies quan es parla dels molts segles d’existència. Van trigar a considerar-les animals, perquè semblaven o bé pols acumulada a l’oceà o bé simples plantes. Però ja al segle XVIII l’anglès John Ellis, va observar-ne l’expansió i la retracció dels seus sistemes metabòlics i en va esmenar el biaix històric. Els porífers (aquells “portadors de porus” del llatí), comprenen un fílum d’éssers simples i avesats, amb molt de temps de pervivència a les esquenes. N’hi ha fòssils del període precambrià (4.500 – 542 milions d’anys aC) i es manté ferm, amb gran consens, que representen el primer ancestre comú, o gran precedent, de tots els altres animals. Viuen en ambients aquàtics i se n’han catalogat 10.000 espècies, 150 d’aigua dolça, malgrat que el nombre va a l’alça i pot eixamplar-se en desenes o centenes anualment. Les defineix el contorn (morfologia) i l’esquelet i es reparteixen en quatre classes diverses:
- Calcarea: amb coberta de calcita
- Hexactinellida (la més antiga): composada per sílice
- Demospongiae: amb la base conformada per sílice i espongina (un cert tipus de col·lagen, la mol·lècula proteïca que deriva en estructures resistents a la tensió)
- I Homoscleromorpha: amb l’esquelet també de sílice i espongina.
Biologia de les esponges
Els porífers són uns éssers infinítament senzills però 100% eficients. No posseeixen cap teixit diferenciat ni molt menys òrgans, com pot ser un cervell o un cor. Les cèl·lules que els componen fan funcions especialistes i se’n troben quatre tipus més concrets:
- Pinacòcits: formen l’estructura externa, el que és la “pell” de l’animal. Són ben plans, per bé que arriben a un cert gruix quan es reforcen amb col·lagen, per protegir la coberta.
- Coanòcits: revesteixen l’interior de l’individu i es componen d’un flagel que guia l’aigua en la direcció desitjada i que n’atrapa els seus nutrients.
- Mesènquima: és la capa intermèdia situada entre els coanòcits i els diversos pinacòcits. S’hi congreguen altres tipus cel·lulars com els miòcits (fibres que poden contraure’s) o també els escleroblasts (els secretors de l’esquelet).
- I Arqueòcits: sense forma definida, fan funció fagocitària (per repel·lir els agressors) i digestiva.
Però el secret més evident d’aquests ancians supervivents, memòria viva del passat d’aquest planeta, és la virtut per a poder regenerar-se, partint sols d’un simple esqueix. Malgrat la divisió en rols les cèl·lules d’aquests pioners es mantenen totipotents, i guarden l’habilitat de diferenciar-se en qualsevol dels altres tipus cel·lulars. Aquest fet, entre altres coses, permet que a partir d’esqueixos o fragments, despresos sempre a voluntat, puguin procrear nous individus. Complement imprescindible, especialment en certs períodes com l’hivern o per fer front a alguns embats, del sistema reproductiu majoritari, el sexual hermafrodita. Merament, i de forma sorprenentment sincronitzada es llencen gàmets masculins que condueixen els corrents fins a introduir-se en els ovòcits femenins d’altres esponges.
L’estructura general d’aquests increïbles animals es divideix en tres grans formes o subclasses, que van des de les més simples (asconoides), passant per les intermèdies (siconoides) i fins a les més complexes, amb sistemes connectius més intricats (els leuconoides).
Les esponges s’alimenten filtrant grans quantitats d’aigua d’on en capten els bacteris, organismes dins del plàncton o partícules dissoltes. Es calcula que en processen 2.000 cops el seu volum en tot un dia, amb l’eficiència d’aquell que ha evolucionat abans i tot que els animals més primitius. El sistema que utilitzen s’anomena, perquè així és com ho recorda, al dels aqüífers subterranis. Capten líquid des dels porus, els ostíols, el vehiculen per tot el seu interior mentre els coanòcits el processen i l’expulsen cap a fora via l’òscul, que pot ser un sol orifici més gran i centralitzat o conformar diversos tubs en les espècies de figura arborescent. D’aquest gran volum que ingressen s’estima que n’aprofiten entre el 60 i el 98%.
Els porífers, són tots organismes sèssils (que s’enganxen al substrat) tret de l’etapa de naixença, quan són larves. En aquesta corren lliures, entre onades i corrents, i es deixen guiar per proteïnes que detecten i defugen la claror que ve del sol fins que amb l’enigma primitiu que de moment no han confessat planten el seu cos a un suport, preferentment un fons rugós, que compti amb poca competència, ben compacte, i si pot ser en un lloc ombrívol, a recer d’un fort impacte de la llum. Des d’un fons de molt pocs metres, fins a grans profunditats comencen a relacionar-se amb els simbionts (algunes algues o bacteris que els concedeixen nutrients, i també oxigen quan es fa més necessari, i altres béns d’una importància rellevant). Tot i que se’n guarden prou, segregant molts components químics, de poder ser consumits, hi ha predadors molt eficients i ja molt especialitzats, sobretot dels equinoderms o alguns mol·luscs com les vaquetes (Peltodoris atromaculata) que se’ls poden menjar en part. Prevenir tots els atacs i acomodar-se bé a l’entorn serà la clau per poder viure des d’uns anys (en les espècies més someres) fins mil·lers (gran part d’aquelles que habiten els fons profunds).
Comerç i usos
Des d’antic, i si es parla del Mare Nostrum, les esponges van ser ja usades pels grecs del vell imperi (1600 – 323 Ac), que en pescaven per a higiene personal i també per folrar armadures per la guerra. Aristòtil (384 – 322 Ac) va descriure’n exemplars i en va deixar documentades algunes observacions. Diferents civilitzacions fins avui dia, n’han continuat extraient i les han comercialitzat com a artilugis emprats sobretot per al bany. A inicis del Segle XX la tradició va retornar al Mediterrani, auspiciada molt pels grecs que van conduir-la poc després cap a Tuníssia i també als Estats Units. Malgrat certes malalties, que van colpejar molt fort les poblacions de les esponges (com la que va causar un fong a la dècada dels anys 30) l’extracció proliferà i es mantingué amb molta constància a les Bahames, a Florida i també a Cuba. A finals dels anys 80, la relació de països productors es mantenia en equilibri i augmentava fins al seu màxim nivell previ a la plaga que afectà al Mediterrani el 1987.
Avui dia, les esponges naturals segueixen amb el seu comerç que va patir una davallada rellevant pel gran augment de la indústria de les sintètiques (elaborades amb fibres de cel·lulosa o bé amb polímers com polièster, PVC o polièter). S’utilitzen per cosmètics, per les seves propietats beneficioses per la pell, per a la higiene personal, com a utensilis per neteja, i també darrerament per extreure’n un subproducte novedós: la pols d’espícules (obtinguda de l’esquelet) que es fa servir per conservar certs aliments, mantenir-ne la consistència i aportar-los nous nutrients (com el sílice). L’intercanvi, producció i exportació és dominat, en primer lloc, per Estats Units.
Per espècies les més comercialitzades són Hippospongia communis i Spongia officinalis, totes dues presents al Mediterrani.
Recerca farmacològica
L’altra indústria que n’ha tret un gran partit i que veu ara enormes potencialitats és la dels fàrmacs. Les esponges, via dos tipus cel·lulars ja definits, els coanòcits i també els escleròcits, fabriquen certes substàncies que contenen molt diverses propietats i que els serveixen per guarir-se i protegir-se de patògens i dels seus depredadors. Les segregen en bon nombre car són organismes sèssils, i per tant, no es poden moure. La recerca en aquest àmbit va assolir el màxim nivell cap a finals dels anys 90 i principis dels 2000. Però en l’últim deceni (2011 a 2020) els estudis s’han centrat més en organismes microscòpics (fongs, bactèries i també alguns components del fitoplàncton com són les cianobactèries o les dinoflagel·lades). D’aquest grup se n’han extret 7.009 compostos nous (47,77% del total) i ha superat el lideratge que fins ara mantenien les esponges, que en aquest mateix període (2011-2020) han estat font de l’obtenció de 2.603 substàncies (19,29% del conjunt).
La notícia destacada és l’augment de l’interès i l’escrutini dels compostos derivats d’aquells microbis que viuen dins les esponges (provinents en aquest cas de manera majoritària des de l’ordre Haplosclerida). Han duplicat el seu nombre en el període 2011-2020 (si es compara amb 2001-2010) i han arribat a les 563 substàncies (4,27% del total). Destaquen, concretament, un parell de gèneres de fongs (Penicillium i Aspergillus) i una classe de bacteris (Actinomycetes). La recerca en aquest camp va en creixement i vol entendre, molt més acuradament, les relacions que s’estableixen entre esponges i simbionts (els organismes que hi conviuen i reporten beneficis al seu hoste). De moment sembla ser clar que aquesta aliança microbiana pot canviar en composició de manera molt important si es modifica el seu entorn o si es belluga a l’individu del seu lloc original.
Per països, la major part d’aquests nous descobriments en les esponges han tingut lloc a la Xina (més de 550 compostos). La segueixen el Japó (260), Indonèsia (250) i Austràlia (240). Per substàncies, i químicament parlant, la majoria són del grup dels alcaloides i terpens.
Els compostos descoberts posseeixen dues grans propietats per les quals poden ser aplicats: com a antibiòtics o bé anticancerígens. Però la seva àmplia importància s’estén cap a altres funcions com per combatre malalties més concretes (tuberculosi o malària), fongs i virus, o l’alzheimer.
Relació amb el silici i el carboni
El silici és el segon element més abundant dins de l’escorça de la Terra, situat sols rere l’oxigen. Representa el 25,7% de tot el pes i en el seu cicle arriba al mar pels sediments, els cursos d’aigua, la fusió de les glaceres i els aqüífers. Es manté combinat sempre, en tot moment, també amb l’oxigen i és l’element més present i utilitzat per produir el vidre (que s’obté a partir de l’òxid de silíci, o sílice, SiO2). Dins l’oceà s’ha investigat extensament en diatomees, classe d’algues microscòpiques que comprèn a 20.000 espècies i que pobla el fitoplàncton. Aquests menuts organismes absorbeixen el silici que és dissolt i el converteixen en un tipus d’esquelet molt més robust (el frústul) que cobreix el seu contorn i els protegeix del medi extern. Al final el mineral constitueix un 20% del pes total de l’individu, i es dissol o bé s’enterra al sediment quan aquest mor.
Fins fa poc dins d’aquest cicle del silici, es menystenia a les esponges, però un estudi especialment va canviar el rumb de la tendència a pensar això. Fa 5 anys, 2019, al mes d’octubre, es publicava una recerca que virava allò que es creia: “Sponge skeletons as an important sink of silicon in the global oceans”. La indagació, liderada per científics del CEAB (Centre d’Estudis Avançats de Blanes) s’atrevia a plantejar si els esquelets de les esponges i els d’altres organismes com els petits radiolaris (protozous del zooplàncton) contribuïen, a part de les diatomees, a exportar aquest silici cap a fora de l’oceà, tot enterrant-lo al sediment. Varen prendre 17 mostres de diferents ambients marins, en el substrat, des de 3 metres fins a 5.204, i van concloure que esponges i radiolaris augmentaven en un 28,6% tot el valor abans comptat.
La troballa era important perquè explicava un equilibri dins el cicle del silici: el que entra a l’oceà (calculat fins 2019 en 12.1 Teramols per any) i aquell que en surt, que comptant morts de diatomees i el procés de la meteorització inversa (la conversió de sílice biogènica en argila) era sols d’11 Tmols/any. Afegint la nova gran contribució de les esponges (94,8%), i en menys part dels radiolaris (5,2%), la sortida o deposició de silici de l’oceà s’incrementava fins a 12.8 Tmols/any i ja assolia l’equilibri, perquè aquesta diferència, l’existent (0.7 Tmols/any) es reduiria amb els nous càlculs d’altres vies per a l’entrada.
Aquesta estabilitat, que ja s’ha anat reformulant i que és complex determinar, és imprescindible pel global de l’oceà i part important és conseqüència de l’acció de les esponges. Elles capten i poden sintetitzar, mercè a la feina d’enzims i de proteïnes, el silici que és dissolt per transformar-lo en biogènic, atrapat a l’esquelet. El retenen molt de temps car poden viure des de 10 fins a més de 17.000 anys i eviten doncs un cert excés que podria resultar nociu per a alguns altres organismes. Aquest fet i el reciclatge de nutrients (nitrats, amoni o carbonats) neteja l’aigua de l’entorn i en proporciona condicions més adequades per la vida d’organismes com coralls o diatomees, que capten el CO2 (en el procés de fotosíntesi) i així redueixen també en part l’escalfament.
L’estudi ara es centra molt en indagar quins mecanismes, més exactes, utilitzen les esponges per fixar aquest silici que és dissolt a l’oceà. S’investiguen proteïnes, nous enzims i per exemple han descobert, amb mostres preses a l’oceà Àrtic, que una espècie, com a mínim, utilitza els mateixos osteoblasts (les cèl·lules transformadores) que té l’organisme humà. La troballa obre un camp que és molt extens d’aplicació per a teràpies amb un ampli potencial per reconstruir ossos trencats.
Cal comprendre, d’altra banda, més a fons quin paper hi juguen els simbionts concretament. Els microbis, siguin algues o bacteris o bé fongs, capten CO2 (aquells que fan la fotosíntesi) i consumeixen (mineralitzen) els residus metabòlics dels porífers. Aquest flux és molt vital per entendre amb més precisió com contribueixen les esponges a captar una important part de la matèria que és dissolta i reciclar-la amb certs nutrients.
Escalfament i noves oportunitats
La mortalitat d’esponges ja s’havia registrat, especialment al Mar Carib, a la dècada dels anys 30, i també al Mediterrani, amb una plaga, que per exemple, va tenir una afectació molt rellevant el 1987. Però en les últimes dues dècades han augmentat notablement tots aquests casos, sobretot al litoral (punts que són més superficials). Aquí a casa, al Cap de Creus, programes com el MEDRECOVER (seguiments a les reserves) o els Observadors del Mar han confirmat constants decessos. El darrer va reportar-se just fa un any (2023) al tram de costa entre la cala Pelosa i la cala Calitjàs (terme de Roses). Van seguir-se durant dos anys els exemplars de l’espècie Sarcotragus fasciculatus i es va veure que un 70% d’ells estaven ja totalment morts o parcialment.
Aquesta dada confirmava el que feia sols dos anys s’havia observat també a Turquia. Mort massiva en una espècie molt semblant (Sarcotragus foetidus) i igualment en un període d’augment de temperatures, amb valors a superfície que van arribar a l’agost fins a quasi els 29 graus. Es va anar aquí més enllà i va investigar-se si hi havia algun patogen responsable dels decessos. En les esponges malaltes van trobar-se sis bactèries del gènere Vibrio, causant d’altres malalties, i abundant i recurrent amb condicions de més calor.
Tot això i les previsions fan suggerir que els propers anys la situació pot anar a més, i que podria incrementar-se aquesta greu mortalitat o bé variar en profunditat la situació de les esponges per fugir d’aquest perill, i al seu compàs, modificar els ecosistemes més somers.
Per evitar i definir bé tot això es duen a terme alguns projectes, com ho és l’sponBIODIV, comandat per la Laia Leira (Institut de Ciències del Mar) i per en Manuel Maldonado, referència en aquest camp, membre del grup de Bio-Ecologia i Biotecnologia del CEAB (Centre d’Estudis Avançats de Blanes). S’ha mirat, en aquest punt, d’entendre més allò que hi ha i com està distribuït. Aquí al Mar Mediterrani es considera que ja un 90% està força ben estudiat però tot i així s’han definit nous camps d’esponges, un dels quals a prop d’Eivissa, en una extensa muntanya que comença als 800 metres de fondària i comprèn a unes espècies sorprenentment primitives. I també a l’Atlàntic Nord s’hi han observat agregacions força profundes d’extensions molt importants (uns 1.000 km2), crucials per tot l’ecosistema, perquè formen estructures i permeten construir un recer de vida on podria sols quedar-hi un gran desert.
Resta doncs catalogar algunes espècies, moltes d’elles recollides de fa temps en altres mars, i prosperar en la protecció d’aquests espais nous definits per impedir que els arts de pesca o altres actes dels humans puguin malmetre’ls en gran part. I igualment dirimir bé possibilitats per reproduir exemplars d’esponja, bé en aquaris o damunt de l’oceà, per restituir-les, conservar-les i mimar-les, com les dades que ens descriuen els seus segles d’existència mereixerien.
QUÈ PUC FER-HI JO?
Indagar en tot el seu coneixement
Contemplar la gran funció com a estructura pel recer d’altres espècies
Comprendre el paper que juguen en els cicles del silici, el nitrogen i el carboni
Respectar el seu llarg llegat
Ser conscients d’adaptacions però també de fragilitats
Cooperar i impulsar censos sobre la mortalitat
Pressionar per la creació de noves àrees protegides
Frenar el greu escalfament
Observar i respectar el mar
I comprendre, més enllà de les funcions, el dret que tenen a gaudir de vida llarga i sense obstacles els diversos organismes, sobretot els primigenis.
ENLLAÇOS D’INTERÈS:
DADES:
Les esponges o porífers (Enciclopèdia.cat):
https://www.enciclopedia.cat/historia-natural-dels-paisos-catalans/les-…
GUIA DIDÀCTICA “El Mar a Fons. Les Esponges” (Institut de Ciències del Mar):
https://elmarafons.icm.csic.es/wp-content/uploads/2018/04/guia-did%C3%A…
GUIA d’espècies d’esponges al Mediterrani (Club d’Immersió de Biologia, Universitat de Barcelona):
https://www.cibsub.cat/biofamilia-05_esponges-1606
GUIA introductòria sobre les esponges (Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya):
http://www.xtec.cat/~malos/esponges/index.htm
Actualització de la LLISTA d’esponges marines (fílum Porifera) al Mar Mediterrani (2003-2018). Universitat de les Illes Balears:
https://dspace.uib.es/xmlui/handle/11201/147260?show=full
“Sponges World Production and Markets” (FAO):
https://www.fao.org/4/ac286e/AC286E02.htm
“Marine sponge-derived natural products: trends and opportunities for the decade of 2011-2020” (Frontiers in Marine Science, 26-08-2024):
https://www.frontiersin.org/journals/marine-science/articles/10.3389/fm…
DOCUMENTS I ARTICLES:
ESTUDI ESCALFAMENT: “Future ocean conditions induce necrosis, microbial dysbiosis and nutrient cycling imbalance in the reef sponge Stylissa flabelliformis” Emmanuelle S Botté et.al. (ISME Communications, 14-06-2023):
https://academic.oup.com/ismecommun/article/3/1/53/7584913?login=false
ARTICLE: “Mass mortality of the keratose sponge Sarcotragus foetidus in the Aegean Sea (Eastern Mediterranean) correlates with proliferation of Vibrio bacteria in the tissues” (Frontiers in Marine Science, 2023):
https://www.frontiersin.org/journals/microbiology/articles/10.3389/fmic…
ARTICLE sobre la Mort Massiva d’esponges al Cap de Creus (Empordà, 18-12-2023):
https://www.emporda.info/comarca/2023/12/18/les-esponges-marines-moren-…
ARTICLE: “Sponge mass mortalities in a warming Mediterranean Sea: are cyanobacteria-harboring species worse off?” Iosune Uriz, Emma Cebrian, Enric Ballesteros i Joaquim Garrabou (2011):
https://scholar.google.es/citations?view_op=view_citation&hl=en&user=IB…
Descobriment de dues noves proteïnes productores de sílice en un estudi de la Universitat de Tottori (Japó) i el CEAB de Blanes (El Gerió, 09-01-2024):
https://www.gerio.cat/noticia/1652181/nous-descobriments-dinvestigadors…
ESTUDI PROTEÏNA: “The first total synthesis of the cyclodepsipeptide pipecolidepsin A” Marta Pelay-Gimeno, et.al. (Nature Communications, 30-08-2013):
https://www.nature.com/articles/ncomms3352
“Árboles de laboratorio gracias al veneno de las esponjas marinas” (Radio Prague International, 18-08-2010):
https://espanol.radio.cz/arboles-de-laboratorio-gracias-al-veneno-de-la…
PROJECTE SponBIODIV: “Biodiversitat d’esponges marines de gens a ecosistemes: aportant coneixements i eines per a la gestió i la conservació sostenibles” (Centre d’Estudis Avançats de Blanes, 2023-2026):
https://www.ceab.csic.es/projectes-recerca/biodiversitat-desponges-mari…
PROJECTE Dark-SI “Explorant les implicacions bioecològiques, biogeoquímiques i tecnològiques de la sílice fosca a l’oceà” (CEAB-CSIC, Manuel Maldonado i Laia Leira, 01/06/2020 – 31/12/2024):
https://www.ceab.csic.es/projectes-recerca/exploring-the-bioecological-…
ARTICLE: “Sponge skeletons as an important sink of silicon in the global oceans” Manuel Maldonado, María López-Acosta, Cèlia Sitjà, Marta García-Puig, Cristina Galobart, Gemma Ercilla and Aude Leynaert. (Nature Geoscience, 07-08-2019):
https://hal.science/hal-02324046v1/file/Maldonado%20et%20al%20Nature%20…
ARTICLE: “Siliceous spicules and skeleton frameworks in sponges: origin, diversity, ultrastructural patterns and biological functions”. Iosune Uriz, Gemma Agell, Mikel Becerro i Xavier Turon (2003):
https://scholar.google.es/citations?view_op=view_citation&hl=en&user=IB…
PROJECTE Sponge-pump, sobre el paper de les esponges marines en la bomba de carboni (CEAB-CSIC, Rafel Coma, 2022-2025):
https://www.ceab.csic.es/es/proyectos-investigacion/resolviendo-el-pape…
ARTICLE: “Sponges help coral reefs thrive in ocean deserts” (BBC, 07-10-2013):
https://www.bbc.com/news/science-environment-24398394
RELACIÓ d’altres articles publicats per Iosune Uriz (Scholar):
https://scholar.google.es/citations?user=IBb0xwkAAAAJ&hl=en
CONFERÈNCIES/ENTREVISTES:
ENTREVISTA a Iosune Uriz sobre la seva trajectòria (Museu Marítim de Barcelona, 16-02-2023):
https://www.mmb.cat/blog/educacio/nova-edicio-del-petites-histories-gra…
https://www.youtube.com/watch?v=kQYQNikyqv8&t=319s
ENTREVISTA sobre els descobriments de Iosune Uriz (La Vanguardia, 09-06-2024):
https://www.lavanguardia.com/magazine/20240609/9701536/iosune-uriz-salu…
“Una mirada actual a unos viejos conocidos: Las Esponjas”. José Luis Carballo, El Salvador (Asociación de Estudiantes de Biología, 15-07-2020):
https://www.youtube.com/watch?v=1d9XLlA9D0w
“The Dark Side of Bob: Unraveling the World of Deep-sea Sponges”. Cristiana Castello-Branco (Exploring By The Seat Of Your Pants, 28-05-2021):
https://www.youtube.com/watch?v=QMWpbb-8vNw&t=268s
“Drugs from the Sea: Sponges as Chemical Factories”. Dra. Shirley Pomponi (Florida Atlantic University, 02-02-2010):
https://www.youtube.com/watch?v=QbonY3-u06I&t=1120s
“Drugs from Sponges”. Dra Shirley Pomponi (History of Diving Museum, 22-09-2022):
https://www.youtube.com/watch?v=gmKYm-D_y2s&t=38s
Nou mètode per a sintetitzar la proteïna Pipecolidpsina A des de l’esponja marina Homophymia lamellosa (IRBio i Pharma Mar, 14-04-2014):
https://www.ub.edu/ubtv/video/nou-metode-per-reproduir-substances-marin…
VÍDEOS/REPORTATGES:
“Les Esponges” (Ocean Literacy, 04-04-2018):
https://www.youtube.com/watch?v=n3p4t2t0kco
REPORTATGE DIVULGATIU: “Les sorciers passent l’éponge…marine!” (C’est pas Sorcier, 29-04-2013):
https://www.youtube.com/watch?v=2Yzl28JVN0g&t=7s
“Fósforo y silicio en el medio marino” (Oceanografía ECAM, 20-05-2021):
https://youtu.be/ot18ToaCa38?si=3zl4mnGH-ilWvA4x
DOCUMENTAL: “Sponges: Oldest Creatures in the Sea?” (Changing Seas TV, 21-06-2016):
https://youtu.be/ykKd8jsCREQ?si=0JF7ZI2AYYvgaeNY
DOCUMENTAL: “Sea Sponges. All About Sponges. What is a Sponge? – The Wonderful World of Invertebrates” (Primeval Old Man, 10-10-2022):
https://www.youtube.com/watch?v=UNLCKCAoMI8&t=10s
